Steven Moffat: "La IA mai escriurà millor que un humà un capítol de 'Doctor Who'"

El suplement. Amb Roger Escapa.

Dos quarts de dotze del migdia, som al suplement, som a Catalunya Ràdio, acompanyats de l'Empar Moliner, de la Marta Ferrer, de la Rosa Rodón, escalfant motors també per aquest clàssic, avui a les nou, Barça-Madrid. Alguns oients que ho aprofitaran per anar al cine, com l'Eugeni, que ens escrivia aquestes reflexions de cara a l'Empar. I, amb una última hora esportiva, i és que Thibaut Courtois, el flamant porter del Real Madrid, és baixa per una grip, segons ha informat el Club Blanc, fa tot just uns instants, per tant, surt de la convocatòria, i per tant. El Madrid, que té una baixa molt significativa sota pals, tot apunta que haurà de jugar aquest porter que aquestes últimes temporades ja està acostumat a intentar treure les castanyes del foc, que es diu Lunin, i que poc té a veure amb la qualitat del porter belga, aquest gegant de dos metres, que tantes vegades ha aconseguit salvar els blancs d'algunes derrotes. Però, més enllà del futbol, també hi ha vida. En parlàvem ara amb l'Empar. Alguna vida passa també entre les pantalles. I és que aquests dies hem tingut el Serializadors Fest, a la ciutat de Barcelona amb algunes visites il·lustres de personatges d'allò més rellevants també de l'univers serièfil.

Un dels convidats estrella que ha passat pel Festival Serializados és Steven Moffat, creador de Sherlock i showrunner de Doctor Who i la Marta Ferrer aquests dies ha pogut parlar amb ell. Marta.

Sí, mira, jo escolto aquesta sintonia i penso en la baixa de Courtois i ja tinc la setmana feta, eh? Ja. És a dir, avui els del Barça me la podien acabar d'esgarrar, però jo, passi el que passi, jo hi estic contenta. He xerrat amb Steven Moffat, que per mi és un ídol absolut, i Courtois és baixa, vull dir que no em pot anar millor de moment aquest excel·lent diumenge. Steven Moffat. Reconec que pot ser una mica cafè pels més cafeters, perquè si no saps què és Sherlock, o si saps què és Sherlock però no saps qui hi ha darrere Sherlock, doncs potser no et sona el nom, però és un dels cervells, juntament amb Mark Gaty, són els dos guionistes que es van inventar aquesta adaptació moderna de Sherlock Holmes, que va tenir molt èxit des del 2010, es van fer unes quantes temporades, totes molt cortetes, però totes molt bones, és una sèrie que jo he revisitat moltíssimes vegades perquè m'encanta i trobo que és una sèrie de 10 i em velleix molt, molt, molt bé i no cal necessàriament que sigueu fans de les aventures del detectiu de Conan Doyle perquè realment és una adaptació molt fidel però molt fresca perquè feien aquella cosa de fer que els dos, que Sherlock i Watson fossin més joves, que en comptes d'utilitzar la típica lupa, doncs fessin servir telèfons mòbils i això m'agrada moltíssim. I a banda també va ser showrunner, que vol dir guionista en cap, de Doctor Who, que és aquesta sèrie mítica de Britànica sobre aquest alienígena que fa més de 60 anys que està en antena, amb interrupcions. Per tant, és un personatge batarà, eh, Steven Moffat? Sí, és a dir, ell, evidentment, als anys 60 no escrivia Doctor Who perquè era petit, però sí que n'era molt, molt fan. Però quan van recuperar aquesta sèrie d'aquest alienígena que canvia de forma i viatja a través de l'espai i el temps amb una. Cabina de policia blava, que és una cosa que allà a Anglaterra i al Regne Unit existeix, aquí no sabem ben bé què és, doncs quan va reflutar aquesta sèrie va ser guionista de molts capítols molt celebrats i després es va convertir en el guionista en cap durant unes quantes temporades i va ser qui va crear el doctor, que és com es diu el personatge, de Matt Smith i Peter Capaldi, que també són dels més celebrats. Clar, ell venia de fer Coupling, que era una sèrie de comèdia, era una sitcom, i després de Sherlock i Doctor Who, que ja us dic, per mi són les seves dues grans sèries més celebrades, va fer altres sèries com Douglas is Cancelled, que no va tenir tant d'èxit, però vaja, bàsicament ha passat pels serialitzadors per parlar sobretot de Sherlock i de Doctor Who.

Sherlock que va tenir tant èxit, jo en el seu moment la vaig veure perquè hi havia aquest personatge, aquest actor que és el Benedict Cumberbatch, que va causar sensació i va ser molt aplaudit com a Sherlock.

És que és una superestrella ara, és una de les coses que també li vaig comentar, dir, ostres, molts dels actors que tu, que eren desconeguts quan van començar les seves sèries, com era el cas de Benedict Cumberbatch, com era el cas de Martin Freeman que feia de Watson, Matt Smith que feia un dels seus doctors, etc. O sigui, eren absoluts desconeguts i ara són superestrelles mundials. Aleshores, jo vaig voler parlar amb ell, sobretot de Sherlock i de Doctor Who, i em vaig trobar un bon paio que a mi em semblava que ja ho era, però ho vaig confirmar, que és molt intel·ligent, que no es mossega la llengua, que té les opinions molt, molt clares, i que sobretot, jo crec que ha de ser molt intel·ligent per escriure dos homes, com el Sherlock i el Doctor, que són molt complexos, que són egoistes, però que són herois, i que a mi sempre m'havien semblat, doncs, això, molt difícil d'escriure's. Ell, però, els gaudia molt.

Els personatges que són perfectes no tenen històries. A més, cap d'ells té cap precedent real en qui basar-me. No he conegut mai ningú així, i tot el que sobreviu a la selecció natural és egoista. El fet que hàgim arribat fins aquí vol dir que som egoistes per naturalesa.

M'encantava escriure aquests personatges, òbviament. Sempre penso, no he conegut mai ningú com ells, sobretot Sherlock Holmes. És una fantasia, una fantasia meravellosa, però una fantasia.

Es una fantasia hermosa, pero sí que es una fantasia.

Clami, una de les coses que sempre em cridava l'atenció de les seves sèries, més enllà d'aquests grans protagonistes que tenia, és que ell té una genuïna fascinació i admiració per les persones, pels éssers humans, per tot el que són capaços de fer, tant en els millors com en els pitjors moments, i això es feia especialment evident a Doctor Who, perquè tenia aquesta idea d'un alienígena que havia vist tot l'univers i en canvi estimava per sobre de tot els éssers humans. Aleshores, jo li vaig voler preguntar per això i ell em va dir que, clar, ell no concep la humanitat des d'una altra manera, des d'un altre punt de vista, que no sigui l'esperança i l'admiració.

Gran part de la història humana és horrorosa per tots. El que hem fet i el que hem aconseguit. Sí, hem fet coses terribles, però això és el que podem esperar de nosaltres. Som un grup de salvatges, bojos, que van calents i que tenen gana, que han aconseguit aspirar una manera de viure diferent. No sé per què ni com ha passat tot això. No ho ha aconseguit cap altra espècie. Som extraordinaris, sí. Els nostres fracassos ja ens els podíem esperar. Les nostres moltes victòries són inexplicables.

M'encanta. Com parla aquest senyor, no? Sí, o sigui, frases de tassa tota l'estona, eh? M'encanta, m'encanta. T'encanta o és ironia, les frases de tassa? No, no, m'agrada molt. Estàs a favor de les frases de tassa? És a dir, aquestes frases que està dient ara i que estem escoltant, si ens haguessin dit, no, mira, és el Premi Nobel de Medicina que està explicant. Jo em sento molt propera a algú que diu que li agraden les persones. A mi m'encanten les persones. Les persones imperfectes, correcte. La gent, la gent és maca, la gent ens agrada.

Clar, amb un home que sent aquesta fascinació per les persones, per l'art, per la creativitat, a mi em sorgia el dubte de què passa amb la intel·ligència artificial, perquè ell, com a guionista, en teoria, té una feina que, els que en saben d'intel·ligència artificial, diu, compte els guionistes que us quedareu sense feina.

Com t'hauries sentit si haguessis viscut en el moment en què es van inventar les armes nuclears? La IA té coses bones. Pel que fa a diagnòstics mèdics, podria salvar vides. Només vull saber com conviure-hi perquè treballi per nosaltres, en qualsevol cas. I és, ja existeix i ningú se l'emportarà. No val la pena sortir-hi a protestar en contra.

Estàs sent un iudita. L'han inventada i hem de conviure,

i aquesta és la meva aposta. Farem el que els humans sempre fem, que és treure'n el millor possible, solucionar problemes amb la IA, millorar les coses.

El suplement conversant la Marta Ferrer amb l'Steven Moffat, el creador de Sherlock i de Doctor Who. Tu, per exemple, Ampar Moliner, ¿has provat de demanar-li alguna vegada a una IA que escrigui un conte amb l'estil d'Ampar Moliner sobre un tema concret? No, jo sé que. Jo ho he fet, això. Aquest exercici amb el Jordi Puntí, per exemple. Sí, sí, sí. I realment. Després comparaves estils d'escriptors i era perfectament

identificable que era un conte del puntí. És a dir, igual que un escriptor d'avui, si es posa a imitar l'estil de la Mercè Rodoreda, l'aconseguirà. El que passa és que probablement, si no és molt intel·ligent, s'oblidarà de la terrible mala llet de la rodoreda. És a dir, és tot forma la IA. L'altre dia, a la Melero, hi havia una professora d'intel·ligència artificial. Que deia que això, que salva vides, etcètera, etcètera, i que els humans no li demanéssim coses d'aquestes que es veu que la gent li demana, com per exemple, vesteix-me de milionària al costat de la Beyoncé, perquè això gasta molta aigua. Escolta'm, ara no em diguis a mi que gasta aigua que et vesteixin de Beyoncé.

Però ni que sigui per curiositat, no has volgut provar si la còpia del teu estil està a l'alçada?

Jo sé que hi ha gent que ho ha fet, eh? Rebo estudiants cada mes, d'aquests que fan treballs i tal, però jo trobo que. És el que. No sé si us ho deia l'altre dia, a Catalunya Ràdio ens van enviar una circular que deia digueu si els programes els feu. Si utilitzem la IA. I jo pensava, per què hauríem d'utilitzar IA si el que és divertit és fer el programa? Per què hauríem de fer-ho? Llavors hi ha una part de diversió que la té la IA, i nosaltres no.

Una cosa que és evident, o sigui, si la IA volgués replicar l'Empar, ho té facilíssim, perquè té, almenys en el diari, té 16 anys d'articles diaris per buscar com escriu aquesta senyora. Ara, el que no farà l'IA és fixar-se en les coses que es fixa l'Empar, perquè l'Empar. No, però pot ser que sí, pot ser que sí. No ho sé, Empar, aquestes coses amb les que et fixes tu, que acabes fent un article, no és tan fàcil. Sí.

Tot és copiable, però segur que sí. Falta la mala llet i falta l'ànima, naturalment. Jo què sé.

Marta. Jo en aquesta línia li vaig preguntar precisament això a Steven Moffat. És a dir, ¿a tu què et semblaria si un dia una intel·ligència artificial escriu un capítol de Doctor Who que ens agrada a tots?

Jo competeixo amb 8.000 milions de persones. Si he de competir amb la IA, ho faré. Demanar que el món sigui just, demanar tenir una oportunitat i que se't protegeixi, la vida no funciona així. Qui és millor que la IA fent un capítol de Doctor Who? Per ser sincers, crec que els humans sempre escriuran millors capítols de Doctor Who que la IA.

Després hi ha una cosa, eh? És a dir, la IA sobretot serveix per escriure peces on compta molt l'argument. Quan són peces d'estil i excurs és diferent, eh? És a dir, m'agradaria saber què fa la IA, per exemple, copiant un Javier Marías. Aquest personatge que fan tot és la forma.

Steven Moffat, que estrenarà una nova sèrie que se centra en el primer ministre britànic del Regne Unit, una dramedia sobre com és ocupar el número 10 de Downing Street.

A quin període històric aspires? Creus que la Guerra Fred era millor que això o pitjor? Creus que la Segona Guerra Mundial va ser un camí de roses? Tots ens podem dutxar amb aigua calenta, no passem gana. Crec que ens va bé. La gent diu que avui dia tot és estranyament febril. Mira enrere. Creus que era fàcil quan hi havia Reagan i Thatcher?

Creus que no hi havia divisió aleshores? No estan mai diferent d'ara, així és com vivim. El present sempre fa més por que el passat perquè tu ja has sobreviscut al passat. El present fa més por perquè el futur està fet de coses a què no sobreviuràs. No crec que sigui un moment especialment divisiu, o de fet, crec que tots els temps són divisius.

Clar, a mi m'interessava això, no? És a dir, estàs a punt d'estrenar una dramedia sobre el primer ministre del Regne Unit en un moment políticament molt complicat a tot el món, no? I li vaig voler preguntar exactament això, si creia que això li influiria a l'hora d'escriure i em va fer aquesta resposta que la veritat és que em va semblar meravellosa. Clar, Steven Moffat és un guionista amb una llarguíssima trajectòria, amb molts èxits i que sembla que encara té ganes de més. Clar, jo li vaig demanar, a títol personal, que no es retirés mai, que continués escrivint fins al final dels dies, perquè és un guionista que a mi m'encanta. Aquí ens vam treure una mica el barret de periodista, eh? Ens vam posar el barret de fan. I em va sorprendre molt perquè ell mateix em va reconèixer que amb l'edat comença a veure que aquest final està més a prop que mai.

Tinc 64 anys, començo a veure que això no dura per sempre, o sigui que val més la pena que en gaudeixi. Quan arribes als 60 penses, això que s'acabi la vida no li passa només a la resta de la gent.

Tot i que tu has parlat molt de la mort en les teves sèries. Sí,

però això no et prepara gaire per quan arribi la mort.

Però només el fet de veure com et fas més gran, dius, uau, no em pensava pas que això em passaria a mi també, que injust.

Per cert, que ara sé que hi ha molta gent que és fan de Sherlock, que ens està escoltant i està dient, Marta, i no li vas fer la pregunta, sí, li vaig fer la pregunta, que és, hi haurà més temporades de Sherlock?

La resposta sempre és la mateixa. Mai no diguis mai. No la vam acabar deliberadament. Però és que no pots acabar mai, Sherlock Holmes. No tens dret a fer-ho. La conversa de la Marta Ferrer amb l'Steven Moffat aquest

cap de setmana ha passat pel Festival Serializados de Barcelona i això és el que ha pogut explicar també els micròfons del suplement. Més qüestions. Avui, atenció, perquè la Rosa Rodón ens porta, i això ens interessa potser en algun moment de la nostra vida a tots, llista de restaurants ideals per tenir una cita romàntica d'èxit, o si més no, per remuntar la relació, perquè la flama no s'apagui.

És important anar regant aquest hortet, llavors us porto. Nena, és que l'amor és un jardín que hay que regar. A veure, l'escapa algun cop, eh? M'ha demanat consells. Això és així? Per remuntar la relació, no? No, per remuntar, no. Per seguir regant-lo un temps.

Aixequem-ho, això, va.

Necessitem un revulsiu. Home, treballar els caps de setmana, feines rares, barris raros, nens petits. Jo demano sempre restaurants que obrin en dilluns. Cada vegada n'hi ha més, eh?

Recordeu-me que us parli de la meva ONG Precoit. És una ONG. ONG precoit. Sí, tot per el seu coit. És una ONG. Tu pots associar-te, treballes per aquesta ONG i un dia aquesta ONG treballarà per tu. Però ja us ho explicaré, perquè és llarg. Tothom ha treballat per aquesta ONG. Un dia necessites un sopar.

La Rosa Rodón jo crec que avui també treballarà en aquesta línia tot per el seu coit.

És per tu, eh? Absolutament. Són tres llocs que podrien formar part de la guia

editada per la ONG precoit. Deixa'm dir que estic en un moment platòric de la meva relació, per si de cas.

Que estic en procés que alguna cosa s'acabi. Que els cambrers, que ens ho expliquen tot, que no diguin. No va per mi, vinga, va.

El que s'ha de vigilar és que si tens criatures petites i abuses una mica d'aquestes recomanacions precoits, després venen més criatures i llavors això és el cicle sense fi.

No es pot pagar el menú degustació pels nens.

I que hi ha mètodes anticonceptius que no són infalibles. Tu penses que vas bé i no.

A veure, a la meva època, provecta, hi havia tots de nens a la classe que em deien, aquest és un ojinito, perquè era fill d'ojino. Sí, sí, sí. Molt bé.

Vols alguna cosa més en part sobre aquesta qüestió? No, no, m'interessa molt. Deixem que la Rosa faci el seu espai i nosaltres intentem no interrompre l'hora.

Us faig tres recomanacions i em dieu què us sembla i si hi aniríeu, d'acord? El primer és un restaurant que m'agrada molt d'aquí a Barcelona perquè no sembla Barcelona, que és Els Pescadors. Aquelles taules extraordinàries que tenen allà a la plaça Prim, amb aquells arbres, et porten aquella safata de peix fresc perquè tris, un bon vi, en pas. Una carta de vins extraordinària, meravellosa. Em sembla que és d'aquells llocs que tens aquella sensació de privilegi, que fas una mica de bombolleta, no? Sí, sí. I em sembla que és un dinar extraordinari pre-coit. Taules amb estovalles blanques, que bonic.

Sí, servei del davant, taules amb estovalles, copes bones. Sí, tallem el peix d'aquella manera tan bonica.

Segons com és l'àpat, a vegades, és a dir, si tu vas a fer un degustació, el que et ve de gust després de l'àpat és de tot menys el.

Entenc el que vols dir, això no és.

Menys la consumació. No és degustació. Hi ha risc de tall de digestió després. I després, que si t'estàs separant. Tu prova de fer el coit després del celler de Can Roca. Però a més a més, si per exemple estàs arreglant la relació, a cada plat t'expliquen coses. Mira, ho hem de deixar. Perdoni, aquí li portem el. Això a mi em molesta. No, però ho fan superbé. A mi no em cal el xou. No, no, no. Hi ha moments que t'ho han d'explicar. Això és un altre dia, tres hores t'ho expliquem.

Certament, recollint el que deia el Roger del Celler de Can Roca, no sé si estareu d'acord, crec que és un lloc precoit, no postcoit. O sigui, si la idea és celebrar l'àpat, que jo crec que s'ha de celebrar. Has d'anar-hi amb la feina feta. Has d'anar-hi ja amb aquella embranzida, diguéssim.

A veure, penseu que allà on hi ha l'esprit Roca tenen un hotel extraordinari.

Sí, però aleshores l'hotel no et serveix. Almenys has d'anar-hi al migdia, aprofitar l'hotel, després anar a sopar

i després a dormir. A l'hora de fer el check-in a l'hotel això ho has de comptar. El coit és anterior, no posterior.

A veure, en part, Mulla, tu ets d'abans de l'àpat o de després de l'àpat? No sé, no sé què dir-te, depèn de l'àpat. És veritat que avui has vingut en família i no

vull incomodar ningú.

Tenim aquí la filla de l'Empar que de cop ha aixecat el cap així com una suplicata.

Sap com va ser engendrada o no?

Mira I si no ho sabia, potser avui és el moment d'explicar-li aquí. A ella i a tot Catalunya. Ara l'estem fent posar vermella, perdona. Si ens estan sentint des del celler de Can Roca a la cuina, que podria ser veritat, Li demano ara mateix als tres germans Roca que ens diguin si troben que és pre o post. La teva filla o? El menú degustació al celler Can Roca. No, ja t'ho dic jo, per mi és pre. Per tu és pre. A tu et conviden al celler Can Roca i t'estan dient, escolta una cosa, i tu dius.

Una experiència inoblidable que t'emportaràs per sempre, tota la vida. Aleshores, és que ja no et cal res més. Si no et cal cirereta del passís. Exacte. Difícilment. Difícilment un coi t'admirarà

allò que t'han ofert els tres germans Roca. No pots dir cirereta del pastís, has de dir cirereta dels prepostres.

D'acord. Porres. Perdona, Rosa, endavant.

No, no, jo estic encantada, la deriva que ha pres aquesta secció. Els pescadors ens agrada. Els pescadors. Després del sopar, vaig anar a un lloc recentment i vaig anar per una celebració. Per la teva qüestió també, vas anar per la teva. Vaig anar per la meva, una celebració marital, i vaig triar el restaurant Humo, que és un lloc petitó, de l'Àlex Ball. L'Àlex fa cuina japonesa i caben 12 persones. Llavors, és una barra, tu si vas en parella, aquesta idea que estàvem buscant, hauries d'agafar un dels dos laterals, que tens aquesta sensació, i ell fa tant dinars com sopars, els dos extraordinaris, però jo optaria pel sopar, perquè allò agafa. Bueno, no ho sé, també aquesta mera d'experiència de bombolla, la il·luminació és extraordinària. Els veus treballar. No te n'adones i vas bevent. Els veus treballar, veus allà el foc de la brasa. És un menú tancat, això sí, però no és un menú pesat, Roger. I l'Àlex assegura que ningú es quedi amb gana, però no surts allò rodolant. A més, a Sant Gervasi podries rodolar avall, diguéssim. És un lloc fantàstic per una cita i per una celebració i crec que té totalment l'ambient aquest de, ostres, hem fet un gran àpat i sortim contents i estem molt enamorats. Mira com riu el Blai. Per què riu el Blai? No, perquè ja se l'ha apuntat. Humo. Humo, eh? Ha escrit sense H, eh? Humo. M-O. Jo crec que el Blai ja

s'ha posat en un raconet allà.

Sí, ha sigut algun conegut per això, eh? Pots trobar algun conegut d'aquells que sempre

els trobes pels puestos. Aquest és un risc que sempre tenim. Si no tens res a amagar. No, perquè has de donar conversa una mica. No, vés-hi amb l'oficial,

vol dir això, no? No, de vegades, en llocs tan petits, et trobes aquell que sempre va a tot arreu, aquell que el veus per tot arreu i dius, ara hauré de parlar.

Bé, acabem amb la copa, si us sembla. La copa és, us en recordeu d'aquell hotel La Florida? Sí. Ara ja no es diu La Florida, tothom en seguirà dient La Florida per sempre, ara es diu Met, M-E-T-T, i anava tothom, i va anar hasta el Barack Obama, vull dir, tothom, tothom. És que es veu Barcelona que flipes. Llavors, és un lloc amb unes vistes extraordinàries, jo no hi aniria a fer un àpat, crec que el restaurant de l'hotel. Bé, és correcte, sense més. Però hi ha la vermuteria, que és on hi ha les vistes aquestes. A més, ara que ve la fresca, pot sortir fora i a mantes. Hi ha aquesta cosa així. Això és molt bonic. I veus a Barcelona, als teus peus, és molt, molt, molt bonic anar-hi de nit. També us diré, jo, que soc la reina del transport públic, aneu-hi si teniu el vostre transport privat. Perquè baixar d'allà és un O sigui, jo hi vaig pujar amb ferrocarrils, després vaig agafar aquella mena de cremallera, després vaig agafar un autobús. El problema va ser el baixar, que un taxi havia de pujar allà. Però si teniu cotxe, és un lloc fantàstic, et portaré a un lloc ben bonic. I francament, la vermuteria està molt bé, també fins i tot pots picar alguna coseta. La cocteleria és molt xula i, francament, les vistes són precioses i és un lloc a anar a fer pauets o manetes.

Oh! Oi que els hotels de Barcelona durant un temps van fer que, oh, m'hi podia anar per hores? Estil. Encara n'hi ha d'aquests. Encara n'hi ha? A fer estil meuble, però bé.

A veure, els bons no. No, no, sí, sí, n'hi havia algunes. Bueno, això ho vam fer de pandèmia, en part.

N'hi ha ni. Bueno, és igual. Que no, no, Roger, Roger. Tinc un amic. Tens un amic de Sabadell que té tromba. Tinc un amic d'un amic que em va explicar que en aquest hotel per hores que tu entres i. I surts, entres i surts per uns garatxes i uns llocs on representa que no veuen, és impossible que vegin el teu cotxe, la resta de gent. Això és la cosa de França Xica. Aquest amic meu em va explicar que quan tu entres a la recepció et col·loquen en una sala perquè. Si altres parelles no et vegin. I després, quan tu entres en aquest, què?

Els neoblers de la França Xica. Del carrer de la França Xica, això sí. I tant i tant. Però tu dius hotels bons o llocs dissenyats específicament

per aquest? Una cosa és la França Xica. No seria el lloc més glamurós pel que em va dir aquest amic. I després, quan tu obres la tele. Has llogat una hora i mitja. Quan tu obres la tele per dir aquesta hora i mitja m'han sobrat 10 minuts i vull saber l'última hora de la roda del 324, a veure què m'expliquen. Quan obres la tele per buscar el 324, no et surt el 324. Et surten canals només per adults. T'imagines que et sobra una hora. I PlayStation. I aquest amic es veu que buscava el 324 i es va emportar aquesta

decepció de trobar-se. Ara us ho dic de memòria, però, per exemple, anar a la França Xica, una hora val, ara no sé quant deu valdre, però surt molt a compte sis hores. Però clar, ningú les gasta, es veu. 6 hores? Sí, sí, sí, sí. T'ensobren 5 i 40 minuts. Els tàntrics. Els tàntrics. És la tarifa tàntrica. La tarifa tàntrica m'encanta. Va, anem al teatre que això s'està desmarxant. Podríem muntar una empresa de. Tira, tira, tira, tira, tira, Blai, tira. Ideal. Ni una man significativa.

A tu et sembla bé? Aquesta setmana la Marta Ferri

ha anat a veure Després de Nosaltres. És el musical de Jumon R, protagonitzat per la Júlia Jové i el Xavi Navarro. Encara es pot veure aquests dies a l'Espai Texas. Un text, Marta, que explora una pregunta clàssica, si es pot ser amic després de deixar una relació.

Tot això que estàvem dient els aniria molt bé a aquests dos protagonistes d'aquest musical meravellós que vaig anar a veure a l'Espai Texas, perquè bàsicament són dos actors, la Juli Jubí i el Xavi Navarro, que interpreten una exparella que fan aquella cosa que molts hem fet alguna vegada, de dir bé, ho deixem com a amics, ho deixem com a parella, però com que som dues persones molt importants a la vida de l'altre, intentarem ser amics, quedarem igual, anirem a sopar amb els altres, i després allò. Bé, almenys en la meva humil opinió, no acaba de funcionar. Aleshores, aquesta obra explica això, bàsicament, si funciona o si no funciona. He de dir que és una obra que val molt la pena anar-la a veure perquè amb molt poca cosa són capaços de fer. Coses absolutament increïbles, sobretot els dos intèrprets, que estan meravellosos. A més, l'Espai Texas, al ser una sala petita, van microfonats, com passa sovint en els musicals, aconsegueixes que fins i tot les mínimes paraules que diuen, els xiu-xiuejos, tot t'arriba molt, no? Que a vegades això en el teatre es perd perquè tot ho han de fer molt gran, però aquí tens una sensació d'intimitat molt interessant i que pel drama que realment acaben vivint aquests dos protagonistes necessites aquestes coses tan petites aquestes vegades que a vegades et falla la veu quan vols dir alguna cosa aquestes confessions que es diuen molt fluixet perquè no t'atreveixes a dir-les d'una altra manera i per mi és el que realment destaca d'aquesta relació de parella que han escrit amb aquests dos personatges després i això és una mica, em sap greu dir-ho tot i que les cançons funcionen bé és un musical en què. Jo podria haver prescindit de les cançons perquè em semblava tan interessant el que s'estaven dient aquests dos personatges sense cantar que quan cantaven pensava bé, d'acord, m'estan agradant les cançons però tornem a les converses interessants.

Doncs aquesta proposta, l'Espai Texas, fins quan es pot veure, Marta, això? Fins l'1 de novembre. Doncs fins l'1 de novembre, l'Espai Texas, aquesta proposta de la Marta Ferrer. N'hem parlat amb la Marta Ferrer, la Rosa Rodón i l'Empar Molina, que desitgem que tinguin una gran tarda de diumenge, si pot ser també visitant l'Espai Texas, o al cine o al que faci falta. Gràcies a tots tres, que vagi bé. Adeu. Fem una pausa i es fa de nit el suplement. Arriba l'eclipsi avui amb la veu més greu de Catalunya. Sabeu qui és? Lluís Soler.