"Vaig viure 62 hores dins d'un vaixell naufragat, al fons del mar"

El relat del documental "Atrapat. Tres dies al fons de l'Atlàntic" comença quan, en una tempesta, un vaixell naufraga a les costes de l'oest d'Àfrica. Totes les persones que hi havia a bord s'ofeguen, tret del cuiner, que passa tres dies dins de la nau, a 31 metres sota l'aigua. A partir d'aquí comença la història extraordinària d'un rescat miraculós, explicada a través del testimoni dels seus protagonistes i dels enregistraments dels aparells de ràdio i de les càmeres dels cascos que duien els submarinistes que el van rescatar.
4 min

El documental "Atrapat. Tres dies al fons de l'Atlàntic" segueix l'atrevida missió del bussejador Nico van Heerden i els seus companys per salvar Harrison Okene, el cuiner del vaixell enfonsat. L'equip de rescat entra al vaixell amb la missió de recollir els cadàvers dels mariners, però la seva sorpresa arriba quan, miraculosament, troben viu el cuiner de la nau, tot i haver passat tres dies sota l'aigua. Aleshores, en Nico s'enfronta al seu repte més gran fins ara: moure's per passatges estrets i mortals per portar-lo a un lloc segur.

El remolcador Jascon Four es va enfonsar davant de les costes de Nigèria (3Cat)

Una agonia de tres dies sota l'aigua

Maig del 2013. El remolcador Jascon Four s'enfonsa a l'oceà Atlàntic, a 20 milles nàutiques de les costes de Nigèria. No se salva cap dels dotze membres de la tripulació, però hi queda una persona amb vida, al fons de l'embarcació i a 31 metres de la superfície.

Em dic Harrison Okene. Soc el cuiner del Jascon Four. Vaig viure 26 hores dins del vaixell naufragat, al fons del mar.

Harrison Okene, cuiner del vaixell, va passar tres dies en un petit espai de la nau a 31 metres de profunditat (3Cat)

Atrapat en un petit espai d'aire, amb aigua fins al coll, en la foscor total i a una gran profunditat dins de les restes del vaixell, en Harrrison s'enfronta a una mort lenta a mesura que l'oxigen disminueix lentament i mentre els crancs comencen a menjar-se'l. Sense que ningú sàpiga que ha sobreviscut a l'enfonsament, no hi ha cap possibilitat de supervivència o rescat.

Si em moro, m'haig de morir així? Ningú no sap on soc. Ningú no trobarà el meu cos. Deixaré la dona, la família, la mare.

Una imatge original de les càmeres dels submarinistes que van rescatar en Harrison de dins del vaixell enfonsat (3Cat)

Un rescat submarí que semblava impossible

A fora, tothom pensa que no s'ha salvat ningú i que no hi ha supervivents del naufragi. Comença aleshores una trista missió de recuperació de cadàvers a càrrec d'un equip de bussejadors comercials.

Ens van convocar a una reunió i el representant del client ens va demanar si els podíem ajudar. Un dels remolcadors se'ls havia enfonsat a la nit amb tota la tripulació a bord i volien saber si podíem recuperar-ne els cadàvers.

El bussejador Nico van Heerden va rebre l'encàrrec d'entrar al vaixell amb la idea de recuperar els cadàvers del naufragi (3Cat)

El bussejador novell Nico van Heerden accepta el repte del seu equip de baixar i rescatar els cadàvers, sabent que li ocasionarà un trauma per a tota la vida moure el cos de dotze homes morts, sol, dins del fosc naufragi.

Ens havien contractat per fer una feina de construcció, no pas per arreplegar cadàvers. No era una tasca gens agradable de fer.

Moure's per dins del vaixell enfonsat era molt complicat: la nau estava girada i tot era fosc (3Cat)

Enfrontant-se a condicions perilloses, en Nico escorcolla el vaixell enfonsat, ple de deixalles i amb visibilitat zero, a la recerca de qualsevol indici de la tripulació perduda. Aleshores, en una escena semblant a una pel·lícula de terror, mentre explora un petit compartiment aïllat, en Nico sent un cop a l'espatlla. Algú podria haver sobreviscut sota l'aigua durant més de seixanta hores?

Vaig notar que algú em tocava. Però quan em vaig girar i vaig veure aquella mà, vaig pensar que no podia ser. Que era impossible. El vaixell era al fons de l'aigua, naufragat. Era molt més factible pensar que era un zombi, o jo què sé, el que m'havia tocat. Em vaig espantar molt.

Contra tot pronòstic, el bussejador troba miraculosament el cuiner del vaixell viu, després d'haver sobreviscut durant tres dies en condicions extremadament mortals, a molta profunditat. Però, tot i pensar que en Harrison està salvat, la situació continua sent perillosa, ja que cal trobar la manera de treure el cuiner cap a la superfície.

Quines regulacions ha de violar l'equip de submarinistes per salvar Harrison abans que sigui massa tard, donada la limitada quantitat de temps? Amb la vida del cuiner en joc, en Nico s'ha d'embarcar en una operació de rescat extremadament complicada per treure el cuiner pels passadissos estrets del vaixell, sota l'aigua. Amb cada hora que passa, la pressió augmenta. Les habilitats de Nico seran suficients per salvar Harrison abans que sigui massa tard?

Com ens ho farem per treure'l d'aquí? Jo anava totalment vestit, protegit amb un equip subaquàtic i amb un casc al cap. Perfecte, jo estava bé. Però aquella persona anava en calçotets! Com ens ho havíem de fer?

L'equip de rescat amb en Harrison dins de la campana de descompressió (3Cat)

Narrat pels seus protagonistes i amb accés a l'àudio i les imatges de les càmeres dels cascos dels bussejadors i a les comunicacions per ràdio, el documental dona vida a una de les operacions de rescat més perilloses i extraordinàries dels temps moderns.

"Atrapat. Tres dies al fons de l'Atlàntic" descriu una operació inusual i ofereix un punt de vista distintiu sobre els riscos i les dificultats que experimenten els bussejadors, alhora que destaca la importància de la cooperació i la comunicació en situacions d'alt risc. És una increïble història de supervivència contra tot pronòstic, amb un desenllaç igualment sorprenent.

Després de la seva experiència, Harrison Okene s'ha convertit en bussejador professional (3Cat)

Fitxa tècnica:

Direcció: Lasse Spang Olsen

Producció: Sofie Wanting Hadsing, Lasse Spang Olsen

Música: George Keller

"Atrapat. Tres dies al fons de l'Atlàntic" ("Trapped. In 102 Feet of Water") és una producció de Been There i Done That Productions.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Sense ficció

Mostra-ho tot