300 anys després, un altre Felip

Si no hi ha una sorpresa d'última hora, Felip de Borbó serà coronat en les pròximes setmanes com el rei Felip VI. Serà el primer Felip que ocupa el tron espanyol des de fa gairebé 300 anys. No n'hi ha cap des del 1746, quan va morir Felip V, el monarca que va suprimir les constitucions i furs de la Corona d'Aragó, amb el Decret de Nova Planta.

La casualitat farà que Felip comenci a regnar, justament, l'any 2014, quan es compleixen tres segles de la fi de la Corona d'Aragó arran de la Guerra de Successió. Potser per això, el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha desmentit ràpidament (i no sense ironia) que l'abdicació de Joan Carles "formi part del programa d'actes" de la commemoració.

Felip VI o Felip V?

Si el llinatge de la Corona d'Aragó encara estigués vigent, el recompte seria lleugerament diferent. El Felip actual no seria Felip sisè, sinó tot just el cinquè, tal com recordava el periodista Manuel Cuyàs:

La línia monàrquica dels reis de Castella no es correspon exactament amb la dels comtes de Barcelona i, com que el rei espanyol Felip I no va ser mai comte de Barcelona, el fill de Joan Carles I seria tot just Felip V, un nom amb fortes reminiscències històriques entre els catalans, que no el recorden amb gaire estima.

De fet, Felip V (el del segle XVIII) és l'origen de l'expressió catalana "anar a can Felip", utilitzada com a sinònim d'anar al lavabo.

Aquest refrany, que apareix al diccionari català-valencià-balear en buscar "felip", fins i tot s'ha publicat a la traducció catalana d'"Astèrix i Latraviata", feta per Jordi Puntí:

 

Victòria d'ERC, terratrèmol a la monarquia

No cal anar més enllà del nom del partit per intuir que ERC no és el partit més favorable a la monarquia. Però, casualitat o no, l'abdicació de Joan Carles ha arribat vuit dies després de la primera victòria de la formació presidida per Oriol Junqueras des dels anys 30.

A part dels triomfs electorals durant la II República, l'única altra vegada que Esquerra va guanyar uns comicis en plena monarquia va ser en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. Aleshores, la victòria del partit de Macià i Companys i de les altres forces republicanes va tenir conseqüències en la monarquia: dos dies després, es proclamava la República i l'avi de Joan Carles, Alfons XIII, enfilava el camí de l'exili.