Així ha canviat la població, municipi a municipi: 301 pobles perden habitants tot i el boom demogràfic

Catalunya viu un boom demogràfic i ja ha deixat enrere la barrera dels vuit milions d'habitants: som 8.124.126, segons les últimes dades dels padrons municipals.

I això no passa perquè hi hagi gaires naixements --la taxa anual és de 6,67 nadons per cada mil habitants, la més baixa en quatre dècades-- sinó, bàsicament, per l'arribada de persones des de l'estranger: 78.627 en l'últim any.

Però aquest creixement no s'està notant a tot arreu de la mateixa manera: tot i el boom general, 301 municipis van perdre habitants l'any passat, gairebé un terç del total.

El procés de despoblació es continua notant a l'interior de les Terres de l'Ebre, a Ponent, a la Catalunya Central i al Pirineu, sobretot en municipis petits.

Els padrons municipals certifiquen que, com més grans són els municipis, més població guanyen.

Les ciutats de més de 50.000 habitants van créixer l'any passat un 1,6%, segons un càlcul de 3CatInfo a partir dels padrons municipals, mentre els pobles més petits --menys de 500 habitants-- van perdre, en conjunt, un 0,1% de la població.

Pobles sense indústria, sense habitatge i sense naixements

És el cas de Puigverd d'Agramunt (Urgell), que té 239 habitants. L'any passat no hi va haver cap naixement. Hi ha joves que es voldrien instal·lar al poble, però no hi ha pisos disponibles.

Hi consten 28 habitatges buits, però els propietaris "prefereixen deixar la casa sense llogar abans que ficar-hi algú", explica l'alcalde, Joan Eroles. Per això, demana ajuda a la Generalitat per fer habitatge públic:

A Vinaixa (Garrigues), amb 435 habitants, el problema no és tant l'habitatge com les oportunitats laborals.

L'alcalde, Josep Maria Tarragó, diu que hi voldria un petit polígon, i enumera les tres coses que ha fet l'Ajuntament per mirar de revertir el despoblament: "Primer, mantenir i potenciar l'escola, perquè això arrela les famílies; segon, explotar el turisme, i tercer, ajudar el sector primari."

Així ha canviat Catalunya els últims quatre anys

Així ha estat l'evolució municipi per municipi amb una mica més de perspectiva, del 2021 al 2025.

En verd, els municipis que guanyen població; en taronja, els que en perden.

Per comarques, el creixement més destacat ha estat al Baix Penedès, que ha notat l'arribada de persones de l'estranger, però també moltes altres des de l'àrea metropolitana de Barcelona, buscant-hi habitatge més assequible.

Després de la pandèmia, molts apartaments que només s'omplien a l'estiu s'han convertit en primeres residències.

Creixement a la costa, despoblament als pobles de l'interior

En aquest període, l'única comarca que ha reculat ha estat la Terra Alta. El poble més menut, Prat de Comte, és el que ha perdut més veïns, segons el cens, i ara en té només 180.

Les Terres de l'Ebre en conjunt guanyen habitants i han superat per primer cop la barrera dels 190.000.

Miquel Àngel Bové, director de la càtedra d'Economia Local de la Universitat Rovira i Virgili (URV), recorda que, des del 1986, "el creixement natural és negatiu" --hi ha més defuncions que naixements-- i que l'augment de població s'explica sobretot per l'efecte de la migració.

Bové especifica on s'estableixen els que arriben al territori: "La població tendeix a concentrar-se als eixos més dinàmics econòmicament; en el cas de les Terres de l'Ebre, al corredor de l'AP-7 i la línia Tortosa-Amposta."

Moviments interns pel preu de l'habitatge

L'arribada de població estrangera tampoc no explica per si sola l'evolució de la població de tots els municipis de Catalunya.

A les comarques gironines, un dels pobles que més ha crescut en els últims anys ha estat Vilablareix (Gironès). Ha passat dels 3.224 habitants del 2021 als 4.079 de l'any passat, un 21% més, i l'Ajuntament ja comença a dibuixar l'horitzó dels 5.000.

Neus Brugués s'hi va instal·lar amb la família fa cinc anys, provinent de Girona: "Buscàvem fugir de la ciutat, tenir calma i fer vida de poble amb els nens, com abans", diu.

Vilablareix ha pogut oferir pisos més assequibles que al centre de Girona, i ho té tot per guanyar població: "És en una zona plana amb espai per créixer, al costat de municipis poblacionalment més importants, com Girona i Salt, i està ben comunicada, amb la ronda sud que comunica amb l'AP-7", explica el professor de Geografia de la Universitat de Girona Jaume Feliu.

L'alcaldessa, Maite Tixis, remarca l'esforç del municipi perquè el creixement no tensioni els serveis públics: "Busquem un creixement sostingut, sense mancances: hi ha una escola nova, s'ha obert una biblioteca i s'ha construït una sala polivalent."

Migració que no és el que sembla

També l'efecte de les migracions és més complex del que sembla. Els municipis amb un percentatge més alt de població estrangera es concentren al litoral, sobretot a la Costa Brava, i també al pla de Lleida.

Però hi ha efectes locals que van més enllà dels corrents migratoris majoritaris, provinents del nord de l'Àfrica i Amèrica del Sud.

Guissona (Segarra), el poble amb més percentatge de població estrangera (51,8%), té sobretot ucraïnesos i romanesos. I Castelló d'Empúries (Alt Empordà), el segon (45,5%), té sobretot població vinguda de la Unió Europea.

En tot cas, l'arribada de persones des de l'estranger ha ajudat a rejovenir la població. El següent mapa mostra la mitjana d'edat de Catalunya, municipi per municipi: com més fosc és el color, més envellit és el poble.

A Barcelona, per exemple, la mitjana és de 42 anys, i Gisclareny (Berguedà), el segon poble més petit de Catalunya, és el més envellit, amb 59 anys de mitjana.

Casos semblants d'envelliment alt es reparteixen al Pirineu i a l'interior, sobretot a la demarcació de Lleida i a les Terres de l'Ebre.