20 anys del cas Alba, un abans i un després en la protecció de menors
Per què ningú ho va poder impedir? És la pregunta que durant dies va sobrevolar despatxos i titulars.
La matinada del 4 al 5 de març del 2006, una nena de 5 anys ingressa a l'UCI de l'Hospital Vall d'Hebron amb pronòstic molt greu, en coma.
Dos dies després ja en transcendeix el nom: Alba.
Un cas flagrant de maltractaments reiterats que porta a la presó la mare i el seu company. El pare també és investigat.
La menor va quedar sota la tutela de la DGAIA (Direcció General de l'Atenció a la Infància i l'Adolescència) i ni la mare ni el pare biològic la podien visitar.
El cas Alba va remoure tothom. Va ser una sacsejada política, jurídica i social.
I va destapar la descoordinació entre les administracions. A més, va desencadenar la creació de protocols i mesures per evitar que res igual tornés a passar.
Així ho expliquen diversos testimonis, com Montserrat Comas, presidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere i Domèstica entre els anys 2001 i 2008.
És un cas que va commocionar moltíssim la societat i ens va sacsejar a les administracions públiques. Hi va haver descoordinació.
Descoordinació entre administracions
Descoordinació. Una paraula que fan servir tots els testimonis.
La DGAIA, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra, els jutjats, l'Ajuntament de Montcada i Reixac, on vivia l'Alba, tots coneixien la família per aquelles lesions anteriors.
Perquè la primera alarma es va encendre dos mesos abans, a finals de desembre de 2005, quan la nena ingressa amb el braç trencat i hematomes.
Però ningú va evitar l'agressió del març del 2006, que va comportar seqüeles greus a la nena.
Pocs dies després, tothom ja es preguntava com va poder passar.
Totes les parts van revisar la seva implicació al cas i el Síndic de Greuges va engegar una actuació d'ofici en una reunió on va citar tothom.
Rafael Ribó relata que va ser una reunió llarga i difícil i, fins i tot, diu, conflictiva.
Amb una certa sorpresa per a nosaltres, ningú deia haver fallat.
Només una institució va admetre errors: la Fiscalia. El cap de la Fiscalia del TSJC, José María Mena, va dir que no tenien prou recursos per prevenir casos com el de l'Alba.
Després de dos mesos, els resultats de la investigació del Síndic van ser contundents.
Vam dir les coses pel seu nom. Havíem de dir que havia fallat la DGAIA, també Benestar i altres departaments.
Va fer una llista dels senyals de risc que hauria d'haver detectat. Es feia seguiment de la família des de dos anys abans i la nena ja havia ingressat amb lesions prèviament.
En aquell moment, la qui era directora de la DGAIA, Imma Pérez, va assumir part de la responsabilitat.
Això és un error de detecció, però en cap cas negligència.
Un mes després d'aquesta declaració, la directora va deixar el càrrec.
Segons els més directament implicats, el cas Alba va marcar les vides de tots els professionals de la DGAIA que hi van intervenir.
Un punt d'inflexió
Va sacsejar els protocols de protecció de menors que hi havia fins al moment i va obligar a engegar un model nou.
El protocol marc d'actuacions en casos d'abusos i altres maltractaments greus a menors el van signar el síndic de greuges, el delegat del govern a Catalunya, el TSJC, la Fiscalia i cinc departaments de la Generalitat (Justícia, Interior, Educació, Salut i Benestar) al setembre de l'any 2006.
Segons el Síndic, però, el protocol també requeria de difusió, d'informar els professionals de com havien d'actuar, de formació i de dotar de recursos tothom per poder actuar.
Un dels errors que hi va haver és que alguns dels serveis no estaven suficientment dotats.
Què va canviar?
Va ser un abans i un després. Va obligar les administracions a canviar la manera d'actuar davant aquests casos.
Va millorar la coordinació i la rapidesa.
Recorda Montserrat Comas.
Un dels elements que va canviar el protocol va ser el sistema de comunicacions, entre la policia i el jutjat o entre jutjats.
Fins aquell moment, es feien per carta postal. Podien arribar a tardar més d'una setmana.
Des d'aleshores, les comunicacions van passar a ser telemàtiques.
El protocol també va ser l'inici d'un canvi en lleis de protecció a la infància i l'adolescència.
Com afirma la magistrada Montserrat Comas:
Jo crec que no es repetiria el cas Alba 20 anys després.
Les dues lleis més rellevants de protecció a la infància són la del 2015 i del 2021.
La llei del 2015 permet que els jutges puguin acordar mesures per protegir un menor quan hi hagi un perill, per exemple, en processos de divorcis.
Té potestat per dictar ordres d'allunyament, per retirar la custòdia, per retirar el dret a visites, entre d'altres.
La llei del 2021 garanteix mesures de protecció integral contra la violència que reben.
I inclou també la prova preconstituïda, per evitar la victimització institucional.
I, per tant, que els menors no hagin de declarar més d'un cop.
Cronologia dels fets
Dos mesos després de l'ingrés de l'Alba, el 4 de maig de 2006, el Síndic de Greuges va publicar un informe amb la cronologia dels fets.
Recollia les versions i documentació de totes les administracions implicades.
Indicava senyals de risc que s'haurien d'haver detectat a temps de, segons afirma, evitar l'internament de la nena.
Destaca que l'Alba, l'any 2004, amb tres anys ja rebia tractament per dificultats maduratives per part d'un centre depenent del departament de Benestar i Família.
I els professionals del centre exposen l'any següent que "la mare no sembla ser realment protectora".
A més, asseguren que hi ha tensions al nucli familiar.
Per això, contacten amb la DGAIA, que depèn del mateix departament per advertir, diuen, "que l'Alba pot estar vivint una situació de maltractaments, si més no per una manca d'atenció".
La família es trasllada a Montcada i Reixac, on els serveis socials de l'ajuntament actuen i diuen que "hi ha resistència i poca col·laboració del nucli familiar".
Al desembre del 2005, l'Alba ingressa a urgències de l'Hospital Vall Hebron amb un braç trencat. Els serveis socials de l'hospital alerten que és "susceptible de maltractament". Es comunica a la DGAIA i al jutjat.
La DGAIA respon: "no existeix desemparament", però estudien el cas.
Unes setmanes després els Mossos d'Esquadra reben la comunicació judicial per carta per investigar el motiu de les lesions.
No tenen competències, afirmen, i ho traslladen a la Policia Nacional.
Mentrestant, els serveis socials de Montcada tornen a insistir que l'entorn no és protector i que la DGAIA hauria d'intervenir.
La nena comença a una nova escola. Treballen coordinats amb els serveis socials.
L'atén un Centre de Salut Mental Infanto Juvenil, que tres dies abans de la brutal agressió, alerta: "s'està produint una situació de maltractaments".
El 4 de març, l'Alba ingressa greu, en coma, a l'hospital Vall Hebron.
La mare i el seu company són detinguts aquella mateixa nit a l'hospital.
Dos anys després, van ser jutjats a l'Audiència de Barcelona i condemnats a més de 20 anys de presó per delictes contra la integritat moral, de lesions i de maltractaments.
L'Alba va quedar tutelada per la DGAIA.
Anys després, el seu pare lluitava per recuperar-la.
