40 anys del Nuremberg argentí: el recordatori que la justícia pot vèncer la por

Fa quaranta anys començava un procés judicial que ha quedat gravat a la història universal dels drets humans. Per primera vegada, una dictadura militar es portava als tribunals civils del seu propi país: els jerarques de la junta militar argentina, responsables de la desaparició forçada de 30.000 persones, del robatori de prop de 500 nadons i de milers de morts, s'asseien al banc dels acusats i eren jutjats i condemnats.

La dictadura argentina (1976-1983) havia sembrat el terror amb l'excusa de lluitar contra el terrorisme. Les víctimes van ser, en bona part, estudiants, sindicalistes i activistes d'esquerres sospitosos de no simpatitzar amb el règim.

Famílies senceres van quedar trencades i moltes encara avui busquen els seus desapareguts. Les Àvies de la Plaza de Mayo encara busquen uns 150 nadons acabats de néixer robats dels braços de les seves mares.

Punt d'inflexió mundial

El judici a les juntes militars, celebrat el 1985, es va convertir en un punt d'inflexió mundial. La pel·lícula "Argentina, 1985" ha contribuït recentment a immortalitzar aquella fita històrica, aquell judici, mostrant la valentia del fiscal Julio Strassera i del seu adjunt, Luis Moreno Ocampo, que van impulsar i sostenir l'acusació malgrat les pressions i les amenaces.

També els jutges, com Ricardo Gil Lavedra, van assumir el risc d'afrontar un procés que podia obrir ferides i provocar represàlies. 3Cat ha parlat amb ells.

"És increïble. Aquell judici va ser, en molts aspectes jurídics importants, un esdeveniment que va transformar per complet la societat argentina. A partir d'aquell moment, els militars no van ser, ni són més, una font de poder", relata Moreno Ocampo des de casa seva a Buenos Aires, ciutat que visita sovint, tot i que fa anys que viu als Estats Units.

Un dels magistrats del tribunal que va jutjar i sentenciar els jerarques de les juntes militars argentines va ser Ricardo Gil Lavedra, un advocat que després tindria una llarga carrera política a la UCR, la Unió Cívica Radical de l'expresident Raúl Alfonsín.

Quan es va recuperar la democràcia el 1983 i Alfonsín va assumir la presidència, ell va ser el gran impulsor del judici a les juntes militars.

"El judici a les juntes va ser el que va permetre que la transició cap a la democràcia a l'Argentina es fes sobre la base del respecte i la llei; no sobre la impunitat, sinó sobre la justícia", rememora Gil Lavedra des del seu despatx com a president del Col·legi d'Advocats de la Ciutat de Buenos Aires.

Nuremberg argentí: un bon exemple?

El cas argentí és excepcional. Se'l coneix com el Nuremberg argentí. No tots els països han tingut la mateixa voluntat d'afrontar els crims de les dictadures o dels conflictes armats. Per això, amb els anys, la comunitat internacional ha impulsat el principi de justícia universal, que estableix que els delictes més greus —com els crims de guerra, el genocidi o els crims de lesa humanitat— es poden perseguir en qualsevol jurisdicció, amb independència d'on s'hagin comès.

A la pràctica, però, aquest principi xoca amb interessos polítics i diplomàtics. Països com els Estats Units neguen la competència dels tribunals internacionals i no reconeixen la jurisdicció de l'Estatut de Roma, que va donar lloc al Tribunal Penal Internacional (TPI).

Això es fa evident avui en les acusacions contra Israel per les actuacions a Gaza, que han generat denúncies davant instàncies internacionals per possibles vulneracions de la legalitat humanitària.

Quaranta anys després, el judici a les juntes continua sent un referent per a totes aquelles societats que encara lluiten per la veritat i la reparació.

Va demostrar que és possible jutjar els responsables de crims atroços dins d'un estat de dret i que la justícia pot ser més forta que la por.