Unai Canela descobreix la vida salvatge del cor gelat del planeta, a "Sol a Groenlàndia"
A l'hivern, l'Unai es trasllada a l'oceà glaçat per intentar trobar l'os polar. Passa diverses setmanes tot sol en un poblat abandonat, però no aconsegueix veure'n cap. El seu pare, un experimentat fotògraf de natura, arriba per ajudar-lo. Finalment, junts, aconsegueixen observar i filmar els ossos polars.
L'Unai ja havia estat abans a Groenlàndia, però reconeix que no en sabia gairebé res.
La primera vegada que vaig visitar Groenlàndia tenia tretze anys. Vaig venir aquí amb el meu pare, que és fotògraf de natura. De vegades, l'acompanyava a les seves expedicions. Aleshores, realment no sabia gairebé res sobre l'illa.
Set anys després d'aquest primer viatge, l'Unai torna a Groenlàndia. El seu primer destí és el fiord de Scoresbysund, aïllat de la resta del món durant nou mesos a l'any.
Soc a l'oest de Groenlàndia, per sobre del cercle polar àrtic, enmig de la tundra. Un lloc on no creix cap arbre. I la meva missió aquí és trobar el bou mesquer. Un animal que em té fascinat des que era petit.
Els bous mesquers són els herbívors més grans que es troben a la tundra àrtica. Alguns poden arribar a pesar fins a 400 quilos i s'alimenten principalment d'herba, arbustos i molsa. Estan adaptats al clima extrem de la zona i poden suportar temperatures de 40 o 50 graus sota zero a l'hivern. Tenen una capa exterior de pèl molt dens, que cau i torna a créixer cada temporada.
L'Unai passa tres mesos en aquest indret, des de finals de primavera fins que comença l'hivern. Després, pels mesos més durs, se'n va a l'est de l'illa a buscar l'os polar.
Per trobar ossos polars, el lloc on cal anar és la polínia, una àrea d'aigua envoltada de gel marí. Polínia prové del rus i significa forats de gel. És una zona on es concentra freqüentment la fauna marina. Les foques necessiten sortir a respirar i també a descansar sobre el gel marí. I els ossos segueixen la vora de la polínia a la cerca de foques i utilitzen el gel com a plataforma per caçar.
L'os polar és el més gran de tots els ossos. La seva enorme mida el converteix en el carnívor terrestre més gran del planeta. El nom científic de l'os polar és Ursus maritimus. Significa os marí i la raó és que l'os polar passa la major part de la vida a l'oceà.
El segle passat, durant els anys 60 i 70, els ossos polars van ser caçats intensament a tot l'Àrtic. Això va reduir dràsticament el seu nombre, deixant-los en una població mínima entre 8.000 i 10.000 exemplars. La caça va ser l'amenaça principal per a la població d'ossos durant molt de temps.
Gràcies als esforços de conservació realitzats al segle XX, les poblacions d'ossos s'han recuperat i augmentat en alguns llocs. Avui dia, la majoria dels experts estimen que la població total ronda els 25.000 ossos polars.
L'Unai acaba el viatge amb el seu pare, l'Andoni, que és fotògraf i realitzador de documentals de natura. Finalment, tots dos aconsegueixen observar ossos polars en el seu hàbitat natural.
El viatge de l'Unai a Groenlàndia acaba amb un desig profund:
Tant de bo que la nostra generació prengui totes les mesures necessàries per protegir el cor gelat del nostre planeta.
Fitxa tècnica:
Direcció: Unai Canela
Guió: Andoni Canela
Realització: Unai Canela, Andoni Canela
Direcció de fotografia: Andoni Canela
Producció: Quim Folguera, José María Morales
Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila
Coordinació de continguts 3Cat: Ricard Belis Garcia
Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado
Música: Kirill Valeev
"Sol a Groenlàndia" és una producció de OHM Proyectos de Implantación, en coproducció amb 3Cat i Wanda Films, i amb la col·laboració de Rumbak.
