"Un militar tailandès em va voler casar amb la seva filla i vaig acabar fent la volta al món"

Come fly with me, let's fly, let's fly away If you can use some exotic booze There's a bar in far Bombay Come on and fly with me, let's fly, let's fly away.

Marco Polo va recórrer la ruta de la seda des d'Europa fins a l'extrem orient. Jacques Cousteau va explorar les profunditats submarines i les van registrar a color. Neil Armstrong va fer un dels viatges més llargs i perillosos de la història de la humanitat, el viatge a la Lluna. De grans exploradors la història n'és plena i si ens fixem en la ficció, doncs la llista és infinita. Des de Phileas Fogg, que va fer la volta al món en 80 dies, fins a Tintín, que tant explorava el Congo com trobava el secret de l'holicorn. Ara el suplement d'estiu, tres grans exploradors que aprofiten l'agost per veure món. Tres persones que han fet viatges que alguns, doncs bàsicament no ens atreviríem a fer mai. Són l'Aulàlia Pujadas, molt bon dia. Bon dia. També l'Àngel Massaller, benvingut. Què tal, bon dia, hola. I amb Màric Magem, molt bon dia també. Tres exploradors aquí, que igualment hem trobat a Catalunya, en ple mes d'agost. Per tant, imagino que amb vacances, això sí, ja preparades també per aquest estiu, eh, Eulàlia? Sí, sí, sí.

De moment, aquests dies sí que estem per aquí encara, però ara ja a partir de finals d'agost-setembre marxem cap a Canadà. Els planifiqueu amb gaire temps els vostres viatges?

Jo pel meu cantó, sí, amb dos, tres anys, pràcticament, i això és lo més normal. Jo he tingut la gran sort, ara ja estic jubilat, però he tingut la gran sort que mentre estava treballant em podia permetre bastant agafar les vacances amb temps, amb mesos, encara que no siguessin a l'agost. I això m'ha permès fer viatges a la primavera, a la tardor, a l'hivern, perquè segons quins destins, a vegades és més interessant anar-hi al gener que no pas anar-hi a l'agost.

I en Marc, que bàsicament no és que viatgi només a l'agost, sinó que els seus viatges en ocasions han allargat setmanes, mesos i anys. I ara hi anirem, Marc, però tampoc no ets de viatjar només a l'agost, eh? No, no, i tant. A mi m'ha de viatjar sempre que puc. Si us sembla, comencem per la història de l'Eulàlia. L'Eulàlia és una gran viatgera, juntament també, si no vaig errada, amb la teva parella. Sí. Però els teus viatges tenen un objectiu una mica peculiar. A veure, explica'ns-ho. Què hi vas a fer, als teus viatges, a Eulàlia?

Una mica peculiar, no sé si coneixeu el món dels escape rooms. La meva parella i jo som molt aficionats a aquest tipus d'activitat, de reptes mentals, escapar d'aquestes històries. I al final viatgem una mica pel món, anar buscant escape rooms. Llavors més aviat triem l'escape room abans que el destí, diguéssim. És a dir, tu dius aquí hi ha un escape room que em fa molta il·lusió fer cap aquí organitzem el viatge quants escape rooms has pogut fer al llarg de la teva vida? doncs a dia d'avui si no vaig errada en portem 2030. Uau, Déu n'hi do. 2.030 escape rooms? Sí. Els recordes tots? Així de primeres no, però si em preguntes per algun en concret sí que et tiro de meroteca aquí dins. Dic, ah sí, alguna cosa puntual et podria dir. Deu ser pràcticament un record Guinness. No sé si està certificat d'alguna manera. Que sapiguem, hi ha un senyor alemany que en porta bastants més, en porta quasi 4.000. I estem allà allà lluitant. Què passa a nosaltres? Aquest home em sembla que està jubilat i té molts calés. Nosaltres encara treballem i tampoc estem aquí.

A quants països has pogut viatjar per fer un escape room? Quants països diferents has trepitjat per fer aquests jocs de misteri i aquests enigmes que

s'han anat resolent amb la teva parella? Jo et diria que uns 10 països, més o menys. 9 o 10 països. Comptant Andorra, potser sí, 10. ¿Què és el que t'ha agradat tant dels Escape Rooms, per haver-ne fet més de 2.000? Al final, durant aquella estona que dura l'activitat, és com que t'abadeixes totalment, problemes, feina, tot el que sigui, aquella estona estàs només centrat en aquesta activitat. També, la veritat, puja bastant l'autoestima, no? Veure que vas resolent tu.

Si el resols, sí, si et quedes encallada, potser l'autoestima va mimbant, eh, a mesura que avança l'Scape Room.

No, no, però després ja portem, vam començar el 2014 amb això, clar, al principi no fèiem aquests viatges, jugàvem per aquí a Barcelona, no?, Espanya, Catalunya, però després ja, sí que em sembla, et diria que el primer gran viatge, bueno, gran viatge el vam fer a Londres, també aprofitant un viatge de feina, però sí, sí, l'autoestima també te la portes.

És qüestió que arriba un moment que a Catalunya us adoneu que ja els heu fet pràcticament tots i que, per tant, s'ha d'obrir una mica horitzons per trobar escape rooms més enllà de casa nostra. És així?

Com sorgeix aquesta passió per viatjar fent escape rooms? Sí, sí, de fet, hi va haver una època al principi de tot, quan van començar els escape rooms, el 14, 15, 16, que aquí a Catalunya, clar, eren tots nous, nosaltres els teníem tots per fer, a dir d'avui sí que és veritat que poca cosa. Puntualment no obre algun i el podem fer, però clar, vam haver d'ampliar fronteres, com dius, vam sortir fora de Catalunya, després fora d'Espanya, Andorra, Portugal, França, i llavors ja vam anar expandint, expandint fins al Japó, Nova York.

Ara, ens deies, d'aquí uns dies me'n vaig cap al Canadà, primer mirem quins escape rooms podem fer en aquell país i després ve tota la resta, no? Una mica explica'ns com has organitzat, per anar entenent tot això que ens expliques, aquest viatge. Primer dieu a veure quin escape room podem fer-hi i a partir d'aquí s'està bé tot el viatge, que entenc que sí que aprofiteu per fer una mica de turisme també més enllà de l'escape room, eh? En aquest.

Per aquest viatge en concret, al final hi ha. Cada any som uns quants aficionats a nivell mundial dels escape rooms i es fa com un ranking a nivell mundial dels millors escape rooms. I justament aquest any passat, el 2025, el número 1 del món és un escape room de Canadà, de Montreal.

També el que pot passar és que si destines, suposo que tants diners per començar i després això tant temps per anar a l'altra punta del món a fer un escape room i després d'alguna manera et deceps,

Ens ha passat, ens ha passat algun cop, però que vas amb les expectatives molt altes, no? Més quan agafes aquests rànquings de gent que és super experta i n'ha jugat molts i dius, osti, posa aquest, si l'han posat el número 1, serà boníssim. I intentem baixar-nos les expectatives, perquè sí que ens hem portat alguna decepció de dir, pues no n'hi ha per tant, no?

I ens acompanya també l'Àngel, que en aquest cas no és caçador d'escape rooms. Àngel, per què viatges tu?

Principalment, ja que has dit això de caçadors, perquè som el que ens anomenen caçadors d'eclipses, una paraula que a mi no m'agrada massa, pel concepte de caçador, de caça, no soc massa partidari, però així és com se'ns coneix a les persones que ens encanta anar a veure eclipses de sol, i a vegades dius, ostres, ja que estem aquí, per què no vam a visitar, o anem a navegar per pel riu, pel Mississippi, per exemple, i fer un viatge pel Mississippi amb aquells vaixells de pales i tot això és impressionant, és una cosa que no la fas habitualment, no? Per tant, doncs, aquestes coses són les que ens motiven i així és com els hem anat organitzant sempre.

Ara aquest estiu has tingut sort en aquest sentit perquè l'eclipsi no ens ha agafat gaire lluny, però quin és el lloc més remot? On has anat a veure un eclipsi al llarg de la teva vida?

N'hi ha hagut diversos, n'hi ha hagut a mitjans de Sibèria, a Novosibirsk en concret, en vam veure un, n'hem vist a Xangai, a la Xina, a Austràlia hi hem anat un parell de vegades, a la illa de Pascoa. Per exemple, allà perdut en el mig del Pacífic. N'hi va haver un que a més a més va ser fantàstic a Líbia, amb temps encara del Gaddafi, i era un lloc que estava una mica complicat precisament per aquesta situació. Però que Gaddafi va voler quedar bé davant de tot el món, i com que es considerava que eren grans expedicions cientifiques que anaven a veure l'eclipse, va preparar al mig del desert, en un lloc que nosaltres li vam dir que era el lloc ideal per anar-lo a observar, que era al mig del desert, al mig del desert ens va preparar unes super tendes immenses amb cadires forrades amb roba i tot així, amb aire condicionat, tendes molt grans per 50 o 60 persones per poder-hi fer àpats i coses d'aquestes, i va ser un eclipser que, per sort, l'eclipse en si va ser espectacular, va ser un dels més bonics, però a més a més veure'l al mig del desert va ser una cosa absolutament curiosa.

Àngel, situa'ns Kamchatka al mapa.

Kamchatka és aquella península que hi ha a l'extrem oriental de Sibèria, pràcticament, quasi quasi fregant amb el Pacífic i, per tant, amb Estats Units, amb Alaska en concret. És una península absolutament recòndita, molt difícil d'anar-hi, aquí la motivació va ser molt divertida perquè jo recordo haver llegit amb un nacional geogràfic crec que ho puc dir perquè és així com ho vaig veure que explicava aquest país i deia explicarem que és Kamchatka perquè difícilment els nostres lectors hi aniran mai perquè és un lloc molt difícil d'anar-hi perquè feia molt poc que estava obert en el turisme fins llavors a Sibèria va estar molts anys de la nostra joventut que era una terra que no hi podies anar-hi. Però en cert moment es va començar a obrir i llavors demanant uns permisos, només es deixava visitar en aquell moment a 500 persones a l'any, per tant és molt poc, 500 persones de tot el món que hi puguin anar-hi. Però vam demanar els permisos amb temps i tot així, i tot ens va anar bé. És a dir, tu vas llegir aquell article i vas dir. Aquest és un objectiu. La idea no era per fer això, sinó que la idea és que Kamchatka està ben bé en el cinturó de foc de la zona dels volcans i a mi que una cosa que també m'agrada són els volcans, era un destí ideal per anar a veure aquests grans volcans. Llavors, inclús vam buscar algun guia per pujar-ne amb algun. Havíem de pujar un volcà, el Monopski, però estava amb massa neu i no el vam poder fer, però encara recordo la imatge del Monopski reflexada sobre el llac amb una visió fantàstica. I allà hi ha el Karimski, el Kromotski, el mal i sembla Iàquic, hi ha molts volcans. Un d'ells, el Gorelli, aquest és el que vam poder pujar fins al final. Finalment vam poder pujar fins fa com dos boques en el cràter. Vam poder pujar a la primera i a la segona. Un volcán que està emetent moltes fumaroles i per tant hi has d'anar amb una certa precaució. Una terra on hi ha ossos, ossos bruns, sobretot, completament silvestres, que te'ls pots trobar. Sí, sí, ens va creuar un poder a 15 metres de nosaltres. Ens vam estar molt quiets, l'os anava molt amb la seva marxa i vam dir, si no diu res deixem-lo que passi, va creuar i no va passar absolutament res.

Si ara algú ens està escoltant, i a més amb aquesta passió que hi poses, diu, ostres, doncs mira, per què no, Kamchatka? Sí. Què ha de fer per anar-hi? Com s'hi accedeix? Quins permisos vols haver de tramitar?

Com t'ho vas fer? Primer és demanar un permís de què es vol anar a visitar en els consulats o en les ambaixades, en aquest cas soviètica, russa, de dir que tens interès en anar a visitar aixòs i. I si no hi ha cap problema et fan omplir uns formularis, una sèrie de coses, i no és que et facin cap investigació ni res, doncs t'autoritzen i ja està. Senzillament sí que ells limiten això perquè, a més a més, els transports interiors són difícils i llavors anar a la capital, que és Petropavlovsk, aquí hi pots arribar-hi, però moure't per allà ja costa més, llavors alguns desplaçaments, per exemple aquesta zona de volcans que vam anar, hi vam anar amb uns helicòpters que són de l'exèrcit rus que ja estan en desús, llavors són uns helicòpters vells. Molt tronats, que tremolen molt però que s'aguanten bé i llavors ells han de saber quanta gent els va per controlar tot el moviment de gent que els va cap a un cantó o cap a l'altre però s'han de complir una sèrie de tràmits i es van fent i no és cap cosa extraordinària Has passat por en alguna d'aquestes aventures? No, por, por, no, hem passat, com una de les, ja dic, de les coses que m'agraden són volcans, i he anat a volcans que estan actius, o sigui, per exemple, perquè estan actius, l'últim o dels últims, el cumbre vieja de la illa de la Palma, no?, En el moment que vaig sentir que entraven per opció, els tres dies ja estava trucant a l'agència que busquessin un passatge que m'anava cap a veure el volcán. I hi ha vegades que estàs en llocs que has de vigilar per la teva seguretat, però si ets sensat no arribes a passar por, eh?

Amb tots aquests països que has visitat i totes aquestes aventures, ¿hi ha algun país que tinguis a la llista d'imprescindibles que aviat hi voldries anar però que encara no has tingut temps d'anar? I quin és el teu viatge pendent, el teu viatge somiat d'una persona que n'ha fet tants?

Jo hi ha una cosa que tinc pendenta de fa molts anys i que no l'he feta, que és anar a veure un llançament d'un coet especial. I algunes vegades tinc dissenyat i completament preparat un viatge per anar a la Guayana, per anar a Coru, que és on llença. L'Agència Europea Especial, però ara està en una fase que no n'està llançant gaire, té problemes amb els arians, i això està bastant frenat, i per tant està així. Ha canviat molt, això abans eren les grans administracions dels països, això està passant, sobretot als Estats Units, a la propietat privada, i s'estan fent els llançaments dels País X i de totes aquestes empreses, i això està canviant, però a mi un desig que ja començo a veure que serà difícil veure'l abans parlaves del viatge de la Lluna a mi hauria sigut veure un coet d'aquells un Saturn 5 fins ara quasi el coet més gran que s'ha enlairat mai més de 100 metres d'alçada amb una potència brutal doncs veure'l que es veu des de 3 o 4 quilòmetres però sents vibrar la terra del tremolor que fa però això seria un

viatge terrestre i extraterrestre. És a dir, no veure com se l'aire el coet, sinó ser tu qui forma part d'aquella expedició, perquè això també s'està posant molt de moda,

aquests viatges a l'espai. Sí, sincerament, i ha de ser al·lucinant, francament, però a mi m'agrada tocar de peus a terra. Alguna vegada m'ho han preguntat, escolta, no t'agradaria anar a Mart, per exemple, o així? I m'agrada trepitjar de peus a terra, i jo sé que a Mart no hi aniré mai, sí que m'encantaria, lògicament, i em confirmaria molt menys anar amb l'avió aquest de gravetat zero, que ja experimentes almenys la sensació aquesta d'ingravidesa o alguna cosa així, però no somio a anar a altres llocs perquè crec que falta molt encara per poder arribar.

That's where you wanna go to get away from it all. Bodies in the sand. Tropical drink melting in your hand. We'll be falling in love to the rhythm of a steel drum band.

I tenim amb nosaltres també en Marc Magem, que ara li deia a l'Àngel, jo ho he vist? Sí,

vaig tindre la sort d'anar a Coru, a la Gullana Francesa, i veure, sense buscar-ho, la sort, la floreta, d'un llançament.

Tu vas anar-hi i vas trobar una mica allò com que. Mira, a mi em va passar una vegada amb el Tour de França, estava a Suïssa i de cop i volta em dic, ostres, el Tour de França, doncs a tu et va passar

amb un llançament, eh? Sí, molt interessant, el desplegament militar. Al·lucinant, i quan sent l'aire, és espectacular.

Marc, tu has fet la volta al món? Sí. En 80 dies?

No, 80 dies era molt poquet per mi. Ja havia viatjat 80 dies, i una miqueta més, i se'm feia molt curt. I vaig decidir, doncs. Va haver-hi un punt de. Diverses coses que em van animar a fer això, que era la hipoteca, que m'estava ofegant, estava ja fart de la hipoteca, i després una lesió a l'esquena, hi havia rínies discals. I vaig decidir deixar el treball, deixar-ho tot, muntar-m'ho, per poder marxar de viatge. La meva idea era un any, màxim dos, pel que havia escoltat els amics i gent que coneixia, i llibres que havia llegit, un any, dos anys. Però se'm va anar tot bé i vaig estar cinc anys seguits. Quant temps fa d'això? Del 2015 fins al 2020. Ara fa sis anys. Per tant, 2015,

decideixes d'alguna manera deixar-ho tot i emprendre un viatge. On comença aquest viatge? Per on comença aquesta aventura? Sí, Tailàndia.

Perquè ja havia anat amb la meva germana l'any 2000, amb ara de molt, i justament havia conegut aquí a Barcelona una noia tailandesa que estudiava un màster a Anglaterra i va vindre de vacances a Barcelona. Ens vam conèixer, ens vam agradar i vaig anar a veure l'aia Tailàndia.

És a dir, la teva volta al món va començar per amor. Sí. Va ser l'excusa que necessitaves.

Sí, va ser una de les parts. Aquesta, l'esquena, i la hipoteca, que estava ja fart una mica d'aquestes dues coses. I ja que tenia aquesta companya a Tailàndia, doncs vaig anar a veure-la i tot va rotllar. Vaig estar cinc mesos allà a Tailàndia amb ella, però el pare. Fins que es va acabar la cosa? Sí, perquè el seu pare era militar, era general de l'exèrcit, I em va convidar a casa i em va dir, davant de tota la família, em va dir Marc, ens agrades per la meva filla, et casarem tal dia, tindré que venir de la teva família a conèixer-me, tindré que convidar mil invitats perquè soc un general i tinc molts contactes, la meva filla gran. Bueno, em va organitzar la meva vida, el casament, m'ho va organitzar tot, em va dir, tu tranquil, no pagaràs res, ho pago jo, això m'ho va deixar clar, però que tenia que fer-ho a la seva manera. I jo, doncs, que vaig entrar en xoc, davant de 20 o 25 persones allà sopant, jo no sabia què dir, la meva parella tota vermella, i, doncs, ella va demanar al seu pare que li deixés un temps per pensar-ho. El pare ens va deixar un mes, però al cap d'un mes va tornar a insistir que o ens casàvem o jo tenia que marxar, que no podia estar. Era una falta d'honor, de respecte cap a la família si ella no es casa amb mi.

I tu vas decidir dir que no i fer la volta al món.

Els dos vam decidir que no, que no volíem per pressió, no volíem casar-nos per pressió i d'aquesta forma tan organitzada. Justament jo fugia d'això, d'una vida estructural de treballa, estalvia, compra't un pis. Estalvia, jo no volia això, jo volia marxar d'aquí i no volia que m'organitzessin la vida a Tailàndia. Llavors, doncs, sí, vaig I aquí comença el viatge,

fas Tailàndia, i a partir d'aquí, què més passa? Perquè em deies, jo marxava per un, dos anys, i n'acaben sent cinc.

La idea era, ja que estava a Tailàndia, que ja coneixia Tailàndia, m'agrada molt, conèixer tot el voltant. Jo sóc com el més hippie de lo que he escoltat, sóc el més hippie, m'agrada fer el tostó, m'agrada anar amb la gent, no tindre molts plans, a veure què passa, dormir aquí, dormir allà, sense molts plans. I em va sortir tot bé, vaig començar a conèixer gent aquí, gent allà. Em deien, ah, jo tinc un amic que viu a tal lloc, anava allà, aquell em passava a un altre. I doncs vaig enllaçar, doncs vaig estar un any a Àsia al final. I després d'Àsia un any, vaig anar cap a Austràlia, Nova Zelanda, després vaig saltar a l'Argentina, vaig fer tot amb. Amèrica, vaig fer el Carib, bueno, vaig estar un munt d'anys per allà també, i és que em va sortir tot rutllat. És a dir, que tampoc no anaves amb un pressupost descomunal. No, no, no, no. Aquesta és la pregunta del millor que tothom em fa. El primer any anàvem a Estalvis, i després a partir del primer any i mig, doncs ja vaig començar a treballar una miqueta, fer molt d'intercanvi, i també vaig començar anant molt amb cuidador amb els diners. També el fer autostop, tindre aquests contactes, i després utilitzar també el temps de campanya a tot Amèrica Llatina, vaig fer una temps de campanya, a Maca també, tot el Brasil el vaig fer amb Maca, I doncs vaig reduir molt les despeses, les vaig reduir molt. Vaig treballar una miqueta en alguns països, vaig fer molt d'intercanvi, però van sortint les coses quan realment ho vols. Saps per quants països vas passar? Doncs és que abans ja havia viatjat molt, abans d'aquesta volta al món. En total porto uns 90 països i amb aquesta volta al món jo crec que vaig estar uns 50 més o menys. I si et demano per quin

país de tot el món és el teu preferit, amb quin indret et quedes?

Com a persones, perquè a mi m'agrada molt estar en contacte amb les persones, Brasil. Som molt amigables i m'agrada molt Brasil. Vaig estar dos anys. L'únic país que m'he quedat il·legal se'm va passar el temps de permís i dues vegades a sobre. I què passa llavors? Bueno, la primera vegada no em van dir res, vaig sortir per Bolívia i no em van dir res. La segona vegada vaig sortir per Guyana. Vas sortir agafant un avió, m'he d'imaginar? No, per terra, perquè és més fàcil sortir. I també perquè jo estava viatjant, llavors, al anar viatjant, jo ja vaig empalmant país en país. A la Guyana, allà sí que em van posar una petita multa, però que no la havia de pagar si no tornava a Brasil en cinc anys. I quan vaig arribar a la Guyana, el gendarme em va dir, ah, no fa falta el passaport, només amb el DNI ja està bé i benvingut al cas, em va dir.

Abans li preguntava a l'Àngel, alguna vegada has passat por? T'ha passat alguna cosa estranya? Em deies tu també que has conegut molta gent, suposo que al món també, vaja, suposo no, al món hi ha molta gent estranya. Tu has passat por en algun moment? T'has trobat en algun embolic que diguis, ostres, aquí no m'hi hauria d'haver posat?

Sí, m'ha passat alguna vegada, però també m'agradaria adivinar la idea que coses dolentes ens poden passar a tot arreu i que m'han passat moltes bones, però sí que m'ha passat alguna dolenta. Per exemple? Això és veritat. Doncs mira, jo he tingut algun petit problema amb els bitxos. M'han picat bastants insectes i el peix escorpí em va picar a Aruba, una via del Carib. No sé si coneixeu és un peix que s'amaga a la sorra jo crec que no tenim la sort com a mínim jo no tinc la sort d'estar familiaritzada amb un peix escorpí que al maiterrani també tenim crec que et diuen peix aranya no sé si us sona i quan el trepitges treu l'aleta i té un verí

i et va picar vaig trepitjar

i em va clavar l'espina i fa molt de mal. I casualment, jo vaig passar una ambulància per allà, li vaig dir, mira, m'ha passat això, em va dir, ah, ha ficat aigua freda. I no. El que has de fer és aigua calenta perquè neutralitza el verí. O sigui, està sentint i li pot servir d'algo. I després també em va picar a Mèxic, a la selva de la Candona, em va picar un escorpí, també justament amb els escorpins tinc algo. Després vaig fer venjança, me'l vaig menjar l'escorpí a Tailàndia. Me'l vaig menjar. El braç em va picar.

Això al final són petits problemes que hagis pogut tenir amb animals, que pot passar, però suposo que també deu passar que et poses en zones no sé si conflictives, zones també amb dificultats econòmiques i que aquí els problemes ja no poden venir no només dels insectes, sinó també una mica de tot aquest context socioeconòmic.

Sí, l'Àfrica és un pèl més complicat, no vull entrar en detalls, però és una mica més complicat, i sí que he tingut algun petit problema allà, sobretot amb malentesos per tema de diners, que volen cobrar-te més del que toca, però m'ho he pogut anar resolvent tot.

Són les històries dels tres viatgers, dels tres exploradors que ens han acompanyat avui al suplement d'estiu, l'Eulàlia Pujades, l'Àngel Massaller i el Marc Magell. Moltes gràcies a tots tres, ha estat un plaer escoltar-vos i que per molts viatges més. Gràcies a tots tres. Ara tornem.

El suplement d'estiu. Marina Alaminos.