Viatge per la història de les centrals hidroelèctriques

Els rius han quedat tallats amb infinitat de rescloses i han suposat el final d'activitats tradicionals com els raiers. Però també s'han convertit en font de riquesa gràcies a l'ús turístic d'embassaments i rius. Un viatge pel territori i per la història de les centrals permet veure algunes de les cicatrius que han deixat i també alguns edificis que són part del patrimoni industrial del país.

Grans etapes de l'electrificació

1. Enllumenat públic i electrificació de fàbriques (finals s. XIX-1910)
2. Salt d'escala gràcies al capital estranger (1910-1936)
3. Centrals com a objectiu militar i propagandístic (1936-1939)
4. Inversió pública i multiplicació de centrals (1940-1980)
5. Reversibles i nuclears. Nacionalització, per després privatitzar (1980-1997)

Antiga fàbrica de Xerallo, Pallars Jussà

Les obres hidroelèctriques sempre van acompanyades de cimenteres, perquè el ciment és un producte bàsic. Ja des de començaments de segle, s'intenta fer el ciment el més a prop possible de les obres. A Xerallo, van explotar la fàbrica durant 20 anys. Després, van deixar tots els edificis que "el territori s'ha de menjar", explica l'historiador Martí Boneta.

Colònia Sedó, Esparreguera, Baix Llobregat

Les primeres indústries que van aprofitar la força de l'aigua per generar electricitat van ser els molins, serradores i tèxtils. Ja aprofitaven l'aigua per moure mecànicament els seus engranatges i maquinària des de feia molt de temps. La Colònia Sedó va ser una important colònia tèxtil que va posar l'enllumenat elèctric. Primer van posar bombetes, abans d'electrificar la fàbrica. "Una cosa és posar enllumenat elèctric a la fàbrica, i tota la fàbrica segueix funcionant amb el sistema d'embarrats, i una altra cosa és electrificar la fàbrica, que vol dir que totes les màquines ja estan acoblades amb motors elèctrics", explica l'enginyer Joan Carles Alayo.

L'energia hidràulica va fer possible l'anomenada segona revolució industrial: "la indústria tèxtil no hauria progressat sense l'ús de l'aigua, perquè l'aigua era una energia més barata que el carbó. Bona part de la indústria, la tèxtil sobretot, es va desplaçar cap als rius més propers a Barcelona, per utilitzar l'aigua dels rius", narra Joan Carles Alayo.

L'energia elèctrica comença a ser utilitzada per a l'enllumenat. Al voltant del 1875, hi havia moltes fàbriques que comencen a instal·lar l'enllumenat. Ja tenien turbines i sistemes d'engranatges i decideixen posar petites dinamos, sobretot en corrent continu, per a l'enllumenat a les naus. Podien així allargar la jornada laboral, segons Alayo.

A partir del 1920 i fins al 1940, la major part de les fàbriques s'electrifiquen. La indústria tèxtil no hauria progressat sense l'ús de l'aigua, perquè l'aigua era una energia més barata que el carbó.

Central hidroelèctrica de Talarn, Pallars Jussà

La central de Talarn és una de les primeres grans hidroelèctriques del país. Per fer-la, es va inundar la vall entre la Pobla de Segur i Tremp. Una gran extensió que avui és el pantà de Sant Antoni. Talarn és una de les moltes centrals al Pirineu es van construir gràcies a milers de treballadors vinguts de tot Espanya. La historiadora Núria Nolasco està recollint el testimoni oral de supervivents de la indústria hidroelèctrica: "Ja es queden aquí, arrelen i això va passant de generació en generació". És el cas del padrí del Josep Ensenyat, que va venir de Yecla, Múrcia. Ell també ha treballat a les hidroelèctriques i ha viscut en primera persona el procés de transformació de les centrals: "El procés d'automatització transforma això radicalment, fins que aquestes centrals, ara sembla que funcionin de manera màgica". Nolasco explica que ara està tot automatitzat: "Tot són alarmes i sistemes. No és necessari que ningú vingui aquí cada dia a les 8 del matí, si es vol veure així".

Central hidroelèctrica de Capdella, Pallars Jussà

El capital estranger va fer possible grans obres com les de la Vall Fosca i la conca de Tremp. Van representar un "canvi d'escala immens" amb centrals de molta més potència que les existents fins al moment: "Si les centrals en aquell moment com a molt tenien 1.000 cavalls de potència, les que es posaran en aquell moment en tindran 30.000 o 40.000. Canvia completament no només la central en si, sinó la seva construcció, la gent que es necessita per fer aquelles instal·lacions, els accessos que fan falta, les línies elèctriques que necessiten per fer la sortida d'aquesta gran energia cap a Barcelona.

"Si no fos per les companyies de la llum, a la Vall Fosca no hi quedaria ni una rata. L'electricitat va obligar a fer carreteres i va donar feina a moltes famílies." Així descrivia Ramon Solsona la transformació que van comportar les centrals, al seu llibre "allò que va passar a Cardós". La primera gran central dels Pirineus a posar-se en marxa és a la Vall Fosca, una obra gegantina que, "amb visió del segle XXI, possiblement no es faria" i menys encara en 24 mesos, segons Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric de Capdella. Per dins de la muntanya hi ha una teranyina de canals soterrats que porten l'aigua dels estanys superiors fins a l'estany més baix, que en aquest cas és l'estany Gento. Quan arriba a l'estany Gento, es porta per un túnel soterrat fins a la canonada de més de 800 metres que baixa l'aigua fins al fons de la vall, que és on hi ha la central hidroelèctrica.

Central hidroelèctrica de Tavascan, Pallars Sobirà

Les obres a la Vall de Cardós van arribar després de la Guerra Civil. Com a la Vall Fosca, es van excavar les entranyes de les muntanyes. I es va construir "una catedral de l'energia", segons Fermí Trujillo. Treballa a Endesa. Segueix la tradició familiar. El seu pare va ser un dels obrers que va construir les centrals. A Tavascan, hi ha un túnel d'accés de 500 metres fins arribar a la gran sala que acull la maquinària: "És una central totalment subterrània i que està formada per 2 salts, Tavascan Inferior i el Tavascan Superior. Pot generar uns 140 megawatts amb els 2 salts. És una central realment amb una potència considerable". La central té tres plantes. Trujillo explica que l'estàtua de Colom hi cabria dreta.

Clica aquí per veure el mapa interactiu a tota pantalla.