14 milions de morts prevenibles en 5 anys pel cop de Trump a la cooperació
Uns pocs cèntims al dia per ciutadà. Això és el que implicava, fins ara, l'aportació que els Estats Units feien a l'ajuda internacional a través de l'Agència de Desenvolupament dels EUA (USAID). Però Donald Trump no vol donar ni tan sols això i, tal com va anunciar al febrer, ha retallat un 83% la partida en ajuda exterior, deixant a l'aire programes de salut en molts casos vitals.
Tan vitals com 14 milions de morts prevenibles d'aquí al 2030, segons un estudi que publica aquest dimarts la revista The Lancet i que han coordinat investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). En l'estudi hi han participat també l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat de Bahia, la Universitat de Califòrnia Los Angeles i el Centre de Recerca en Salut de Manhiça.
Quantificar l'impacte de les retallades en desenvolupament
I com es pot quantificar l'impacte de les retallades de Donald Trump a l'ajuda exterior? Davide Rasella, investigador ICREA a l'ISGlobal i coordinador de l'estudi, n'argumenta la solidesa de les dades: "Calculem que en els darrers 20 anys, l'ajuda de la USAID ha permès salvar 91 milions de vides. D'aquests, 30 milions són infants menors de 5 anys. És per aquesta gran capacitat de salvar vides que si d'un dia per l'altre reduïm el 80% de l'ajuda, com ha fet Trump, el cost serà de 14 milions de morts des d'ara i fins al 2030. I d'aquests 14 milions, 4,5 seran infants."
Rasella assegura que les seves conclusions van en la mateixa direcció que les d'altres laboratoris:
L'estudi és robust. Ara el publica aquesta revista tan prestigiosa, però el que és important és que no és només el nostre estudi el que ho està demostrant. Ja n'hi ha d'altres que estan demostrant el cost en milions de vides que tindrà aquesta decisió.
L'aportació més important
L'Agència per al Desenvolupament Internacional dels Estats Units va ser creada el 1961 per John Fitzgerald Kennedy. Té programes de cooperació en 126 països, 10.000 treballadors i, fins a les retallades de Trump, un pressupost de 44.000 milions de dòlars. És la partida més gran de totes. Ho explica Quique Bassat, director general d'ISGlobal:
Els Estats Units són el gran elefant, la gran finançadora d'ajuda al desenvolupament, amb moltíssima diferència en relació al segon, el tercer i el quart, i per això es nota tant.
Bassat afegeix que les retallades en termes de números absoluts de diners "són enormes i tenen unes conseqüències molt greus. Ha sigut un anunci sobtat. I el dia següent ja començaven a aturar-se molts dels programes finançats per diners dels Estats Units."
"Al final es tracta de quantificar les conseqüències en vides humanes d'una decisió arbitrària i precipitada i probablement molt equivocada i molt polititzada de la política exterior americana", segons Bassat.
El director general de l'ISGlobal desglossa alguns dels efectes que ja s'estan notant: "Alguns dels programes que finançava l'ajuda al desenvolupament dels Estats Units tenien a veure amb la implementació de mesures de prevenció de malalties com la malària i s'ha donat el cas que medicaments que havien de ser distribuïts finançats per l'ajuda del desenvolupament americà es quedaven en els hangars i directament ja no es distribuïen."
Les conseqüències més enllà de les morts
Tant Bassat com Rasella asseguren que finançar la cooperació al desenvolupament no és només un tema de solidaritat.
L'investigador Davide Rasella convida a mirar més enllà: "Una societat sense solidaritat no sobreviu. Però, a més a més, tenim el fenomen de la immigració procedent de l'Àfrica. Si permets que la majoria de la població pateixi, l'augment migratori serà important... Jo crec que la solidaritat és prioritària, però també hi ha interessos egoistes per mantenir aquest sistema."
I Bassat afegeix:
Sabem, i ho hem viscut amb la pandèmia, que el que passa en una banda del món acaba afectant altres llocs del món de forma molt ràpida. Interrompre programes d'ajuda al desenvolupament en països molt pobres té les conseqüències que de sobte començarem a veure malalties que estaven d'alguna manera controlades en aquests països que van creixent.
Una tendència generalitzada
Les retallades dels Estats Units se sumen a les que ja havien fet altres països. El primer a fer-ho va ser el Regne Unit, després del Brexit. Però són molts els governs europeus --que han virat cap a la dreta i l'extrema dreta-- que han reduït el finançament a la cooperació. En aquest sentit, Espanya n'és una excepció.
"Espanya, per donar un exemple, està anant a contracorrent de la tendència que estem veient a Europa i als Estats Units i és dels pocs països que està mantenint o inclús augmentant la seva contribució en ajudes al desenvolupament", comenta Bassat.
"Encara que la proporció de diners que aporti és relativament modesta, el missatge que està llançant de solidaritat global, de creure's el discurs d'apostar per una inversió en la prevenció de malalties que afecten els països més pobres, és coherent", afegeix.
La revista The Lancet publica l'estudi de l'ISGlobal justament la setmana que Espanya acull la Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament de l'ONU. Una trobada que té lloc a Sevilla i reuneix una setantena de caps d'Estat i de govern i representants de 150 països. L'absència dels Estats Units i la caiguda del finançament a la cooperació marquen la reunió.
