Sobren parròquies a Barcelona?
La progressiva secularització de la societat catalana fa sobreres moltes esglésies, en altres temps ben plenes i ara sense capellans per oficiar la missa ni creients per seguir-la. Amb aquesta realitat, l'arquebisbat de Barcelona es planteja una reorganització de les parròquies de la diòcesi, que podria implicar tancar-ne algunes, per optimitzar recursos.
Menys capellans, menys parroquians, menys esglésies
L'arquebisbat ha explicat, a través d'un comunicat, que la idea és crear 48 entitats anomenades comunitats pastorals, com les que ja s'han format en entorns rurals. Cada una aplegaria entre 3 i 6 parròquies, que s'articularien al voltant d'un barri o comarca. Això podria comportar el tancament d'una desena de temples, però, segons el comunicat, no se'n tancarien 160, com apuntava alguna informació periodística, sinó no més d'una desena.
L'objectiu és reforçar el treball comú i aprofitar millor els recursos disponibles, ja que avui dia, segons reconeix l'arquebisbat en el comunicat, es fa molt difícil que totes les parròquies puguin oferir els mateixos serveis.
La falta de vocacions religioses ha reduït significativament el nombre de capellans. Ara, els rectors de les parròquies n'han d'atendre unes quantes a la vegada, amb un nombre de feligresos que també va a la baixa, però amb unes despeses semblants a les que tindrien si els temples fossin plens.
La proposta està en fase d'estudi i la decisió final és de l'arquebisbe, Joan Josep Omella.
Un primer cas de dessacralització d'una parròquia
De fet, a Barcelona, ja s'ha tancat una parròquia. Fa només un parell de mesos, l'arquebisbat va cedir a l'Hospital Clínic de Barcelona la parròquia de Sant Isidor, al carrer Urgell, per un període de 75 anys.
Un cop dessacralitzat l'edifici, l'hospital hi construirà el Centre d'Innovació en Tecnologia Sanitària i els feligresos hauran d'anar a missa a l'església veïna de Sant Josep Oriol, mentre que l'acció social de Sant Isidor es traslladarà a altres parròquies del districte.
La pèrdua d'influència de l'Església catòlica
A Catalunya, i encara més a Barcelona, la societat s'ha anat secularitzant a un ritme més ràpid que a la resta de l'Estat. El 53% de la població es declara catòlica, segons un estudi del CEO i la Conselleria de Justícia del 2020, davant del 28,6% que es declara atea i el 8,8% que és agnòstica. En una enquesta del CEO anterior, del 2013, hi havia un 57,8% d'enquestats que es deien catòlics, però només el 15,1% eren practicants.
També és la comunitat en què menys contribuents fan una aportació a l'Església catòlica a través de l'IRPF: el 16,9% davant del 45,18% de Castella-la Manxa, la més alta de tot Espanya.
