2.500 cadàvers en 4 anys: ocells protegits continuen morint electrocutats
Des de fa 15 anys una normativa estatal obliga les elèctriques a protegir els suports de les línies per evitar l'electrocució d'ocells. La xifra dels exemplars morts que recullen i documenten els Agents Rurals, però, de moment no baixa de forma significativa.
L'any passat, el 2022, van ser 620; 719 el 2021; 596 el 2020, i 515 el 2019. En total, 2.450 en quatre anys. I caldria afegir-hi els cadàvers que no es trobaran mai perquè cauen en llocs aïllats.
El Segrià està, cada any, al capdamunt del rànquing, seguit d'altres comarques de Ponent com la Noguera, l'Urgell i el Pallars Jussà, tot i que també a les Terres de l'Ebre (Baix Ebre i Montsià) i a Osona hi ha xifres molt elevades.
Només un 0,3% de les torres elèctriques amb proteccions per a l'avifauna
Segons dades d'Acció Climàtica, a Catalunya s'han registrat electrocucions d'ocells en 7.000 punts, però només hi ha protegides 3.000 torres elèctriques de les 950.000 que hi ha al país, la gran majoria propietat d'Endesa, però també altres de Red Eléctrica o companyies locals.
Això representa que només un 0,3% del total tenen dispositius per salvaguardar els ocells, tot i que no tots els suports son susceptibles de ser adaptats.
La normativa estatal que obliga a prendre mesures per protegir els ocells és del 2008, però les actuacions s'han accelerat sobretot des de fa tres anys, per la pressió de la Fiscalia de Medi Ambient i els Agents Rurals i perquè el govern espanyol ha posat diners per subvencionar els treballs.
També el 2020 la Generalitat i Endesa van firmar un conveni per prioritzar les línies més perilloses, tant per la quantitat com pel valor dels exemplars que hi moren. Malgrat tot, encara queda molta feina per fer.
El cap de Flora i Fauna del govern, Ricard Casanovas, diu que es va actuant.
Les línies es van adaptant de mica en mica, ja sigui amb finançament estatal o ja sigui perquè la companyia té més sensibilitat, i, per tant, les van arreglant a mesura que anem insistint i hi estem a sobre. La idea és acabar amb el problema, però el problema no s'acabarà d'un dia per l'altre.
Creix la població d'ocells, amb més conills per menjar
Cada vegada hi ha més torres elèctriques amb proteccions, però, alhora, la població d'ocells susceptibles d'electrocutar-se també creix, sobretot cigonyes i rapinyaires com els ducs.
El cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, explica que s'han multiplicat gràcies a la gran quantitat de conills que tenen a l'abast per alimentar-se.
Sobretot el que s'ha observat és que, a l'haver-hi més conills per menjar, ha augmentat la població de rapinyaires, i com més rapinyaires hi ha, més possibilitats hi ha que s'electrocutin en algun lloc on no hi hagi les mesures fetes.
Al Pallars, la majoria dels ocells morts són voltors. El que més preocupa és quan moren exemplars de gran valor com àguiles cuabarrades o trencalossos.
Investigacions de la Fiscalia
Les Fiscalies de Medi Ambient de Barcelona i Tarragona han obert diligències per casos d'inacció de les elèctriques. El cas més avançat el porta el jutjat de Vic, on aquest mes de març sis directius d'Endesa estan citats a declarar per l'electrocució de 255 ocells, la majoria cigonyes, entre el 2018 i el 2020.
En canvi, els Agents Rurals han acudit a la Fiscalia de Lleida una desena de vegades i cap demanda ha prosperat. El portaveu del grup ecologista lleidatà Ipcena, Joan Vàzquez, ho lamenta.
A les comarques de Lleida s'hi registren prop de les meitat de les morts d'ocells electrocutats, i mentre les Fiscalies de Tarragona i Barcelona van obrir diligències contra càrrecs de les empreses elèctriques, és una llàstima que a Lleida, tot i ser el territori més afectat, la Fiscalia no estigui fent la seva feina.
L'electrocució d'ocells és una pèrdua per a la biodiversitat però també és un problema perquè provoca talls de subministrament i incendis.
