100 anys que l'Hospitalet de Llobregat és ciutat: la història d'un títol per canviar d'estatus
L'Hospitalet de Llobregat tenia 27.726 habitants quan van demanar ser ciutat, ara fa 100 anys. Fins aleshores era una vila. La petició consta en el llibre d'actes de l'Ajuntament. I per justificar el creixement de la ciutat, eleven la xifra de veïns fins a "30.000 ànimes". L'altre argument és la seva pròspera indústria i comerç.
Era el 1925. Manava a Espanya el dictador Miguel Primo de Rivera, però encara era rei Alfons XIII. L'Ajuntament era del partit Unión Patriótica de Primo de Rivera, com no podia ser d'una altra manera. L'alcalde era Tomàs Giménez, nomenat pel règim. I sí, l'hi van concedir el 15 de desembre de 1925. L'Hospitalet de Llobregat ja era ciutat.
El document es troba a l'Arxiu Municipal. Es podria pensar que el títol de ciutat atorgava algun privilegi, com en altres temps, però no.
Així ho confirma Josep M. Solias, director del Museu de l'Hospitalet de Llobregat i assessor tècnic del centenari del títol de ciutat:
Va ser un canvi d'estatus, però, més enllà d'això, podríem dir que l'Hospitalet va continuar fent vida normal.
I sense trobar res escrit, per Solias hi ha altres elements que podrien explicar el títol de ciutat per a l'Hospitalet de Llobregat.
La relació amb la veïna Barcelona
Feia poc que la ciutat s'havia vist obligada a "vendre" a Barcelona una part del seu territori, la que tocava al mar, perquè la capital catalana pogués construir una zona franca. L'Hospitalet perdia la sortida al mar, un fet que encara cou.
Fa uns anys, l'exalcaldessa Núria Marín feia una visita reivindicant un retorn de la zona on hi ha el far. Solias hi veu, clarament, una "compensació", i afirma que Barcelona sempre ha limitat el creixement de l'Hospitalet:
Estar al costat de Barcelona no ajuda a desenvolupar res. La llum de Barcelona es converteix en ombres sobre el seu voltant, és a dir, l'àrea metropolitana de Barcelona està subsumida, i això no ho podem obviar. Hem de procurar acceptar-ho, però també tractar de trobar-nos dins d'aquesta gran Barcelona.
Celebracions del centenari
Doncs ara, 100 anys després, l'Ajuntament ha preparat un seguit d'actes i activitats per recordar aquell fet, i han aprofitat les festes majors per fer-ne difusió.
Han regalat mocadors als infants de les escoles i han instal·lat uns plafons amb imatges antigues dels barris, tot i que no de fa 100 anys. Algunes d'aquestes fotos s'han fet servir per, amb intel·ligència artificial, animar-les i fer-ne vídeos. L'arxiu municipal és qui ha impulsat aquesta iniciativa, que es pot veure per internet.
Però el gruix de les activitats -xerrades, conferències i un acte central el 15 de desembre amb la presència del rei Felip VI- s'està preparant per a la tardor.
Amb quin objectiu es fa aquest centenari?
L'alcalde, David Quirós, que fa un any que va arribar al càrrec, ho té clar.
El que volem és parlar de la història de la ciutat, com ha evolucionat, com ha crescut, com ens hem fet a nosaltres mateixos i, sobretot, encaminar la ciutat del futur.
Un futur que relaciona amb l'ampliació del recinte de la Fira, el cobriment parcial de la Gran Via i el bioclúster al voltant de l'Hospital de Bellvitge i de l'Oncològic, l'arribada del Clínic a la frontera amb Barcelona o la transformació i rehabilitació del Somontà. Uns projectes, diu Quirós, a 15 anys vista, i que han de generar oportunitats per als més petits i per aquells que vulguin establir-se a la ciutat.
L'Hospitalet, amb 290.000 habitants, és la segona ciutat de Catalunya, davant de capitals com Girona, Tarragona o Lleida, o de ciutats com Badalona, Terrassa o Sabadell. I segons el seu alcalde, també en PIB, en places hoteleres i en llocs de treball.
La Plataforma Res a Celebrar, Molt a Reivindicar i Reflexionar, formada per una vintena d'entitats, voldria posar en el centre de la commemoració la gent i els ciutadans, i com han contribuït a fer de l'Hospitalet el que és ara.
Carme Rimbau, la portaveu de la Plataforma, creu que també s'han d'explicar les veritables raons de l'atorgament del títol de ciutat i les connexions polítiques de l'Ajuntament de l'època amb el règim dictatorial.
També opina sobre l'objectiu d'aquest centenari l'assessor tècnic del Centenari del Títol de Ciutat, Josep M. Solias. Creu que l'Hospitalet ha de trobar la manera d'acceptar-se i que la resta els acceptin. O, dit d'una altra manera:
Jo crec que, malgrat que ho hem intentat, encara no hem trobat cap on volem anar realment, quina és la nostra identitat profunda, i en això aquest centenari potser ens pot ajudar.
