33 anys després de la desaparició dels germans Òrrit, la família demana reobrir el cas
Isidre Pires Òrrit tenia 5 anys i la seva germana Dolors en tenia 17 quan el 5 de setembre de 1988, fa 33 anys, van desaparèixer de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. És el cas de desaparició de menors no resolt més antic de Catalunya.
El cas va prescriure el 2018, però ara ha aparegut un testimoni que podria ser clau per saber què va passar. El jutge denega reobrir la causa per escoltar-lo, però la família insisteix.
L'Isidre estava internat a causa d'una infecció a la boca i la seva germana havia passat la nit vetllant-lo. A les set del matí, una infermera va entrar a l'habitació que ocupaven, però no hi va trobar ningú.
La família va buscar els nens a l'hospital i no els va trobar. Des del centre no els van voler atendre, segons explica Maria Carme Òrrit Pires, germana dels nens desapareguts:
No ens va voler rebre ningú, perquè van dir que el metge que portava el nen marxava de vacances a Turquia i que per una malifeta d'uns nens no perdria les seves vacances. El director tampoc ens va voler atendre. A través d'una infermera ens va dir que això no era una presó i que podia entrar i sortir qui volgués.
Feia dos mesos que el seu pare s'havia mort i la mare, Maria Òrrit, s'havia quedat viuda amb 47 anys i onze nens a casa. "A la meva mare li han destrossat la vida. Seguim pensant que se'ls van endur", afirma la Maria Carme.
Han passat dècades i mai més s'ha sabut res dels nens. Aquest any però, ha aparegut un testimoni que podria ser clau per saber què va passar aquella nit, segons explica Maria Carme Òrrit:
Aquest noi diu que va sentir crits, que va veure un home vestit de metge que feia seure la Dolors en una cadira de rodes i li feia agafar l'Isidre, el nen, a coll, en braços. Els nens anaven cridant la mama i plorant. Diu que aquests crits se li han quedat per sempre al cap. Jo he parlat amb ell, cara a cara, l'he mirat als ulls i jo me'l crec. L'únic que demano és que se l'escolti.
El testimoni, que vol mantenir el seu anonimat i no accedeix a parlar amb els mitjans de comunicació, reconeix que si no ha dit res abans ha estat per por a tenir represàlies.
La família dels nens ha demanat diverses vegades al Jutjat d'Instrucció número 1 de Manresa, a través de la seva advocada, que es reobri la causa i es prengui declaració al testimoni argumentant que l'any 2013, el Comitè de Desaparicions Forçoses de l'ONU va establir que els delictes de desaparició amb indicis criminals no podien prescriure fins que, viva o morta, es trobés a la persona.
