1 de cada 10 contractes menors es liciten a tocar dels 14.999 euros, el límit per no fer un concurs

Segons les dades a què ha tingut accés 3CatInfo, 1 de cada 10 contractes menors de subministraments i serveis del sector públic de Catalunya s'adjudiquen per un import a tocar dels 14.999,99 euros. 

No és una xifra qualsevol, sinó el límit per poder adjudicar un contracte sense passar per un concurs públic.

El síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Miquel Salazar, recorda que els contractes menors, que es poden adjudicar a dit i sense gaires controls, s'haurien de fer servir només per a "necessitats puntuals i no planificables". 

A l'hora de la veritat, però, les empreses i entitats públiques n'acaben abusant perquè és "molt més ràpid i molt més fàcil adjudicar un contracte menor" que no pas obrir un concurs públic.

"Tractes de favor" sota sospita

El director d'anàlisi i investigacions de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Manel Díaz, alerta de la complexitat de detectar irregularitats en els contractes menors, els de menys de 15.000 euros. 

"L'efecte llindar és una realitat, però això no vol dir que tots els contractes siguin irregulars", matisa Díaz. Ara bé, quan els tècnics investiguen una denúncia relacionada amb un d'aquests contractes menors, gairebé sempre hi detecten anomalies. 

"La dificultat es troba en el fet que s'hauria d'analitzar contracte a contracte, però en són milers."

Per Díaz, el fet que les empreses públiques puguin adjudicar contractes de fins a 14.999,99 euros sense passar per un concurs públic obre la porta a "afavorir tractes de favor" amb proveïdors concrets.

Aquestes irregularitats són "molt difícils de detectar", segons Antifrau, perquè com que hi ha tants contractes i són d'imports relativament baixos, ningú els denuncia.

Quan sí que s'investiguen aquests contractes, la irregularitat més comuna que detecten els tècnics d'Antifrau és el fraccionament de contractes grans en diversos contractes menors: "El que fan és reduir el cost d'un contracte d'import elevat: el fraccionen en contractes més petits i reiteren les adjudicacions de manera indeguda a la mateixa empresa o a diverses".

Un exemple clàssic: un Ajuntament pot necessitar pintar la seva seu. El consistori estaria obligat a obrir un concurs públic i triar la millor oferta en qualitat-preu, però pot tenir la temptació d'anar per feina, fraccionar el contracte i fer-ne dos. 

En aquest cas, l'adjudicatari, triat a dit, s'enduria un contracte de 14.999 euros per pintar l'edifici principal, i un altre de 10.001 euros, per pintar el pàrquing. Un cas flagrant de fraccionament que pot tenir conseqüències administratives i, fins i tot, penals.

En un informe recent, l'Autoritat Catalana per a la Competència, també crítica l'abús de la contractació menor i recalca que l'absència de competència "condueix a preus més elevats, reduint l'eficiència de despesa pública".

Els experts recomanen planificació i formació

La Sindicatura de Comptes, en els informes d'auditoria que fa a les entitats públiques, sol assenyalar que s'han adjudicat contractes menors que "o bé eren innecessaris o bé que intenten fraccionar una operació".

Per Salazar, "moltes vegades s'utilitzen contractes menors perquè no es preparen bé les coses" i recomana a les entitats públiques "planificar millor les compres". 

"Pot haver-hi una contractació que tingui una mala intenció, però sí que em preocuparia molt la contractació menor que és fruit de l'absència de mitjans", diu Salazar.

Per minimitzar el risc de frau, els experts recomanen professionalitzar la contractació pública i apostar per la formació contínua dels funcionaris.

Uns coneixements que "no només haurien de tenir els serveis jurídics", segons Salazar, sinó tots els servidors públics implicats en un procés tan complex i tan sensible com el de contractar amb els diners de tothom.