15 anys de llei antitabac: cau el consum i puja la recaptació, però les tabaqueres encara hi guanyen
El tabac mata, però el negoci és ben viu. 15 anys després que s'aprovés la reforma de la llei antitabac, que va prohibir fumar en interiors de bars, restaurants i locals públics, el tabaquisme s'ha aconseguit reduir: el 2010 fumaven el 30% dels catalans i ara ho fan poc més del 21%, segons l'enquesta de salut de Catalunya.
Tot i això, Hisenda recapta més ara que fa 10 anys. El 2024 Hisenda va ingressar 7.150 milions d'euros amb l'impost del tabac, la xifra més alta de l'última dècada, impulsada per l'augment del preu dels paquets de tabac.
De fet, segons alguns informes, les principals tabaqueres del món registren grans beneficis i marquen rècords a les borses.
Guillem López Casasnovas, director del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF, explica que les tabaqueres han sabut adaptar-se a la pèrdua de clients: "Si a l'inici l'estratègia de les tabaqueres era de volum, que molta gent fumi, ara, el que fan és una estratègia d'apujar preus".
Per sumar nous consumidors, Casasnovas apunta a l'èxit d'aquestes empreses per introduir al mercat modalitats més econòmiques per a joves, com el tabac de cargolar, o que "es perceben com a menys perjudicials", com el tabac d'escalfar, els vapejadors o l'snus.
Les grans apujades de preus es fan sobre un col·lectiu de persones addictes, que són, sobretot, les persones grans.
Ara bé, tot i que prop del 80% d'un paquet de tabac són impostos, el preu d'un mateix paquet de 20 cigarrets de la marca més consumida varia molt en funció del país.
A Irlanda i França, es mou entre els dotze i els setze euros, mentre que a Catalunya ronda els sis euros, un preu encara per sota de la mitjana europea.
Més impostos per lluitar contra el tabaquisme
La presidència danesa de la Unió Europea ha plantejat tornar a apujar els impostos del tabac de cara al 2028, una iniciativa "molt preocupant" per a les empreses del sector.
A Catalunya, els paquets s'apujarien un euro i mig, però la novetat vindria en les opcions barates i amb menys impostos que són porta d'entrada per a fumadors joves: els vapejadors s'encaririen gairebé dos euros i una bossa de tabac de cargolar passaria a costar quatre euros més.
Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de Salut Pública, reconeix a 3CatInfo l'impacte positiu d'un increment d'aquest tipus: "Sabem que incrementar el preu del tabac un 10% es tradueix en disminucions del consum de l'ordre d'un 4%."
Poques mesures donen un rendiment tan bo, especialment, per reduir el nombre d'adolescents i joves que s'hi inicien.
Quant li costen a l'Estat els fumadors
Tot i que Hisenda recapti ara més que fa 10 anys, aquests ingressos no cobreixen la despesa sanitària directa en malalties associades al tabaquisme, que la Fundació Economia i Salut xifra en 8.000 milions d'euros.
El forat per a l'Estat és encara més gros si s'hi afegeix la despesa indirecta, que estimen en 26.000 milions d'euros sumant la pèrdua de productivitat, les baixes laborals i la dependència.
En total, uns 34.000 milions d'euros: cinc vegades més del que es recapta amb l'impost del tabac.
