300 persones malviuen en barraques a Barcelona repartides en 53 assentaments
A Barcelona hi ha 300 persones vivint en barraques fetes de fustes i plàstics recollits pel carrer. És el cas de la Cinthia, que, a més, té problemes per trobar feina.
"Em sortien ofertes per treballar netejant i em preguntaven "Nena, on vius?". Quan els contestava que en unes barraques a la Sagrera ja els agafava por". La Cinthia explica que fa vuit anys que malviu en una caseta en un solar municipal del carrer Gran de la Sagrera, recollint i venent ferralla.
53 assentaments repartits per la ciutat
A la ciutat, el desembre del 2025 hi havia 53 assentaments de barraques, un 38% situats al districte de Sant Andreu, un 21% a Sant Martí, un 17% a Nou Barris, un 13% a Horta Guinardó, un 4% a Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, i un 2% a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.
En total es van comptabilitzar 299 persones vivint en aquest tipus de construccions.
Es tracta, però, d'una xifra que ha anat disminuint els últims cinc anys. Segons dades de l'Ajuntament, el 2020 hi havia 76 assentaments a la ciutat, mentre que el 2025 els espais amb barraques van baixar fins als 53.
Una tercera part de les persones que viuen en barraques les han muntat a la Sagrera, on, com a mínim, hi ha dos assentaments a menys de 500 metres l'un de l'altre.
Assentament a la Sagrera, solar municipal
A l'assentament on viu la Cinthia hi ha una quarantena de persones. Ella és l'única dona que hi viu, sola i envoltada d'algerians, romanesos i marroquins. Diu que no té por, que se sent protegida.
La seva barraca queda just davant de l'antiga estació de mercaderies, que ha d'anar a terra de manera imminent perquè està al mig de la futura transformació de la Sagrera. Aquí està previst que s'hi construeixin 11.000 habitatges, la meitat protegits.
El seu és el segon dels cinc nuclis habitats que hi ha en aquest espai en solars municipals. Són barraques fetes amb fustes que diu que ha anat recollint els dijous pel barri.
A l'octubre, l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana i el Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament van fer una inspecció als solars ocupats i van incoar un procediment de declaració d'infrahabitatge.
Tots els nuclis de barraques tenen un risc greu d'incendi, excepte el de la Cinthia, que té un risc moderat. Ella també cuina i escalfa l'aigua amb bombona de gas butà, però és l'única dels ocupants de les barraques de la Sagrera que té un extintor.
Ara ja s'ha declarat l'espai com a infrahabitatge i ningú ha presentat al·legacions.
La regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, confirma que aviat els faran fora perquè hi ha molt risc.
Ja s'ha declarat infrahabitatge i ara s'ha de demanar al jutjat que autoritzi el desallotjament d'aquest espai.
Al nucli de barraques del costat, separat per una reixa, hi ha diverses famílies romaneses amb quatre menors a càrrec.
L'Ajuntament diu que quan es desallotgi l'espai oferirà una alternativa habitacional a les famílies amb menors a càrrec.
De moment, al solar, a més d'acumular-hi ferralla, aquest nucli de romanesos també tenen un petit taller, molts pneumàtics i diverses bombones de butà.
Moltes de les barraques tenen llum gràcies a petites plaques solars que han instal·lat de manera molt precària, però així poden carregar els mòbils.
Més al nord hi ha un aparcament de vehicles on desenes de marroquins també s'han construït una barraca, aquestes encara més precàries.
Assentament al Pont del Treball, solar propietat d'Adif
Només cinc-cents metres més enllà, a tres minuts a peu, a tocar del Pont del Treball Digne, en un solar propietat d'Adif hi viuen una seixantena de persones, la majoria joves algerians. Alguns tenen vincles amb ocupants de l'altre assentament.
En Thamer, algerià, hi ha vingut fa poc. Vol ser campió d'una modalitat de kickboxing i un amic l'acull a la seva barraca.
Vull ser campió. És el primer cop que visc així. És molt complicat, molt dur. És molt difícil trobar una casa.
En aquesta zona de les barraques algerianes moltes de les portes tenen un número, que identifica l'origen de la persona que hi dorm.
N'hi ha amb el número 31, que indica que qui hi viu és de la província d'Orà, la porta amb el 35 correspon a algú de la província de Boumerdés, i la del 26 a la província de Medéa.
Diuen que guanyen entre 5 i 10 euros diaris recollint ferralla i alguns envien diners a les seves famílies. I, quan surten de l'assentament cada dia amb el seu carretó carregat de ferralla per vendre, una frase escrita en un dels murs els anima a seguir: "Un habitatge propi, un somni per a molts".
