"Buscant el nen de Nagasaki": Una imatge icònica de la tragèdia humana de la guerra nuclear
El documental "Buscant el nen de Nagasaki" segueix la investigació que pretén entendre millor aquesta fotografia, alhora que explora el destí de milers d'"orfes per la bomba atòmica" i les seves penúries, tot intentat sobreviure a les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
L'agost de 1945, l'exèrcit dels Estats Units va llançar una bomba atòmica a Nagasaki. Arran de l'explosió, molts nens van perdre els pares i van haver de trobar les forces per tirar endavant en aquells temps difícils.
Octubre de 1945. Un nen japonès porta a l'esquena el cos sense vida del seu germà petit, a la devastada ciutat de Nagasaki, dos mesos després de la caiguda de la bomba atòmica. Un fotògraf de l'exèrcit nord-americà, Joe O'Donnell, va fer una foto on se'l veia esperant estoicament el seu torn davant d'una pira crematòria. El fotògraf no va deixar cap registre d'on o quan va trobar el nen. Ningú no en sap el nom, però la foto s'ha convertit en una imatge icònica de la tragèdia humana de la guerra nuclear.
Què devia pensar, aquell nen, mentre s'estava dret al crematori? Com va sobreviure a la ciutat devastada de Nagasaki?
Una investigació per trobar el protagonista de la foto
Un mes després de l'atac nuclear a Nagasaki, 110.000 soldats de l'exèrcit americà van ocupar l'illa de Kyushu. Entre ells hi havia el sergent Joe O'Donnell, un fotògraf assignat a la Cinquena Divisió de la Marina.
O'Donnell va visitar Nagasaki per fotografiar les conseqüències de la bomba. En un crematori improvisat on s'incineraven tots els cadàvers, es va trobar amb el nen que portava el seu germà a l'esquena.
Em vaig fixar en un nen d'uns 10 anys que feia cua. Era baixet i prim, anava descalç i portava la roba estripada. Penjat a l'esquena... hi portava el que semblava un nen més petit. Uns homes emmascarats li van agafar el nen de l'esquena i el van posar a la pira.
Quan va tornar als Estats Units, O'Donnell va guardar tot de documents, aquest inclòs, en un bagul que va estar molts anys tancat. Fins que va morir l'any 2007, amb 85 anys, O'Donnell sempre es va preguntar com havia arribat aquell nen al crematori, i si devia haver sobreviscut els anys següents.
L'emissora NHK de Nagasaki va voler investigar la identitat del nen de la foto per saber què se n'havia fet. Les primeres pistes van aparèixer entre 4.000 fotografies que havia fet l'exèrcit americà en aquella època. Per determinar on es va fer la foto, van intentar reconstruir tota l'activitat d'O'Donnell a Kyushu. També es va analitzar amb detall la foto, per trobar-hi alguna pista. Després, la fotografia es va acolorir digitalment i se'n va fer la versió en tres dimensions, que encara proporcionava més informació. Però tot i aquests esforços, no s'ha pogut descobrir la identitat del nen de la fotografia.
Els orfes de la bomba atòmica
El documental completa la seva recerca amb el testimoni d'altres persones que es van quedar orfes després de l'impacte de la bomba a Nagasaki. Aquests nens, marcats amb ferides al cos i a l'ànima, havien de trobar la manera de sobreviure al caos que hi va haver després de la guerra. És el cas de Matsuyoshi Ikeda, que tenia set anys i vivia amb els seus pares i la seva besàvia quan va caure la bomba.
No vaig poder plorar la mort de la meva mare. On havia d'anar? On podia trobar menjar o refugi per dormir? Em vaig trobar en la mateixa realitat que aquest nen. Fa la mateixa mirada que fèiem tots els nens que vam sobreviure.
Una situació semblant va viure Hisashi Kiguchi, que va perdre els seus pares per la bomba atòmica. Ell i els seus quatre germans es van haver de separar, acollits per parents o orfenats.
Vaig estar en un o dos camps per a orfes, i vaig acabar amb uns parents. Em van acollir, però la veritat és que em costa parlar-ne. No m'agrada recordar aquella època. Em van tractar amb molta fredor.
La seva germana Yoko, set anys més gran que en Hisashi, vivia amb els mateixos parents que ell, i el maltractament dels parents la va afectar molt.
Totes aquelles crítiques li van començar a pesar a dins, i no ho podia treure. Jo me n'anava a fora a jugar. Però ella es va deprimir, i va acabar psicològicament desequilibrada. Va morir amb 19 anys.
Un altre testimoni és el de Sakue Shimohira. La seva germana i el seu nebot eren en un refugi a només 800 metres de l'hipocentre de l'explosió i van sobreviure a la bomba.
Només vèiem cossos calcinats, estesos a terra o apilats. Portava el meu nebot a l'esquena i vaig agafar la mà de la meva germana. Havíem de trobar la nostra família. Hi havia cadàvers a tot arreu, tan cremats que no es reconeixien. Vam caminar, intentant no trepitjar-los, però eren molt abundants. Havíem de trepitjar braços i cames. Era horrorós.
Fitxa tècnica:
Direcció: Watanabe Eisuke, Kawabata Aki
Producció executiva: Yamanaka Kenichi, Umehara Yuki
Edició: Watanabe Kotaro
Recerca: Yanagihara Midori
Direcció tècnica: Kondo Shunsuke
"Buscant el nen de Nagasaki" ("Searching for the Standing Boy of Nagasaki") és una producció de l'NHK.
