Xavi Pascual: "Les segones parts a can Barça són molt complicades, n'havíem parlat amb Guardiola"

Ara al suplement parlem de bàsquet i d'un entrenador que ha estat en boca de tots aquests últims mesos. Xavi Pasqual va posar punt final a la seva segona etapa al Barça abans del previst. Va arribar al club el mes de novembre de l'any passat amb l'equip encaiguda lliure i abans que s'acabés la temporada, el mes de maig, va comunicar que abonava la seva clàusula de rescisió i que marxava del club dels seus somnis. Aquesta vegada sense títols i al·legant un desgast que s'ha produït a càmera ràpida. Avui el suplement Xavi Pasqual, l'actual entrenador del Dubai Basket, parla per primera vegada des de la seva sortida de Camp Barça.

Xavi Pasqual, bon dia. Hola, bon dia. Què tal, Xavi, com estàs? Com ha anat l'estiu? Molt bé, molt bé.

Una mica de temps per descansar, un temps per treballar, una miqueta de tot. On pares, ara? Ara mateix estic a Antàlia, a Turquia. Estem aquí 10 dies de pretemporada i per jugar 4 partits amistosos.

T'he de felicitar perquè has fet 53 anys aquesta setmana, per molts anys.

Moltes gràcies, però.

N'he fet 40 i 14. 40 i 14, sí, sí, sí. T'he de dir, he estat repassant aquests dies fotos de la teva primera etapa al Barça i estàs igual. Vull dir que no et passa gaire factura als càrrecs, eh? I mira que n'has passat de tots colors.

T'agraeixo molt el comentari, però això no em ve que a mi igual, o com a mínim per dintre van passant els anys. Diries que tens una feina gaire saludable, Xavi? Home, diria que tinc una feina que no em puc queixar, però de les més saludables tampoc.

Ets a Turquia aquests dies, però la notícia és que has començat a passar l'estiu a Dubai.

Què tal la nova vida a Dubai? Bé, de moment he estat allà dues setmanes senceres i adaptant-me una miqueta a la ciutat i per una altra banda intentant fer molta feina d'organització dintre del club, dintre del que és la part esportiva, òbviament. I la veritat és que molt bé, de moment les coses estan fluint força bé, estan treballant força bé, molta il·lusió la gent al voltant. Una bona estructura de moment i estem intentant seguir aquesta línia de creixement tant en la part esportiva com en la part administrativa del propi equip.

He de confessar, ara entrarem en matèria, però que no tothom té l'honor d'haver estat esbroncat per Xavi Pasqual. Jo i especialment el meu jo adolescent de 16-17 anys va tenir aquest honor. Sí, ho recordo, ho recordo.

Un moment on se t'havia d'apretar per donar un pas més, per ser més complert.

Han canviat gaire les teves esbroncades, Xavi? Ara que ja fa una pila d'anys que estàs amb l'elit i no entren en categories inferiors o donant suport també a més edats adolescents, han canviat gaire?

El nivell d'exigència segurament és bastant semblant. La manera d'interpretar les coses, d'intentar-ho posar tot, que el jugador cada dia vingui concentrat i amb la intenció de millorar, tant defensiu com ofensiu. Aquesta part, substancialment, crec que no ha canviat gaire. Potser. Potser el que ha canviat més és la societat, no? I el jove d'avui en dia potser és diferent. Aquell jove de fa què? 15 anys, 16 anys I algun més, també, segurament. I algun més, i algun més. Fa 20 anys, segurament el jove de fa 20 anys ha canviat molt amb el jove d'ara, no? I ens hem hagut d'adaptar tots a aquesta nova mentalitat, a aquesta nova. Manera de fer i llavors també la manera de comunicar també hem canviat una miqueta.

I deus haver d'esbroncar amb anglès, que això, clar, la teva llengua materna, el català, és diferent, i l'anglès l'has anat aprenent i desenvolupant a mesura que has anat sortint a l'estranger, perquè, clar, suposo que els primers anys, al costat del Dusko Ivanovits, aquells anys que feies d'ajudant, que és quan jo et vaig conèixer, allà potser encara dins del vestidor es devia parlar una mica en anglès, però potser també una mica en castellà, però després tot el teu periple que s'hi agressi a Panathinaikos, Zénit de Sant Petersburg, allà també havies de vendre a esbroncar i a dirigir en un idioma que potser no era el teu, no?

Sí, sobretot el gran pas va ser quan vaig sortir a Panathinaikos, que immediatament ja no hi havia el suport del castellà per res i que tot havia de ser en anglès, i allà va ser el moment aquest de trànsit total, de transitar des de. Des d'un idioma basquetbolístic més dual a un totalment en anglès. Però bé, ensbroncar amb anglès i renegar amb tots els idiomes, a vegades amb català també.

Tu eres un jugador frustrat, com puc haver acabat d'estar diò, que vas acabar d'entrenador? Perquè jo tinc entès que tu ets enginyer, enginyer industrial, treballaves com a funcionari a l'Ajuntament de Viladecans, i mica en mica això del basquet va anar guanyant envergadura fins a haver fet la carrera que has fet.

Sí, vaig deixar de jugar molt aviat. De seguida vaig voler entrenar i des de categories inferiors anar pujant. Des de minibasket, crec que entrenar totes les categories que es poden entrenar. I he fet tot el progrés aquest de passar a sèniors i anar pujant categories amb sèniors. El que sí que, a diferència d'una miqueta meva, segurament amb la resta dels col·legues, és que fins a segona divisió, fins a l'ALEP, jo encara compaginava amb treball. Intentava. Em feia por, bueno, por entrecomillat, però donar aquest important pas d'anar al professionalisme del món del bàsquet, on molta gent ho intenta i. I molta gent es queda pel camí, doncs em feia molt de respecte i vaig compaginar amb la meva feina d'enginyer fins a l'últim moment.

També és una aposta personal, que pot sortir bé o no pot sortir bé, en el teu cas és evident que t'ha sortit bé, però la família, els pares, la parella, ho ha d'entendre, no? Com s'ho van prendre que diguessis, no, és que m'ho jugo tot el basquet a veure com va, i deixo una feina estable?

Bueno, sobretot en el moment aquest que. Que et dono aquest pas, perquè no el dono fins que no entro d'ajudant del primer equip del Barça, allà va ser el moment en què et vaig donar aquest pas. Recordo que, clar, el tipus de feina que tenia és el tipus de feina que a casa i tothom somiava com a enginyer, no? Tenir una feina en un ajuntament bastant estable i amb un futur semi-assegurat de cara. Molt clar, no? En aquesta posició d'enginyer municipal. Però bé, sí, sí, som sempre. Passos que ens va donar la vida, la vida són decisions, algunes les encertem, altres no, i que sempre fa molt de respecte i que lògicament l'entorn és molt important per recolzar-te amb decisions d'aquest estil i per tirar endavant, no? I bueno, i aquí estem.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, estem xerrant amb el Xavi Pasqual de pretemporada a Turquia, nova etapa a Dubai. Aquest estiu al Xavi Pasqual potser li han xiulat les orelles perquè aquests últims mesos s'ha parlat molt d'ell aquí i potser també més enllà, però allà encara no ha parlat gens. Per què creus, Xavi, que aquesta segona etapa al Barça, aquesta segona aventura, va durar tan poc? Què ha fallat?

Bueno, és multifactorial i entrar en això doncs sempre és delicat perquè lògicament al final conforme va passant el temps tothom té el seu punt de vista i per molt que expliquem coses tothom seguirà en el seu punt de vista perquè la vida és així. Per tant, no vull entrar molt profund, simplement vaig sentir. Em va costar molt, però vaig sentir aquesta responsabilitat com a barcelonista de venir a donar un cop de mà en un moment molt delicat de l'equip, del club, del bàsquet en general, i un moment molt important, que venien eleccions, i vaig sentir aquesta responsabilitat de fer-ho, tot i que em va costar perquè veia que o tenia la sensació que potser no era el meu lloc ni el meu moment, al final ho vaig fer, i un cop va. Estant dins i com el club funcionava, com jo m'adaptava, com veia el futur, doncs ràpidament vaig identificar que no era el meu lloc, que no podia. No podia fer bé la meva feina, o com jo creia que la podia fer, o com jo creia que la volia fer, però no per culpa de ningú, simplement perquè jo soc com soc, una persona que ha evolucionat amb el temps, que veu les coses d'una altra manera, després ha donat moltes voltes, el club és com és, i al final és com totes les feines, per fer-les bé, un s'ha de sentir que és el seu lloc de treball, i l'empresa s'ha de sentir que és aquest el seu treballador, per tant, tot s'ha d'alinear, i jo vaig sentir que. Que no era el lloc, i per això ho vaig dir quan abans possible, molt d'hora, per no condicionar el futur de l'equip i que el club tingués molt de temps per trobar el seu camí. Al final, ho intentes fer molt bé, de la millor manera possible, de la manera més honesta possible, però a vegades les coses no surten tan bé.

Estàs sent molt diplomàtic, és evident que no vols fer sang. Hi ha molta gent que diu que has marxat per diners perquè és evident que el pressupost del Dubai és el que és en comparació també amb el del Barça. Quin pes ha tingut la part econòmica en la teva decisió i què respons a aquesta crítica?

Bé, la veritat és que aquesta no ha estat la raó, ni molt menys, però és normal que la gent pensi així. Al final, aquest és un món en què tothom té opinió, en el món de l'esport tothom opina, tothom creu saber la veritat, tothom es genera les seves opinions, les opinions de gent genera opinió d'altra gent, per tant, s'ha de respectar molt. Quan ets una persona pública has de respectar. Que això és part del negoci, que tothom opini, que tothom pensi, però la realitat és que no, perquè si hagués estat per diners ja no hagués vingut aquí, perquè tenia altres coses amb molts més diners. I segurament tampoc no hagués fitxat on t'he fitxat perquè tenia coses amb molts més diners. Per tant, no. Aquesta no és la raó. La raó és sentir. L'entrenador és una persona molt important en una organització i l'entrenador sempre ha de sentir que està en el lloc adequat, en el moment adequat, perquè ha de liderar, liderar des de la. Des de l'honestetat, liderar des del coneixement i des d'estar convençut que pot conduir l'equip a l'èxit. I això és molt difícil. L'entrenador. Moltes vegades ha de dir que no a llocs perquè no coincideix exactament l'objectiu del club amb l'objectiu que tu creus que pots assolir amb el club. És una cosa molt complicada que amb el pas dels anys aprens i amb els pas dels anys i la seguretat econòmica també, prens decisions més complicades que quan ets més jove. No ets capaç d'aprendre res, perquè tens una visió una miqueta més global i també quan has sortit de la teva zona de confort i has donat moltes voltes, també tens una altra visió del món, una altra visió del bàsquet, una altra visió de l'esport, una altra visió de com han de funcionar les empreses, de com han de funcionar les organitzacions, de les dinàmiques de grup, de tot en general, que si no et mous és molt difícil adquirir aquest coneixement.

Et tornarà a tocar el Palau, et tornarà a tocar jugar al Palau, en aquest cas ocupant la banqueta visitant. Tindràs pessigolles a l'estómac? Serà un dia especial? Sempre ho és.

El Palau és el meu santuari, és el meu lloc. Mai tornaré tan feliç com el que he viscut al Palau. Això és molt difícil de canviar. És el club de la meva vida. Són els colors de la meva vida. Vam acabar el partit i ràpidament veient el futbol i seguint el futbol com a bojos. Som culers i som. És el meu lloc. I sempre és especial tornar al Palau, tornar amb la gent que t'estimes, amb el públic que t'estimes, amb els colors que t'estimes, però s'ha de separar una miqueta el que són els sentiments del que és la professió. I com a professió, ara mateix defenso el Dubai Basket i el defensaré amb tot. Intentaré conduir-lo al més alt possible i lluitaré amb tot el que porto dins per intentar aconseguir l'èxit.

Mira-la de vegades que a Pep Guardiola li han demanat que torni a entrenar al Barça, molta part de l'afició ho aplaudiria amb les orelles. I ell mai ha volgut repetir aquells quatre anys perquè segurament eren irrepetibles. En el teu cas potser s'ha fet bona la màxima que les segones parts no tenen per què ser bones. Creus que el bon record que vas deixar al Barça en la primera etapa t'ha jugat en contra en aquesta segona, Xavi? No, jo crec que no,

jo crec que no m'ha jugat en contra res, simplement l'equip era com era, no el vam poder canviar i el vam portar al més llarg, al final vam arribar a la final de la Lliga, que era una situació molt complicada, tal com anava la temporada. Per tant, sense cap reforç, hi ha molts problemes de lesions. Jo crec que no m'ha afectat el passat. El que deies del Pep, el Pep és molt intel·ligent. De fet, n'havíem parlat, que les segones parts. Són molt complicades, ja que en Barça també, però al final em vaig veure en una situació que tot i haver dit que no diverses vegades, al final vaig sentir, com et deia al principi de l'entrevista, aquesta responsabilitat que creia que tocava en aquest moment i no me n'arrepenteixo, crec que vaig ajudar. A donar una miqueta d'estabilitat al moment aquell del club i com a barcelonista em sento content del que vaig aportar en aquell moment.

Tu deies que vas venir en un moment molt delicat pel club, també en un context electoral i també pel teu laportisme en alguns moments perquè havies explicat que et senties molt proper al president. Continua intacte?

Sí, sí, sí, totalment. S'han de separar coses. Jo no A la meva sortida jo mai he apuntat al club com a culpable. Aquí simplement som persones que vam estar juntes. El club i Xavi Pasqual van estar juntes 10 anys, van parar d'estar juntes durant gairebé 10 anys més i les dues persones han evolucionat en una direcció diferent. Jo no soc la mateixa persona, el club no és el mateix i ja està. Simplement això és molt important per saber si és bo o no continuar junts. I això és una part de decisió que va relacionada amb les dues parts, el club i Xavi Pasqual. I amb el president Laporta la relació és intacta. I tenim molt, molt bona relació. Jo li vaig explicar què és el que jo sentia i ella em va respectar des del primer moment, com sempre ha fet. Sempre hem tingut molt bona relació i res no ha canviat i res no canviarà.

Realme, els que som aficionats al bàsquet, i al Barça especialment, aquest any estem fent els deures d'intentar prendre'ns els noms dels jugadors, perquè la plantilla és totalment nova i totalment desconeguda per molts. No sé si també serà un repte, tu com a entrenador del Dubai, que t'hi hauràs d'enfrontar, perquè no saps ben bé què et trobaràs, potser d'entrada, no?

Bueno, jo els conec bastant bé. Segur que sí. A tots els jugadors que la gent en general, que el públic en general, perquè són jugadors desconeguts per alguns d'ells, per molta gent, però per mi no. Per tant, en aquest sentit el Barça lògicament teníem una oportunitat de crear un equip des de zero i després d'algunes sortides més que han passat encara més llavors el club ha decidit una línia i. I s'estan fent les coses coherentment amb aquesta línia. I és una línia. Per tant, desitjar molta sort a tots els responsables que estan en aquest moment davant de l'equip.

Em consta que el Xavi Pasqual és un entrenador molt metòdic i obsessiu amb la feina. Quina relació tens o has tingut, perquè potser ara hi ha altres mètodes encara més tecnològics, amb l'Excel, Xavi?

Bé, això va ser molt als inicis on s'utilitza, bé, o vam utilitzar-ho potser massa, no? Al principi aquesta vocació de millora, aquesta vocació d'intentar fer les coses sempre millor que el dia anterior, doncs et feia fins i tot crear una miqueta com. Com un bloc de dades de reaccions dels jugadors en funció de situacions. Al final a l'entrenador li agradaria tenir aquesta paraula màgica per a cada jugador, que li dius aquesta parauleta i el jugador et reacciona sempre amb la direcció del que tu vols, ja sigui amb reforç positiu, amb reforç negatiu, amb silencis, donar un input comunicatiu determinat i que el jugador et reaccionés. Sempre de la manera positiva perquè cada persona és diferent. Llavors, en els meus inicis sí que feia aquests desplegables on també intentava preparar per situacions de partit, per moments difícils i que és allò que el jugador necessitava sentir pel tir final o pel moment final. Però la realitat és que les persones som evolució, els jugadors són. Són evolució, també al voltant de cada jugador hi ha una persona darrere que viu altres situacions a nivell personal i que en funció d'això també el rendiment a vegades puja o baixa. Ara mateix tot això ha quedat molt en el passat, va ser molt en la meva primera etapa d'entrenador sènior, en el que era la segona nacional, on. On intentava tenir aquest tipus de reforç i després ja conforme vas creixent desenvolupes molt més l'empatia desenvolupes molt més la intuïció. Desenvolupes molt més la interpretació dels gestos corporals i de les mirades dels jugadors i de les expressions verbals i no verbals per entendre com poder ajudar cada jugador a rendir el seu màxim nivell. L'Excel d'alguna manera era utilitzat per conductes una miqueta psicològiques relacionades amb la psicologia. Ha quedat totalment en el passat.

Però diries que ara mateix la teva feina té més importància la gestió psicològica del teu grup de 12, de 15 jugadors o la tàctica? És a dir, què és més important, la psicologia o la tàctica per guanyar un partit?

Bueno, tot és important perquè al final quan el jugador tira. Tots esperem que fiqui. I darrere d'aquesta persona que fa un gest determinat per tirar, perquè el bàsquet és un esport de precisió, si parlem d'un tir exterior, hi ha una part tàctica perquè el jugador quedi sol, hi ha una part tècnica perquè el jugador executi bé i hi ha una part mental. Que l'estabilitat del jugador, la confiança, l'equilibri, l'entendre el seu rol, el moment de partit, els segons que queden de possessió, els segons que queden de partit, tots aquests inputs que passen en una acció més petita d'un segon, perquè surti positiva, tot és important. Per tant, l'entrenador. A parts iguales té que, més o menys a parts iguales, té molta importància amb la part tàctica, però també amb la part psicològica de cada jugador. El que ha canviat molt

aquests últims anys també és el calendari. No pareu, un cop comença la temporada, amunt i avall, i més a més tenint en compte que ara els desplaçaments seran des de Dubai. T'ha passat també aquests últims anys entrenant que de despertar-te en un hotel i dir avui on soc, tenint en compte també que jugueu cada dos, tres, quatre dies especialment, que s'enllacen partits a l'estranger, una mica, com gestiones també haver d'estar-te movent i desplaçant tot això dins del teu dia a dia i la teva rutina?

Bueno, l'edat va passant i hi ha molt de més cansament amb els viatges, amb la recuperació que el propi entrenador té entre partits. Hi ha més cansament físic i psicològic i, per tant, hem de trobar les nostres. Els nostres mecanismes d'autocontrol, els nostres mecanismes d'autogestió i d'utilització perfecta del temps que tenim per arribar al següent partit, equilibrats mentalment, bé físicament i perfectament. I amb tot això, a vegades amb 48 hores de preparació de partit només, amb tota la feina que hi ha darrere per preparar-te pel següent entrenament, per decidir tàcticament per on anar, i a la vegada arribar el dia de partit, en el moment de partit, fresc mentalment per decidir tantes coses com l'entrenador ha de decidir amb lectura de partit. Llavors el que aprens amb el temps és autogestió, molt d'autogestió i gestió del temps que tens.

I quan no hi ha bàsquet a la teva vida, què t'ajuda a desconnectar? Perquè m'han dit que hi ha temps de vi, m'han dit que t'agrada jugar a pàdel. Bueno,

el pàdel és de les poques coses amb les que els últims anys he desconnectat, realment, que és un moment on entres allà a aquella pista i has d'estar concentrat per la pilota. Una miqueta aconsegueixes deixar enrere molts problemes. Per exemple, si vaig a córrer, o vaig a caminar, o vaig al gimnàs, d'activitat esportiva, normalment el cap no et para massa, no aconsegueixes allargar-te massa, i en canvi amb el padel sí. L'altra manera de desconnectar que tinc, sincerament, és el futbol, el futbol del Barça. Fins i tot aconsegueixo veure partits sense tocar el telèfon i només concentrat en el partit perquè m'ho passo molt bé. I amb aquest Barça. D'en Flick que és tan brillant i del que em declaro ídol total d'en Hansi Flick doncs també aconsegueixo desconnectar bastant i després en viatges alguna sèrie alguna pel·lícula que em permeti bueno. Un petit paréntesis a tota aquesta bogeria que és la connexió de l'entrenador amb el segon partit.

Jo t'agraeixo molt que avui hagis compartit aquestes reflexions amb el suplement, Xavi. I a títol personal, també una reflexió que crec que. És una llàstima i una pena que al Barça li costi tan, tan, tan, tan, tan retenir el talent de les seves estrelles a les banquetes. Perquè, o sigui, jo veig Guardiola, veig el que ha fet el City i m'estiro dels cabells a l'hora d'entendre per què només va estar quatre anys aquí i per què no han pogut repetir l'experiència. Veig aquesta segona etapa del Xavi Pasqual i com a aficionat penso exactament el mateix i crec que és una història que s'ha repetit. Aleshores, no sé per què, però alguna cosa no estem fent bé entre tots. No sé si és culpa del famós entorn, també, dels que fem preguntes, amb l'envol també ha passat, etcètera, etcètera. Xai Pasqual, tens contracte amb el Dubai fins al 2029. Què t'agradaria que passés aquests anys que vindran?

Bueno, la idea és intentar construir un bon joc, deixar un ADN en el club important i. I quan abans possible acompanyar-ho amb títols. Això és el que m'agradaria aconseguir aquí en aquesta etapa, que acabés sent exitós a nivell de títols també, però el més important és aconseguir-ho pas a pas. Primer fer bé les coses, crear un bon ADN, jugar bé a bàsquet, defensiu i ofensiu, i després acompanyar-ho amb títols. Si necessites un reforç d'hivern ja ho saps, eh? Sí, sí, sí, em farà. Jo ho havia pensat. Et tinc controlat. Ara ja tens el telèfon,

el bo, que me l'havia canviat. Xai, Pasqual, una abraçada. Moltes gràcies i moltíssima sort amb aquesta etapa. Moltes gràcies, una abraçada. Gràcies.