Un any de la tragèdia a la tanca de Melilla: les ONG exigeixen "responsabilitats" a Espanya i al Marroc
Avui que es compleix un any de la tragèdia a la tanca de Melilla, on van morir almenys 23 migrants intentant entrar a Espanya, diverses ONG demanen que Madrid i Rabat assumeixin les seves responsabilitats i exigeixen una investigació independent. Calculen, a més, que uns 100 migrants podrien haver mort per la violència policial durant el salt massiu a la tanca.
El sudanès Aboubida Yusef és un dels gairebé 2.000 migrants que el 24 de juny de 2022 van intentar assaltar la tanca de Melilla.
No som animals. Som éssers humans. Hem de ser respectats com qualsevol altra persona. Algunes persones van perdre la vida. Et diuen: 'No ets res, no ets un ésser humà per viure. Has de morir'. Hi vaig perdre un amic, allà. El van colpejar, va caure i ja no es va tornar a aixecar.
Les autoritats marroquines han fet un balanç de 23 morts que, un any després, encara es troben en una morgue a Nador. Només un ha estat enterrat, ja que les autoritats no faciliten a les famílies identificar les víctimes. També hi ha desenes de desapareguts i les famílies dels migrants, que provenen sobretot del Sudan, del Sudan del Sud i el Txad, es troben desemparades.
Sense ells ja no hi ha somriures. Tot s'ha aturat. La seva mare pensa molt en ell, vol saber què va passar.
Per altra banda, la fiscalia espanyola va arxivar fa mesos la investigació sobre els fets, va avalar l'actuació dels agents i va exculpar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Les ONG demanen que la justícia espanyola reobri la causa
ONG i activistes, però, exigeixen reobrir la causa per investigar la violència de les forces espanyoles i la mort d'un migrant que, segons alguns mitjans europeus, hauria mort en territori espanyol. La directora de Human Rights Watch a Europa, Judith Sunderland, diu a Catalunya Ràdio que Espanya ha fortificat les seves fronteres i impedeix el dret a l'asil per vies legals i segures.
Hi hauria d'haver una reflexió política sobre les fronteres de Ceuta i Melilla, i la manera en què Espanya les ha fortificat, cosa que ha generat aquestes situacions.
Sunderland denuncia, a més, que Espanya fa retorns en calent de manera sistemàtica, com ara fa un any va retornar al Marroc 470 persones, moltes de les quals, ferides.
Espanya ha estat --crec jo-- el primer país de la Unió Europea a 'legalitzar' les devolucions en calent el 2015. I continua, sota diferents governs, violant els drets de les persones que arriben a la frontera.
L'advocada Marta Llonch, que al moment de la tragèdia treballava amb refugiats a Melilla, parla directament de "racisme institucional" contra els migrants subsaharians, com explica a aquesta emissora:
Forma part del racisme institucional: certes víctimes tenen una categoria i d'altres, una altra.
Un any després hi ha 80 migrants que van participar en el salt detinguts en presons marroquines.
