Pica-soques blau ("Sitta europaea")

Mida: Lleugerament més grosset que un pardal.

Hàbitat: Boscos de diferents tipus (coníferes, caducifolis) però amb un cert grau d'humitat (tot i que no sempre) i amb arbres madurs, de troncs gruixuts i capçades grans. Les rouredes i fagedes són els seus boscos preferits.

Identificació: Ocell de cos allargat però compacte, cua molt curta, bec recte i punxegut, dors gris blavós i llista ocular negra. Les parts inferiors són de color ocre o ataronjat. Emet un cant sibilant i un reclam cridaner i nerviós força característic.

Costums: Forada els troncs dels arbres però, a diferència dels picots, no hi recolza la cua i sovint baixa cap per avall o de costat. També es "penja" per la part inferior de les branques i va fent acrobàcies de tota mena per capturar invertebrats de les esquerdes o forats dels troncs. Pot ser molt confiat, com si ignorés totalment l'observador.
Cria en forats, sovint aprofitant nius de picots que, com que ell és més petit, prefereix "tunejar-los" posant-hi fang a les vores per estrènyer el forat fins que el fa de la seva mida. També pot fer el niu en forats naturals o en les clàssiques caixes niu per a mallerengues.
A l'hivern es pot associar amb altres ocells forestals, principalment mallerengues, en estols de múltiples espècies que van juntes a la recerca d'aliment. Pot ser un habitual a les menjadores de jardí, on devorarà les pipes a carretades.

Distribució: Preferentment muntanya mitjana del terç nord de Catalunya. Ateny grans densitats a la Selva, el Gironès, el Ripollès, Osona, l'Alt Urgell, però també té nuclis de cria a la serra de Montsant i els Ports.



Vídeo: Jaume Sañé


Més informació al Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya