Truc ràpid per desgranar una magrana

El suplement, amb Roger Escapa.

L'Arca de Noguer. Pep Nogué, bon dia, bon hora. Molt bon dia.

Què tal, Pep, com vas? Fantàstic, tu, ja he recuperat una mica la veu després de set dies de fires i el Gastronomia Forum de Barcelona i tot això. Saps el que em venia més de gust avui? Escudella i carn d'olla, aquí amb tranquil·litat, foc a terra i passar un cap de setmana tranquil·let, que quan estàs tants dies fora de casa, jo no sé si et passa a tu o no, Roger Escapa, però a mi em demana sofà i tranquil·litat.

Bueno, i que has tingut una baixada de fences, no? Després d'un sobreesforç. O sigui, has passat el primer refredat de la tardor o hivern.

Exacte, sí, sí. Però sobretot això del coll. Saps allò que vas xerrant? Clar, entre presentacions d'un lloc, xerrades de l'altre, tertúlies vam presentar la segona edició de la Guia Augusta que hi ha 370 restaurants. I em venia de gust fer Escudella, perquè a més a més, saps què passa? Que aquesta setmana jo crec que és la setmana que hi ha una bona colla de restaurants de tot Catalunya que comencen a fer Escudella i Carrandolla. Ahir, per exemple, mira, el Haddock d'aquí Barcelona, la Gracieta de Caonric, saps? Que aquest el teniu a prop, eh, el Haddock? Sí, i hem anat,

i hem anat, sensacional. A veure, què hi has posat, tu, a l'olla?

Hosti, mira, saps què passa? Que m'he emocionat avui, perquè he anat als 8 a comprar a la carniceria i havia encarregat una cosa per fer aquesta setmana que ve, i m'he emocionat i he comprat per 15. Saps què he fet? A veure, família, veïns, saps?, i anar fent. I he comprat. O sigui,

avui tots convidats a casa del Pep Nogué, menjar escudella i cardolla, eh?

Sí, sí. Tot a la garroxa, eh? Sí, bueno, a veure, 15, 16, tu, mira, en tenim un parell o tres que estan allà que han tret les vaques de casa. Tenim la veïna que ara vindrà, tenim els sogres, saps allò, una miqueta. Mira, pilota, que ara ens n'hi ha, bueno, pilota, hi hem posat gerret de vedella, hi he posat bressons de xai, hi he posat ossos d'espinada, orella. Morro. El pollastre, saps què? Una mica finets, eh?, aquesta vegada. Hi hem posat cuixes de pollastre, que així, a més a més, en menja tothom, tu. I tenen menys pell, diguem-ne, que si hi posem les ales o d'això. Llavors, les patates, la col, moniato, carbassa, àpid, porro. Carbassa, també? Com? Carbassa també? Sí, sí, sí, tu, carbassa i moniato, a mi m'agrada molt posar-hi. No se m'hagués acudit, veus? Hosti, doncs és boníssima, perquè a més a més poses tanta verdura que després el que s'obre dius, va, doncs ara faré trinxat de patata i carbassa, trinxat de patata i col, trinxat de patata i moniato, i el trinxat, diguem-ne, ja s'ha esdevingut internacional, no només el trinxat tradicional de la Cerdanya, aquell de col i patata. ¿saps? I la botifarra negra, que no ens la deixem. L'escudella ja la farem al vespre. Avui dinarem carn d'olla, tu.

Doncs després d'aquest àpat ho haurem de pair una mica amb una cosa una mica més lleugera, tot i que bé, no sé si és gaire digestiva. Avui amb el Pep Noguer parlem de la Magrana a ritme d'Amazoni. La magrana és la fruita que anuncia l'arribada de la tardor. Ens passa que és un d'aquells aliments que no ens entra per la vista quan anem a comprar, que penses dues vegades si posar el cistell o no. És dels que costa especialment de pelar. A vegades no sabem ben bé com menjar-la, com cuinar-la, ni quins beneficis té. A veure, Pep Nogué, va. Un alagat, una defensa de la magrana.

Home, a mi m'encanta la magrana. De fet, jo avui amb la carn d'olla fotré una amanida d'escarola i magrana, perquè és una manera, diguem-ne, de netejar. Però en realitat el que ens mengem, diguem-ne, no és la fruita en si sencera, que evidentment ja saps tu que té aquesta pell tan pelluda i tan carnosa, no? Ens mengem l'anil, és a dir, aquestes perles que tenen, que diuen que una magrana. Jo no els he comptat mai. Però que hi ha un que poden tenir entre 400 i 600 llavors. Pensa que és una de les primeres plantes que va cultivar la humanitat. Jo sempre dic que la magrana és una mica com els eriços, saps allò? Que té una forma molt antiga. Els entesos amb el tema de la salut diuen que va molt bé per la salut cardiovascular, que conté molts antioxidants, fins i tot diuen més que el té verd o que els raïms negres. Però que és veritat que, per segons qui, és difícil de digerir. Hi ha una dita que jo no me la creuria tant. Diuen que la magrana al matí és or, al migdia plata i a la nit mata. Jo me l'he fotuta a la nit i m'estic com un ginjo. Tot i que diu que històricament s'ha aprofitat la pell, jo no sé tu, i aquestes membranes que té, per tenir pells i teles d'aquest to grugueng o marronós, tu.

Imagina't. Jo, clar, jo el vinculo a les postres, però sí que és veritat que va bé per una amanida una mica original, no? Un toc diferent, segurament.

Sí, la magrana dona molt de si. És a dir, evidentment que a les postres tu agafes una mica de mató i fots magrana i un fil de mel i queda de mil meravelles. Que ara, per exemple, que tenim les clementines de les Terres de l'Ebre, una magrana allà amb un bol, amb un suc de clementines també és fantàstic. Amb una amanida també lliga molt bé, per exemple, amb plats que són greixosos, no? Una costella de porc, que si això que. Ara mira, un brasó de xai que dèiem. Perquè, clar, quan tu et menges i quan tu rebentes aquestes perles de magrana, generen aquest suc que és tan fantàstic que jo crec que la dolçor i aquest pensament molt lleuger, molt lleuger, de sidesa li va molt bé. I clar, tot davant també de les varietats. Tot i que t'haig de dir que, clar, cap aquí dalt aquestes terres de. De la Garrotxa, les magranes que tenim són magranes que són d'arbres salvatges. Les que trobem als mercats solen ser d'algunes veritats com, per exemple, la mulladels o la wandelfur. Pensa que, clar, que necessitem, diguem-ne, un clima una miqueta més càlid per fer aquestes magranes tan grans. També diuen que n'hi ha cap aquí a la zona de les Terres de l'Ebre, és a dir, imagina't, baix Vinalopó, Elche, Andalusia i a Catalunya, a les Terres de l'Ebre. També a la part baixa una miqueta de la zona d'Itàlia, a Grècia, aquesta zona, Califòrnia, que és un clima també molt semblant d'aquí. Però, escolta'm, agafem-les que tinguem més a prop de casa, que hem de fer proximitat.

Com la peles, tu? Perquè aquí, al final, hi ha tota la història de la mandra que fa pelar una magrana.

No, home, no, a veure, és que si ja no podem pelar ni una magrana A veure, això de comprar magranes, hi ha allò amb la safateta de plàstic, eh? Els raïms hi ha sense només allò peladets. Que si les mandarines. L'altre dia vaig veure que ja es venen mandarines pelades. Escolta'm, després diem que anar a comprar és car. O clar, és que si compres la mangrana pelana, els ous ja bullits i pelats. Evidentment que llavors les coses tenen un cost, perquè no només hem de pagar la fruita, sinó hem de pagar la feina de pelar-les i el recipient al qual te'l poses. Jo crec que pelar una mangrana és per una persimònia d'una tarda de dissabte tranquil·litat.

No hi ha truc per fer-ho ràpid. No hi ha truc per fer-ho ràpid.

Clar, home, no. Però mira, hi ha gent que agafa i ho posa en un bol amb aigua, perquè és veritat que a vegades pelar magranes es quitxa una mica. És veritat. Però escolta, tu agafa A mi no m'agrada això de l'aigua, perquè clar, molta part del suc de la magrana se te'n va pel brou. Llavors, agafes un bol, obres la magrana allò amb una puntilla que diem, amb aquests gabinets petits que fan com una forma de beca, que nosaltres tornegem la verdureta. I així o peles la fruita i les verdes, pots tallar la part de dalt i la part de baix, llavors les verdes per la meitat i amb un mà de morter, li fots cops el mà de morter allò amb la mà i et van caient totes. Llavors, escolta'm, treus aquesta pell que té de color groguenc i et queden aquestes perles de magrana que això és un bé de Déu, tu.

Tu com les esculls? Perquè des de fora a vegades O sigui, així com. Passa una mica com amb el meló o la síndria, no? Que costa. Clar, clar, clar.

Mira, primer de tot, eh? No agafis magranes que tinguin taques, que siguin molt groguenques i que tinguin taques marrons o que siguin toves, perquè aquelles magranes, pobretes, algú ja els hi pot posar nom perquè ja s'han fet amics de temps que estan allà aquella caixa. Les magranes han de ser dures, han de ser pesades i han de ser el més perfectes possibles. Pensa, fixa't, jo, per exemple, aquesta tardor aquí, que hi ha algun magraner per aquí a casa, i quan es fan allò malbé una miqueta, ja inclús a l'arbre, s'obren. Llavors, tu has de ser una fruita ben ferma, ben bonica, allò. Tot i que és veritat que no totes són tan vermelles, eh? Ni les perles de magrana són totes vermelles. N'hi ha que són més tiranes rosadetes, més tirant també a groguenques, no ben grogues grogues, però tirant una mica això rosat. I això no vol dir que no siguin madures, perquè hi ha varietats, depèn de la veritat, o són ben vermelles, aquelles que, jo no sé tu, Roger Escapa, però jo que ja tinc una certa edat i els que són de la meva quinta per amunt, se'n recordaran que els bars sobretot a l'estiu, et podies prendre la granadina, que et posaven un xarop de magrana amb un parell de glaçons, aigua freda o aigua amb gas, i era el refresc de quan no teníem tants refrescos als bars. No me'n recordo, no me'n recordo. No te'n recordes? No. Hòstia, ara hauria de començar a trucar a tothom que se'n recordi. Ja veuries, trucarien tota la gent que en té 50 per amunt, tu. Clar, clar, clar. Digues, digues. No anava a dir. Però això t'ho pots fer a casa, eh? Ara que jo et deia això de les magranes, que tu les piques, que tens les magranes, les pots agafar, les pots passar per un passapurès, fer un suc posar-hi una miqueta més de sucre si vols, posar-lo al foc, fer aquest xarop que et quedarà un xarop vermellós, ho poses en un potet a la nevera i creu-me, creu-me, got allò on der rocks, o fins i tot aquelles copes de fer els gintònics, un parell o tres de cullerades del xarop aquest, el gel, i escolta'm, posi allà una mica d'aigua amb gas i ja veuràs tu.

Alerta que és afrodisíaca. Si et passes més del compte, tindràs la nit més moguda del que potser et pensaves. Vos di, en sèrio? No ho sé, és una llegenda urbana, que és afrodisíaca, la magrana, també.

No ho sé, eh, jo això, no. Jo em menjo, eh, jo amb la tardor em menjo molta, i, escolta'm, jo la meva salut, diguem-ne, amorosa, la tinc igual menjant magranes o no. Igual de pensida, vols dir? Clar, no, jo ara pensava, no sé si hi ha diferència en si te la menges, diguem-ne, sola, o si te la menges amb un bon iogurt, saps? A mi, per exemple, m'agrada molt també, allò, el iogurt, allò, iogurt d'aquest cremós, no sé si tu ets de iogurt cremós, però iogurt cremós, magranes, i després una mica de polen fred. Jo, mira, tinc una bona amiga que fa polen fred d'abella, i me'n ven, i el tinc al congelador. I llavors utilitzo el polen com, diguem-ne, com ànima que endulça les postres i els plats. I queda, queda, allò, una vermelló sembla un plat que sembla la senyera catalana en trossets, tu. Pep, ¿qué dinaràs avui? Aquesta escudella i carn d'olla, eh, veig. La carn d'olla. Avui la carn d'olla amb la manireta de magranes, i mai més ben dit. Clar, tu pensa que allà hi ha la patada, hi ha tota la verdureta, hi ha tota la carn. Llavors, hòstia, si ara fos l'escudella, després no menjaré l'altra. Deixaré l'escudella per després, és a dir, tot el brou, i farem al vespre una escudella de d'arròs i fideus que reivindico també l'escudella d'arròs i fideus que aquí molta gent fa l'escudella de galets però a mi l'escudella d'arròs i fideus o la de pistons o la de llavors aquelles de meló a mi m'encanta si vols tu la farem de lletres perquè com que tu tens el petardo a casa no sé si la fas de lletres tu.

De lletres, de lletres, sempre a favor, i tant. Sí, allò que pots anar posant, no? Pots anar jugant, clar, home, és el que toca, sí, sí. Escolta'm, t'he d'acomiadar, però abans hem de resoldre, Pep, l'enigma criminal, que és una cosa que avui tenim pendents. Ara aquí ens han deixat a les fosques. A veure. Sí, és que avui estem aquí a l'Espai Fantàstics, que hem sortit de fer una excursió, Pep. I has de venir, has de venir amb els més petits de la Garrotxa, amb qui et vingui de gust, perquè la veritat és que és un espai meravellós, 2.000 metres quadrats, i fan una obra de teatre, el secret lluminós del Super 3, que val la pena. Per tant, te'l recomano. Va, l'enigma criminal, a veure què hi dius tu. Som-hi. Va.

Enigmes criminals. Eduard Voltes estava sopant amb la resta de tertulians del suplement. Va morir al cap d'uns dies per excés de cortesia. I això que a taula va protagonitzar una sentida picabaralla amb Olga Ruiz. Què ha passat?

Avui un enigma criminal de protagonista, Eduard Voltes i Olga Ruiz, dos col·laboradors habituals del suplement dels dissabtes. Hem rebut un munt de respostes, la més original de totes ens l'ha escrit un tal Jordi Costa, que no és el Jordi Costa del Tot Costa, perquè ens entenguem, que ha escrit que Olga Ruiz havia acollit bolets i els havia portat al sopar. Eduard Voltes va veure que tenien mala pinta o simplement no li venia de gust menjar-ne, però se'ls va menjar per no fer-li un lleig. Eren farinetes bordes, amanita, paloides, i els símptomes d'aquest bolet no surten fins al cap d'un o dos dies, quan el fetge ja està danyat. Per això va morir uns dies després, per excés de cortesia, que aquesta era la història. Quatre entrades per visitar la Sagrada Família que s'emporta aquest Jordi Costa. L'enhorabona, moltes gràcies avui, i també a tota la resta de participants. Demà, nou enigma criminal.

¿No serà que un dels dos se n'ha assabentat que un no es menjarà els torrons al suplement?

Ah, també pot ser, però bé, has respost tard avui, Pep. Suplement. Mira, el Voltas diu que l'ha sentit. Sí? Que no es dona per aludit, diu. Molt bé, molt bé, fantàstic. Avui que no mengi bolets, per si de cas. Pep, una abraçada, gràcies, cuida't, bon cap de setmana. A vosaltres, petons. Ara tornem.