NP "El meu Molino"

El viatge que ens proposa "El meu Molino" ens porta també a la Barcelona de la Primera Guerra Mundial amb una vida nocturna i un ambient de llibertat que competien amb ciutats com Berlín, Hamburg o París: la llegenda del Paral·lel s'escampava per tot Europa.

La història d'amor entre Lluís Permanyer i El Molino s'inicia uns anys després; concretament el 1954 quan un Permanyer adolescent arriba per primera vegada al Molino i es queda enlluernat per l'ambient i la vida d'una ciutat molt diferent de la seva Barcelona de l'Eixample. Des de llavors, el periodista ha estat testimoni privilegiat de l'atzarosa trajectòria d'una de les icones teatrals de la Barcelona del segle XX.

Al llarg de la seva carrera periodística, Lluís Permanyer ha anat recollint testimonis i records de primera mà dels protagonistes de la història d'El Molino, que el 1993 va semblar que s'havia acabat. I és que de sobte va aparèixer a la façana aquest rètol gran, que agafava per sorpresa a tothom: "Se vende". Resultava que era el dia dels Innocents i, per tant, no passava de ser una broma. Però el 1997 es va tancar de debò i es va destruir gratuïtament i absurdament el seu interior. Era un trist i evitable punt final a un segle d'història.


Fitxa del documental

Direcció: Lluís Permanyer
Realització: Eva Martínez
Muntatge: Gilles Thomats
Guió: Lluís Permanyer i Eva Martínez
Producció: Alicia Olivares i Àngels Villar
Grafisme: Estudio Alteraciones, S.L.
Operador steadicam i direcció de fotografia: Ignasi Pastori
So directe: Francesc Gosalves, David Abadía i Gerard Tàrrega
Postproducció de so: Francesc Gosalves
Música: Maikmaier
Documentació: Miracle Tous i Alicia Olivares


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Paral·lel 40.