7 epitafis que no et creuràs que són reals
Tot i que molta gent aprofita la celebració de Tots Sants per portar flors al cementiri i recordar els éssers estimats, el Dia dels Difunts se celebra el 2 de novembre. Aquests dies els cementiris s'han tornat a omplir, i segur que més d'un assistent s'ha sorprès llegint epitafis. Has pensat mai quin triaries? No tothom afronta la mort de la mateixa manera, i el bon humor no sol ser present a les inscripcions dels difunts.
A Figueres, per exemple, hi ha un empordanès mort el 2013, en Josep Maria Oliveras, que a la làpida on està enterrat va decidir posar-hi "Merda pels vius!". A més, ho va acompanyar d'una imatge d'una mà aixecant el dit alçat.
La Marta, una de les seves filles, subratlla a La tarda de Catalunya Ràdio, que a ell, de sempre, li agradava molt l'humor negre:
D'ençà que era petita que el meu pare feia servir aquesta frase. Ens va demanar que quan es morís acompanyéssim les paraules amb una foto amb una mà amb el dit alçat.
De fet, el dia que la seva mare i les seves dues germanes van anar a fer l'esquela per al seu pare, es van trobar amb un entrebanc:
Al principi, la gent de la funerària va dir que no ho posaria, però després vam aconseguir que ho posessin.
La Marta Oliveras també explica que des de fa anys hi ha desconeguts que els pinten la làpida amb esprai i sospita que "deu ser algú que no li fa gràcia el missatge que hi posa".
El d'en Josep Maria no és un cas aïllat. De fet, al món dels epitafis hi ha molta llibertat creativa. Només cal passejar una mica per algun dels cementiris que hi ha arreu de Catalunya o Espanya.
Ironia fins al final
A Catalunya, per exemple, al cementiri de Vilafranca del Penedès, hi trobareu aquest:
Al d'Arbúcies n'hi ha un altre que diu "Soc pintor. Pinto i callo", o a Llagostera, en una de les làpides s'hi pot llegir "I com jo us diria a tots, que us bombin".
A Madrid també n'hi ha uns quants. Al cementiri de l'Almudena, un home que es deia Blas Amador va demanar ser enterrat amb el que és tota una declaració d'intencions:
També a La Almudena s'hi pot llegir "Aquí yace el gran Laudelino, el hombre que tanto trabajó y tanto desprecio recibió de toda su familia incluida su esposa", un altre epitafi on hi posa "Por fin", o aquest de l'Ismael Valladolid que fa una referència directa als videojocs.
Encara a Madrid, al Cementerio Sur de Carabanchel, hi ha un altre home que sembla que tenia claríssim on volia passar el descans etern:
En canvi, el Jose Calvache i l'Ana Pérez van triar com a epitafi: "Que os pique un pollo. Allí nos vemos".
I un dels epitafis més educats, el trobareu en un cementiri de Múrcia: "Perdone que no asista a su entierro"
Un dels més sarcàstics el trobem a Lleó, on s'hi pot llegir: "Estoy muerto. Enseguida vuelvo", i potser un dels epitafis més realistes està ubicat al cementiri de Salamanca, on el difunt afirma: "Estoy aquí en contra de mi voluntad".
