Vox posarà la "prioritat nacional" com a condició per investir Feijóo

Benvingut al programa L'Hemicicle. La majoria d'enquestes pronostiquen que el Partit Popular i Vox sumarien una àmplia majoria per governar després de les eleccions generals del 29 de novembre. Tenen por que acabi passant com el 2023 i que Pedro Sánchez pugui acabar reeditant un govern progressista?

Tenim molta preocupació perquè la situació nacional és d'emergència, llavors hem de fer un canvi total en moltes polítiques, quasi totes les polítiques, i per suposar-ho que sortim a guanyar. Nosaltres volem governar amb una majoria absoluta holgada, volem que el Santiago Escal sigui president i que les nostres polítiques es puguin implementar amb tota determinació i amb molta il·lusió, però ja direm a veure què passa. Les enquestes diuen que potser tenim que arribar a un acord amb el Partit Popular, com hem fet amb altres regions i amb molts municipis, però nosaltres sortim a guanyar.

Diu que els agradaria que el líder del seu partit, Santiago Abascal, fos el futur president del govern espanyol. En cas, però, que guanyés el Partit Popular i a Vox els vots fossin determinants per fer-lo president, es conformarien amb que fos vicepresident, per exemple?

Jo el que tinc és la determinació de treballar força, de cridar molt a la mobilització per aconseguir el primer, que nosaltres guanyem les eleccions i que el Santiago pugui ser el president i que les nostres polítiques puguin implementar al 100% i no a mitges.

Als Estats Units aquesta setmana hem vist una victòria dels demòcrates en les eleccions de mig mandat. Les esquerres diuen que aquest càstig a Donald Trump es podria replicar el 29 de novembre a l'estat espanyol. Creuen que els pot influir d'alguna manera. Jo crec que la gent és

molt conscient que als Estats Units no té res a veure ni amb Canadà, ni amb França, ni amb Portugal, ni amb Xina, ni amb Espanya. Nosaltres estem preocupats per la nostra nació, que és Espanya, perquè s'han de canviar les polítiques i és un altre país i unes altres circumstàncies totalment. Jo crec que la gent està molt conscient que hi ha d'haver un canvi. Un canvi en les polítiques d'habitatge, un canvi en el control migratori, no només el control, també en la reimmigració. El tema de la immigració, si em deixes, abans dèiem que havíem de controlar la immigració, després hem dit que no cabia ni un més. Ara ja diem que hem de treure gent que s'obre. Qui s'obre? Els il·legals, els delinqüents i els que venen a viure exclusivament de les nostres ajudes o a imposar les seves idees com els islamistes. El tema dels Estats Units és un altre tema, el nostre és aquest, també tenim molt problema de saturació dels serveis públics, també per una immigració descontrolada, anar al CAP és un drama, tindre una ajuda social és inaccessible pels espanyols moltes vegades, accedir a un habitatge públic també, et veig que a vegades estàs als finals de la cua i que tens molt mojas i pocs oriols a la llista d'adjudicació d'habitatge social, una pèrdua d'identitat als molts barris, ara que estem fent precampanya, però bé, nosaltres. És veritat que en Vox s'ho diuen i tenen una miqueta d'error. Estem en campanya permanent. Des del primer moment estem sortint al carrer, fent barris, i és un autèntic drama. Jo pateixo molt quan l'altre dia vaig estar a Besòs Mar i dic, ostres, per això realment és un barri català. Hem perdut la nostra identitat catalana, espanyola, europea, com la vulguis dir. Hi havia tot de botigues de roba d'aquesta femenina musulmana, llijà, jo no controlo molt la terminologia, però vull dir els llatrers, la llateria, els tipus de menjars. Un drama. Anem a estar a Vic amb els companys i en un bar, a Vic no, perdó, a Manresa, a prop de la catedral anem a entrar i no van deixar entrar la nostra companya Paula. En un bar de Manresa. I anem demanar i de sobte, com ja era la tarda, un dels nostres, mira, potser molt agosarat, a les set de la tarda, diu, un quinto, una cerveseta petiteta. No tenim els quinto. Clar, és un problema que a Manresa els nostres bars no siguin autèntics, siguin nostres, els nostres comerços. I hem de recuperar, perdona que t'estic pagant aquí o portem a la sang i al cor, hem de recuperar la nostra identitat catalana, la nostra identitat espanyola, europea. Tenim un problema de descontrol migratori i, com he dit, ja no és controlar, ja no és que no canviï més, sinó que hem de començar a re-migrar aquí, no s'integra.

I com ho faran això d'expulsar els migrants que no s'integren?

Això el Santi Abascal ho ha explicat molt bé en algunes entrevistes. No es tracta de fer un camió i pujar gent i aparcarreteres i això. No, es tracta d'un a un. Són tramits administratius de fer un a un, cas a cas. Amb la llei, amb la mà i amb aquesta rigorositat que s'ha de fer en aquests casos perquè tractem persones. I ho s'ha de fer amb molta cura, de fer les coses bé amb la legalitat. Evidentment, el que és il·legal ho tens molt clar. El que ha delinquit, si n'hi ha una sentència, ho tens molt clar. També el pots tornar al seu país en bitlleta de volta, com diem nosaltres, bitlleta de tornada al seu país d'origen. El que no s'integra i ha vingut exclusivament a viure de les nostres ajudes socials s'ha de mirar si realment ha sigut així, si només viu de les ajudes. S'ha d'anar ja un a un, cas per cas, però amb determinació política i amb aquesta voluntat de defensar els nostres serveis públics, la nostra seguretat als carrers i la nostra identitat als nostres barris.

La precampanya electoral ha estat marcada molt aquests dies per l'accident ferroviari de Toledo. N'hi ha prou amb la dimissió del fins ara ministre de Transport, Òscar Puente, i del president de DIF per tornar la confiança dels ciutadans en el sistema ferroviari?

Aquest és un tema molt dolorós, més de 100 víctimes en un any amb accidents de tren. Quan analitzes el tema encara no és que a part del dolor et ve la ràbia, és que era evitable, és que era molt evitable, perquè al final potser va haver-hi un error humà, però abans han fallat molt els sistemes tècnics de seguretat, obsolets. Des de l'any 92 el sistema de seguretat. Hi ha tecnologies avui. No s'ha implementat. Amb què ens han gastat el diner? Infraestructures. A mi aquest Parlament m'ha sancionat per dir que els socialistes han gastat el diner amb drogues i putes. Però diuen les sentències. I és la realitat. I això és un drama. Per això nosaltres diem que és un govern criminal. Perquè aquesta corrupció ha causat que no es destinen els diners on els havien de destinar. Amb gent competent, professional, i no amb enxufisme. Ho han fet al Coldo, a l'Avalos. Al final, qui ha de dimitir i qui ha de treure fora és el Pedro Sánchez i les polítiques socialistes.

Diu que aquest govern, el govern espanyol, és un govern criminal. Creu que Pedro Sánchez també hauria de donar explicacions que compareixen davant la justícia?

Totalment, per diversos casos. A part d'aquest tema dels accidents ferroviaris, també pel tema de Ceuta, que és una tradició total, un descontrol migratori. Qui se li cobreix que una població de 80.000 persones puguin entrar a 80.000 persones? Tot Andorra. És un escàndol aquesta deixadeixa, aquesta complicitat amb un govern, amb el rei de Marruecos, que permet aquesta situació, que ens volen invadir, que volen, bueno, recuperar no, que volen conquistar els nostres terrenys al nord d'Àfrica, com són Ceuta i Melilla. Realment ha d'acabar la justícia i nosaltres farem tot el possible. Ja sap tothom que nosaltres fem molta lluita al carrer, que fem molta lluita a les institucions i també als tribunals i ho farem.

Vox i el Partit Popular afronten aquestes eleccions del 29 de novembre amb la millor de la sintonia, si ho podem dir així. Després de compartir diferents governs autonòmics, també han segellat un acord de col·laboració electoral al Senat. Si Alberto Núñez Feijóo arriba a la Moncloa amb els vots decisius de Vox, vostè seria partidari que el seu partit entrés al govern espanyol? Podrien influir així més?

Sincerament, però també amb molta il·lusió, el que volem inserir és el 100%, no el 80, ni un 40, ni un 30, ni un 20, ni un 10. Nosaltres a vegades hem impactat coses amb el Partit Popular, per exemple, la Castellet i jo, hi ha unes subvencions als sindicats totalment injustes de 40 milions, i nosaltres hem dit zero, que visquin de les seves quotes. I el PP ha dit no, la meitat, 20, bueno, doncs 20. Nosaltres volem aplicar el nostre programa al 100%, tenim que sortir amb aquesta il·lusió i amb aquesta determinació. I al Senat hem fet un bon pacte de generositat, un gest per a ambes parts. A Catalunya estic content perquè la gent sempre podrà a les quatre províncies votar Vox, tant a Tarragona, que només es podrà votar Vox, o a Girona, i a Lleida i a Barcelona podran escollir entre Vox o PP.

I en cas que no poguessin imposar-se al 100% el seu programa electoral, seria una bona manera d'influir, estan dins del govern espanyol, ho dic perquè hi han segellat diferents governs de coalició autonòmics.

La fórmula se m'escapa, no és el moment de determinar aquestes fórmules, però si no podem influir en el 100%, doncs en el 99,9%, si no en el 98, 97, i les rebaixes ja vindran. Al final qui té que decidir són els electors. Volen que les polítiques de Vox es puguin implementar al 100% o a mitges? Això ho han de decidir els electors. A mi m'agradaria que fos al 100%. De fet, jo faig una crida, encara no es pot demanar vot, per una mobilització total per poder revertir aquestes polítiques. I faig una crida als votants del PSC, de Comuns, de la CUP, d'Aliança, del PP, tota aquesta gent de bona fe que diu, mira, la seguretat ja està bé. Tenim un 54% de presons, les presons catalanes d'estrangers, mira, si no s'han portat bé, que ens costen 6.000 euros al mes. Un mestre li paguem 1.900. És una barbaritat. Aquests estrangers, bitllet de tornada i que ho compleixin les penes. Això segur que tots els oients diuen, jo estic d'acord amb això de Vox, i mira que no soc de Vox, però estic d'acord. O potser estan d'acord que la seva identitat als barris s'ha perdut i que a Manresa volen que serveixi encara pa'n tomàquet amb fuet i un got de vi si algú vola a les 7 de la tarda. I això ho hem perdut. I també diuen, doncs no estic en Vox, per això ho defensaré. I ara és el moment de defensar aquestes coses bàsiques, la seguretat, el dret a l'habitatge, un servei públic que no estigui col·lapsat i la nostra identitat. I per això jo crec que tindré un vot majoritari a Catalunya, a casa nostra.

Confien, d'alguna manera, poder pescar entre cometes de diferents partits.

Totalment. Estem convençuts. I ho veiem al carrer, perquè és que realment a mi em paren molt, hi ha a Cornellà, però també m'ha passat a altres poblacions, que ens diuen l'altre dia a Girona, per Palamós i tal, i ens diuen, mira, jo no soc de Vox. I dic, bueno, passa-li, si jo dic, jo tampoc. Jo soc a Porteu, però jo soc de les meves idees i de la meva família, i soc català, i soc espanyol. Però ara Vox em serveix i és útil per defensar les nostres idees. I això es queda una miqueta, que si dius que tu tampoc ets de Vox, i és el portaveu de Vox a Catalunya però em diuen, però et recolzaré Vox perquè crec que ara fa falta, ara és el moment de fer un canvi, necessitem fer un canvi en moltes coses, també a la defensa de la nostra pagesia. Vaig estar en un país que cultiva oserda, també el vaig emportar i em deia, és que no surt a compte, és que estem perdent, cada vegada hi ha més massa forestal i està mal mantenida, per què? Perquè hi ha aquesta imposició ideològica dels comuns, dels progres, que les coses flueixin de manera natural, però després es cremen. Hem tingut un drama a les Gavarres aquest estiu i continuem tenint. I vaig estar també amb un home, en Lluís, que fa poda i tal, i deia, és que no es contracta, nosaltres ja oferim als ajuntaments que es contractin per fer poda, per mantenir. Els boscos nets, que es pugui pels vials anar tranquilament i anar els troncs pel mig, és un autèntic canvi de paradigma. I la gent està farta i per això molta gent diu, mira, jo ara votaré Vox perquè cal, perquè soc pagès, perquè vull els boscos que no cremin, perquè vull arribar a fi de més, perquè vull acabar amb aquestes subvencions absurdes, perquè vull acabar amb aquests impostos que no m'arriben a ajudar. Si puc parlar de l'IRPF? Perquè tenim una reforma fiscal brutal. Aquests impostos que afecten a les nostres empreses, que afecten a l'estalvi de les nostres famílies, patrimoni, successions, donacions, i el més important, el que afecta dia a dia als catalans, que és la nòmina, l'IRPF. Tenim una revolució fiscal que és proposar els 22.000 euros, accents, fins als 70.000, el 15, a partir dels 70.000, el 25. Com s'ha de fer? Reduint la despesa supèrfula. Vostè em preguntarà amb bon criteri, perquè és bona periodista, em dirà, bueno, per vostès què retallaran? Ho hem de veure, hem de fer una auditoria total, però segur que surten moltíssimes coses que ens portaran les mans al cap de dir com estaven pagant aquestes coses amb els diners de tots. I aquesta és l'il·lusió que portem. Perdona, perquè es nota que estic en precampanya, no?

Si els vots de Vox fossin decisius per investir, per exemple, Alberto Núñez Feijó, quines són les condicions irrenunciables que posarien? M'ha explicat, per exemple, aquesta reforma fiscal, no sé si els conceptes de prioritat nacional, quines condicions?

Jo no hi hauria molt el nivell, que és dir, les coses han de canviar, Alberto. Les coses no poden continuar així, tenim que fer un canvi, no és fer-li per i peix, no és canvi de sillons, de cadires, sinó, Alberto, és un canvi de polítiques, això és el que diríem. Quines polítiques? Mira, nosaltres posarem sobre la taula els nostres tres eixos, que al PP els costa, aquí hem tingut també el líder del PP de Catalunya qüestionant la prioritat nacional, que no li agradava res, que era inassumible, bueno, pues a altres regions d'Espanya ja ho han signat. Tres eixos, prioritat nacional, desregulació i reimmigració. Prioritat nacional, amb què? Doncs amb les ajudes socials, amb l'accés a l'habitatge públic, amb la defensa del nostre camp, defensa de la nostra indústria, posar els espanyols per davant. Desregulació, amb què? Amb aquesta rebaixa fiscal necessària, amb facilitar la vida de l'autònom, dels ciutadans, que tu vas a una administració. Mira, l'altre dia vaig tenir que anar a un míting a Nou Barris i vaig dir, a veure si he d'obrir un colmador, un petit comerç d'alimentació, quants tramits tinc a fer? Em van sortir 18 amb 5 administracions. Això no pot ser. Això no pot ser, hem de facilitar la vida als altres. I reimmigració, ja he comentat, ja no és que s'ha de controlar, ja no és que no canviï un mes, és que s'ha de reimmigrar aquí als delinqüents, als il·legals i als que només venen a viure exclusivament de les nostres ajudes. Jo crec que anirem amb aquests tres eixos a plantejar un govern d'Espanya, però torno a dir, ojalà tinguéssim la possibilitat d'aplicar-ho tot al 100% i no amb rebaixes.

Si Vox pot condicionar des de dins o des de fora el futur govern espanyol, vostès defensaran que es deroguin les lleis impulsades pel govern de Pedro Sánchez? Pues, evidentment.

Totes les que són negatives i podem derogar, les derogarem.

Si el seu partit i el Partit Popular tinguessin prou força després de les eleccions per impulsar una reforma de la Constitució, ho farien?

Doncs mira, no està a l'agenda d'aquestes eleccions. Com tenim una emergència nacional tan forta, que tenim morsa a les vies del tren, que tenim gent que no arriba a Fidemés fins i tot treballant, que tenim un gran problema d'accés a l'habitatge, hem de fer. Una catarsis de dir, ara el que és essencial, tothom coneix el diari de Vox, Vox no enganya i no ha canviat res des que es va fundar, però ara tenim aquestes prioritats que són les que portaríem en aquesta legislatura. Aquest és el nostre compromís.

La setmana que veia convocada una vaga general, vostè també és partidari com Feijó, que els sindicats haurien de desconvocar-la després de l'accident ferroviari de Toledo?

És una presa de pèl. Portem vuit anys amb els problemes enquistats. No vuit anys, eh? També hem de dir que portem trenta anys. Tres dècades que l'habitatge ha quedat més difícil d'accedir, que treballar no et garanteix arribar a fer de més, que la nostra indústria s'ha malbaratat per culpa de competències de seial, que mantindre el nostre camp, les nostres granges, parlàvem de l'Empordà, però a l'altra i baixa està un poble que fa cinc anys n'hi havia tres granges yeteres. No queda ni una. No queda ni una. Tot això són dècades, dècades i dècades. Llavors, ara fan una vaga? Abans d'unes eleccions? És una vaga política, totalment instrumental, i per primer cop en contra de l'oposició. O sigui, un autèntic escàndol que fa, diria riure, però en veritat fa plorar de com han acabat els sindicats. Els sindicats que diuen a vegades, els membres que t'envien, de la gamba, tenen els seus rols per dir-ho, però és que no representen els treballadors, no representen els interessos dels catalans, del conjunt dels espanyols, del nostre camp, del nostre país. Són polititzats, són gent que sincerament a mi em fan pena i també fins i tot des de la risa a la pena diria a la ràbia, perquè n'hi ha molta gent que ho està passant molt malament. I el que vol que un sindicat, perdó que parli del nostre llibre, nosaltres tenim solidaritat, que cada vegada tenim més afiliats, perquè volen defensar això, el dret a poder tindre una relació normal amb l'empresa, però a defensar les nostres empreses i els nostres llocs de treball. I el sindicat fa anys tant Cocó com UGT que han deixat això tirat per la banda i el que es preocupen són de les seves nòmines i els seus lliberats.

Per tant, s'hauria de desconvocar. Els sindicats l'haurien de desconvocar.

Mira, jo passo. La gent que vagi a treballar, que la gent prengui consciència que és un moment crucial i que tenim una ocasió al 29N de canviar les coses de veritat i espero que a tothom. I això ens ho prendrem com una anècdota una mica desastrosa. Suposo que n'hi ha alguns que a damunt cremaran containers, neumatis que contaminen, per cert, a les carreteres. Complicaran la vida als ciutadans. No al Pedro Sánchez, que és el responsable, que de la Moncloa potser va amb helicòpter o on tingui que anar. En canvi. A la persona que agafi la V40 o que agafi la 2 o que agafi la Ronda Litoral, el camionet transportista, arribarà tard en un compromís laboral per culpa d'aquests sindicats que ara fan la gara a gara durant 8 anys al govern i ara fan una vaga en contra de l'oposició.

Quines són les receptes del seu partit per afrontar la crisi de l'habitatge? Doncs mira.

La veritat és que ho tenim molt treballat, hem presentat moltes iniciatives al Parlament de Catalunya, als ajuntaments, al Congrés dels Diputats, i són tres eixos fonamentals. El primer de tot és la llibertat, llibertat per construir. Per què? Perquè tenim un desequilibri total entre oferta i demanda. Han vingut 5 milions d'estrangers i s'han construït n'hi ha apenas un milió amb els últims centres d'habitatge. Tenim un problema d'oferta. Falten immobles, falten pisos. S'ha de construir moltíssim. Com? Lliurem el sol, excepte el que s'ha de protegir. Les gavarres no es pot construir. Per on es pugui construir, sí. Evidentment, després tenim un tema de fiscalitat. No pot ser que la fiscalitat afecti a l'habitatge habitual. Amb què? En la construcció, en el manteniment i en la transmissió. En la construcció, tots els n'hi ha més de dos impostos que afecten a la construcció de l'habitatge habitual. N'hi ha impostos com el IBI que afecta a la conservació de l'habitatge habitual i n'hi ha impostos com l'ITP o l'IVA que afecten a la transmissió de la compra-venta o l'adquisició de l'habitatge habitual. Nosaltres proposem zero. Zero patatero per l'habitatge habitual. I tercer, evidentment, un fons d'inversió estranger que pagui l'ITPK ha de pagar. Està forrat, que pagui el que sigui, són estrangers. Però una família aquí, un treballador d'aquí, de casa nostra que hagi de pagar un ITP del 10% perquè la Generalitat ho diu per pagar el seu habitatge, hem ficat a vegades l'exemple

que si un habitatge costa 300.000 euros, un habitatge mitjà hospitalet, l'immobiliari cobra 8.000 la comissió, el registre 300 euros i el notari potser 1.500. La Generalitat 30.000 euros, 30.000 d'impostos per comprar el teu habitatge per independitzar-te, no pot ser, no podem treure els calés de l'habitatge habitual. I tercer eix fonamental per a solucionar el tema de l'habitatge és construir molta habitatge social, però evidentment amb perspectiva de família i prioritat nacional. Què vol dir això? Que aquí aplicen les famílies, no només d'una habitació o dues habitacions, perquè a vegades les famílies tenen aquesta espècie de curiositat que tenen nens i nenes i necessitem tres habitacions com a mínim, cada vegada n'hi ha menys. Cada vegada n'hi ha menys. I per suposat, quan, per exemple, ara hi ha una promoció d'habitatges a Sant Vicenç de Montal, al Maresme, doncs no estan aplicant la prioritat nacional. I aquí hem de fer una llista de dir, mira, n'hi ha 80 habitatges, n'hi ha 300 sol·licituds, doncs el que Vox defensa i que tothom compra, quan jo ho explico, o com expliquem nosaltres, la prioritat nacional és dir, ets espanyol? Sí, no, la prioritat són els espanyols. Portes a Serrat al municipi més de 10 anys? No, jo 30. Ah, 30. Els teus pares ja estaven aquí, els teus avis? Sí. Prioritat arraig, arrelament, perdó. Això és fonamental. Són aquestes, llibertat, fiscalitat, gero per l'habitatge habitual i vivenda social en perspectiva de família

i prioritat nacional. L'actual sistema de pensions funciona? Nosaltres, primer de tot, el tema de les pensions, Vox garanteix totalment el pagament de les pensions. Tenim un problema de la piràmide, hi ha poca natalitat i cada any hi ha més pensionistes. Això s'ha d'abordar, de qualsevol manera, perquè el que hem de garantir són els drets dels nostres grans. Cap persona gran que estigui comparant una pensió ha de patir pel govern que arribi. Vox garantitza de qualsevol mitjà pagar les pensions. A través d'un model mix, públic-privat? El que sigui viable. Primer, de fet, abans hem comentat que el que ha de fer Bosch quan arriba al govern, si és al 100% amb un govern només de ministres de Vox, és fer una gran auditoria per veure com està tot i entre altres temes l'expansió per sempre amb aquest criteri, aquesta tesi i aquest compromís. S'han de garantir les pensions? És més. No s'han de garantir, s'han de pujar. Sí, clar, però com les pujaríeu? Amb l'IRPF. L'IRPF s'ha de reduir. La nostra proposta també garanteix que la gent cobri més diners perquè tindran menys impostos.

¿Creu que hi pot haver el perill que es vulgui alterar els resultats electorals, el 29N?

Sí, ja s'ha demostrat a través de la llei de nietos, que gràcies al nostre saber jurídic, al Jorge Bouchardet i tot l'equip jurídic de Vox s'ha pogut paralitzar i era un autèntic drama. Són uns tramposos, Pedro Sánchez ho ha demostrat, i nosaltres hem pogut parar aquesta trampa i poden sortir més. Per això hem de desbordar les urnes d'il·lusió i de determinació perquè les possibles trampes que poden arribar tranquil·lament o poden existir no afectin aquesta il·lusió i aquesta determinació.

Diu que amb la llei de nets es podia alterar el cens electoral, però com tenen la certesa que els fills i nets dels exiliats pel franquisme voten les esquerres?

Bueno, perquè era tot un. Podem passar, si vols, als autos i esquís judicials, però es demostra molt que havien escuit unes províncies especialment amb una destrucció poblacional per determinar on ballaven els diputats. S'ha fet tota una trama per aconseguir millors resultats i per això el Suprem ens ha donat la raó.

Si hi hagués la mínima sospita després del 29N que s'haguessin alterat els resultats electorals, Vox hi actuaria? Aniria a la justícia?

Aniria més enllà? Nosaltres, més enllà, no sempre anem a la justícia, faríem la denúncia política, perquè s'ha de tindre proves. A mi un tallem m'ho diu, al carrer, estem molt preocupats, farem trampes, perquè no sé. Llavors jo només els hi dic una cosa, apoderats. Fins i tot apoderats independents. No cal ni que siguin de Vox, com molts dels nostres votants. Que estiguin a la taula i que apuntin tots els resultats que surtin a totes les paperetes. I això ho posin a una central i es pugui fer la comparació dels dades oficials, a veure si pel camí s'ha perdut alguna cosa. Suspites de trampa de Pedro Sánchez. Les tenim, per cas, tindrien que demostrar. Solució, apodratge a totes les taules, nosaltres fem una invitació a tothom a que es faci apoderat, i no cal ni que sigui de boc, es pot ser apoderat d'un altre partit, per garantir que el sistema sigui real i que no es facin trampes, i per suposat, desbordar, per si n'hi ha trampes, desbordar igualment les urnes d'il·lusió i determinació, que és el que nosaltres representem, perquè aquestes trampes no afectin.

Canviem de registre, ens endinsem ara en el terreny més personal. Li demano ara si pot contestar amb respostes al màxim de breus possibles. Si no es dediqués a la política, què es dedicaria?

Doncs al meu despatx professional per facilitar la vida als altres. Es veu molts anys més fent política institucional? Doncs mira, la veritat que tinc il·lusió i tinc moltes ganes i jo crec que continuaré.

Té pis de lloguer o de propietat? De lloguer. Té algun referent polític amb qui s'admiralli especialment?

Pues Calvo Sotelo. Calvo Sotelo. Hi ha alguna feina domèstica

que li faci molta mandra de fer?

Miren netejar els banys, però sobretot a casa a mi el que m'agrada és cuinar. Cuinar pels amics i la família, fer aquests dinars que es desborden de gent, m'entusiasma, amb la meva dona, amb els meus fills, muntar sarau, que és el que diem a casa, quan hi ha un partit de futbol, qualsevol excusa, qualsevol cap de setmana, aquest diumenge tenim un altre, i això és el que més m'entusiasma de fer a casa. El cuiner esporàdic de cap de setmana, que li agrada fer grans guisos, sobretot a cuina catalana. Algún plat de guisat especialment que li surti bé? M'agrada que em faci aquesta pregunta. Els arrossos, tinc una especialitat que és l'arròs de pernil. Que em va explicar una persona molt coneguda del Barça i que aplico, vamos, que em surt molt bé. I després faig també el pollastre amb gambes, després tot el que és el fricandó, l'arròs de conill, tot el que són guisos. I després faig el rostit de l'Empordà que diem que és aquest rostit dels pobles, on es agafava la granolla i el que n'hi havia allà. Es posava una miqueta cansalada, una miqueta conill, una miqueta de pollastre, una miqueta de botifarra, amb un bon prou de pollastre, No dic més trucos, però es pot ficar una miqueta de verduretes, el sofregit és molt fàcil i és fantàstic. Hem comprovat que hi

ha molts diputats amb grans habilitats culinàries en aquest Parlament.

Aquí no seré humil. Jo crec que hauríem de fer una competició al Parlament i jo crec que la guanyaria sobretot amb guisos catalans. Té alguna mania que pugui confessar? Sí, m'agrada treballar amb alegria.

I ja per acabar, completi la frase següent. El que més m'agradaria que passés aquest any és. Que hi hagués un canvi

de govern total a la nostra nació, que és Espanya.

Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament de Catalunya, gràcies per atendre'ns al programa de l'hemicicle de 3CAT Info i fins aviat.

Moltes gràcies a vosaltres. Fins aviat.