50 anys de les detencions d'Alaquàs: "¡Las manos encima de la mesa!"

Els Deu d'Alaquàs s'havien trobat en una casa d'exercicis espirituals d'aquesta localitat de l'Horta Sud de València per avançar cap a l'autogovern. 

Volien crear una plataforma plural en defensa de la llengua i autonomia pròpies i imitant, d'alguna manera, l'Assemblea de Catalunya.

Era la tercera reunió clandestina que feien i esperaven que fos la definitiva i que en sortís constituït el Consell, però agents de la policia franquista van irrompre enmig de la trobada.

"¡Las manos encima de la mesa!"

L'economista i exconseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, recorda que els va sorprendre la manera com la policia va entrar a la sala:

"'¡Las manos encima de la mesa, quietos!' Un sarau... que vam dir: 'Però, això què és?'".

Els van sobtar les maneres perquè, pel periodista Joan Josep Pérez Benlloch, eren conscients que estaven fent "una activitat clandestina, però molt cívica."

Sospiten que els agents van localitzar el punt de la reunió perquè seguien un dels del grup, que estava format per periodistes, professors i economistes, entre d'altres. 

Representaven diferents sensibilitats polítiques, d'esquerres, i opositores al règim franquista. També hi era l'economista Ernest Lluch, assassinat per ETA fa 25 anys.

Aquestes trobades clandestines per crear el Consell les va impulsar el periodista Vicent Ventura. Temien que fossin reunions tenses, però, al contrari, les negociacions avançaven per la disposició que tenien, diuen, a treballar junts per la Transició.

"No ens van tocar"

Van estar tres dies detinguts, acusats d'associació il·lícita. Els van insultar, però no van rebre tortures físiques.

"La policia no ens va tocar; ens van insultar, ens van dir de tot, que si la gota malaia... però, a l'hora de la veritat, no ens van tocar."

Durant el trasllat cap a la Prefectura de Policia de València es van adonar que un d'ells, el professor Josep Guia, portava una agenda de telèfons amb contactes compromesos. Vicent Soler, recorda, rient, com els van fer desaparèixer:

"Tots els telèfons de tota la València clandestina! Haurem de fer alguna cosa! Menjar-nos-els."

I, literalment, van aprofitar el trajecte per mastegar i empassar-se els papers amb els telèfons. Sense autovies, en aquells anys, el viatge era més llarg i van tenir temps per arribar "nets i polits, i sense la mala consciència de poder delatar algú".

Causa arxivada i indultats

Tots deu van ser indultats cinc dies després de la mort del dictador Francisco Franco i la causa oberta contra ells va acabar arxivada.

Van treballar, recorden, per unes institucions polítiques que el País Valencià no havia tingut en gairebé tres segles. El Consell del País Valencià "va ser una gran revolució", diu Benlloch:

"Vam aconseguir tenir una personalitat política més accentuada. El gran públic es va assabentar que hi havia gent que lluitava per la política, que estava organitzada i que era perseguida per la policia."

El ressò mediàtic de les detencions i la mobilització ciutadana van ser molt rellevants, admet el professor Josep Guia, i, mirant enrere, Vicent Soler sent un punt de tristesa:

"S'ha consolidat institucionalment l'autogovern, però, per altra banda, hi ha hagut un descrèdit també per culpa dels que governen actualment i tens l'ànima partida: les institucions que volíem van fer forat, però veus que es poden malutilitzar."

I sent orgull d'haver resolt "una assignatura pendent":

"No només l'autogovern, sinó fer del País Valencià un subjecte polític."

El Consell Democràtic del País Valencià el van acabar constituint, després de ser posats en llibertat provisional, i en la quarta reunió, l'agost d'aquell mateix any.