10 propostes diferents per a 10 setmanes del festival Temporada Alta de Girona i Salt

El Festival Temporada Alta de Girona i Salt torna a obrir les platees amb el millor teatre internacional i el del país. Ha programat prop d'un centenar de propostes del 6 d'octubre al 9 de desembre, 56 d'autoria catalana i 27 d'internacionals de 12 països. En aquesta edició busca aixopluc en els clàssics, per reivindicar-ne la contemporaneïtat i reflexionar sobre la condició humana.

En cada roda de premsa de presentació del Festival Temporada Alta acabes amb una sensació de desbordament teatral. El director, Salvador Sunyer, és una de les persones més enteses de teatre i amb un nas privilegiat per detectar les pulsions teatrals. I quan desgrana la programació poses senyals vermells d'obres imprescindibles per veure a gairebé tot el que cita. Tot i que amb el teatre, com amb moltes altres coses els gustos personals fan que les recomanacions puguin ser esbiaixades cap a un tipus de teatre o d'autors.

El festival Temporada Alta el que té, sobretot, és una oportunitat de descoberta d'espectacles internacionals i que si no fos per aquest festival no arribarien mai. Hi ha uns autors reconeguts mundialment que han acabat sent uns clàssics al festival per les vegades que han vingut.

Han creat un públic que ja els segueix i els busca. I ara ja no es fa tan estrany anar a teatre a veure un autor lituà i llegir els subtítols en català, com en Oskaras Korsunovas, un dels habituals del Temporada Alta i que fa els clàssics com si fossin d'ara. Aquesta vegada presenta "Un home de Podolsk", la posada en escena d'una novel.la russa que explica la història sobre una home "normal" i com afecta a les nostres vides la propaganda i la informació en aquesta època de post-veritat.

Un altre autor habitual és l'alemany Thomas Ostermeier que aixeca passions, hi presenta "Retorn a Reims", una obra acabada d'estrenar sobre el vot de les classes populars cap a l'extrema dreta.

I més enllà dels habituals hi ha autors internacionals per descobrir com el portuguès Tiago Rodrigues que porta "Sopro", una obra amb una exitosa gira internacional i que parla de la figura dels "apuntadors", les persones que estan sempre a punt per ajudar els actors que perden el fil.

I qui vulgui veure una companyia que rarament surt d'Anglaterra i que broda les obres de Shakespeare amb uns actors sublims que no es perdi la mítica Royal Shakespeare Company, una troupe teatral de prestigi que ve a Girona amb el "Mesura per mesura" i que s'encarregarà d'inaugurar el Festival.

També s'ha de porposar una raresa, una obra de l'italià Alessandro Serra, interpretat en sard que ha sigut l'espectacle revelació de l'escena italiana i que també adapta una obra de Shakespeare. Es diu "Macbettu" i hi fa entrar el teatre físic i la Sardenya de les tradicions ancestrals.

Sense deixar els clàssics, també pot ser molt interessant la mirada de la brasilera Christiane Jatahy sobre l'Odissea. "O agora que demora" explica les grans problemàtiques actuals a partir del text d'Homer, amb la crisi de refugiats en el punt de mira. La seva barreja de tècnica cinematogràfica i teatre la fa una de les autores més interessants.

La finestra internacional és evocadora però la d'aquí també porta aires nous. Hi ha motius per veure també com adapta Joan Ollé al teatre l'obra de Mercè Rodoreda "La mort i la primavera", especialment si ho fa de manera tan brillant com va fer amb "La plaça del diamant".

Sense deixar les adaptacions, serà interessant veure la que ha fet Josep Maria Fonalleras de l'escriptora gironina Aurora Bertrana i els seus "Paradisos oceànics", les cròniques del viatge a la Polinèsia, un dels primers exemples de la moderna literatura de viatges escrita en català. Igual d'interessant serà veure "Iphigenia en Vallecas", una nova versió del mite sobre el jovent sense futur. Un espectacle premiat als Max i amb una actriu excepcional.

I torna Angélica Liddell, una creadora que també costa de veure als escenaris d'aquí, transgressora i radical. Hi podrem veure "Una costilla sobre la mesa. Madre", creat des del dolor per la pèrdua de la seva mare, amb la participació del Niño de Elche.

Segur que també serà trencador el debut al festival de la coreògrafa sud africana Dada Masilo, que porta el ballet tradicional de "Giselle" a l'òrbita contemporània, una Giselle feminista que remourà les arrels clàssiques.

I no acabaríem. Hem mirat de treure el cap i apuntar autors i espectacles diferents i dels que costa trobar la resta de l'any a la cartellera teatral i que segur que provoquen ressaques dolces de les que es recorden durant temps.