Visitar presons o escenaris de guerra: augmenta el "turisme negre"
Cada vegada hi ha més persones atretes per visitar llocs associats amb el patiment, les tragèdies i fins i tot la mort. És el que s'anomena "turisme negre" i alguns exemples són les visites a les poblacions que van patir la guerra a l'antiga Iugoslàvia, rutes al camp de concentració nazi de Mauthausen o Auschwitz o les excursions guiades que es fan als voltants de la planta de Txernòbil, que va patir el pitjor accident nuclear de la història.
D'entre aquestes destinacions turístiques estan agafant molta empenta les visites a presons d'arreu del món, uns espais que també han estat escenari de pel·lícules i llibres. És el cas de la mítica Alcatraz de San Francisco que, entre d'altres, va tenir reclòs el conegut mafiós Al Capone, o la presó de Robben Island, a Sud-àfrica, on van estar nombrosos presos polítics en l'època de l'apartheid com Nelson Mandela.
Què impulsa la gent a visitar aquests espais?
Els interessos són molt diversos, tal com explica a Catalunya Ràdio el professor de turisme dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC Pablo Díaz:
Els perfils més morbosos volen conèixer centres on hi ha hagut tortures, detencions i fins i tot morts. Altres tenen la curiositat de visitar llocs que han tingut incidència en la història d'una ciutat o d'un país. Per les presons hi han passat personatges famosos, hi ha hagut presos polítics... I després hi ha la persona moguda per la moda: vol tenir la fotografia més envejada.
També la presó de la Model de Barcelona rep milers de visites cada mes des que va obrir al públic el 2018, sobretot són visitants locals. Díaz destaca què els atrau:
Hi ha una visita guiada i ben documentada. És més un interès històric de tot el que va passar aquí. També crec que és destacable l'interès arquitectònic.
I també hi ha molts turistes que escullen el destí de les seves vacances simplement per fer-s'hi fotografies i exhibir-les a les xarxes socials. Això, per ara, a la Model no passa i Díaz confia que no succeeixi:
No crec que aquest sigui el cas de la Model però sí que és el cas d'altres presons i d'altres llocs històrics on sí que hi ha el component de fer-s'hi la foto. Però a la Model el públic no és banalitzador, que és del que s'ha de fugir.
L'increment del turisme en espais com les presons també està ajudant a rescatar un patrimoni arquitectònic que molt probablement seria derruït.
