Obama i McCain aparquen la lluita presidencial per recordar les víctimes de l'11-S en el setè aniversari
Des de fa cinc anys, cada 11 de setembre, Nova York s'il·lumina amb dos alts feixos de llum que recorden les víctimes de l'atac terrorista contra les Torres Bessones de l'any 2001. Aquest dijous, quan s'han complert set anys de l'atemptat, s'ha tornat a veure el memorial lluminós, que es va dissenyar com a símbol d'esperança per als supervivents.
A la Gran Poma s'ha fet el silenci a les 8.46 h hora local, just el moment en què el primer avió segrestat es va estrellar contra la torre nord. Seguidament, els centres de culte de la ciutat han fet sonar les seves campanes a l'uníson, abans de llegir els noms de cada una de les 2.751 persones que van morir en els atacs al World Trade Center.
"Un dia com avui d'ara fa set anys, el nostre món va quedar trencat per una tragèdia que ens va unir per sempre en una memòria comuna i una història comuna", ha dit l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg. A Washington, on ha onejat una bandera per a cada una de les víctimes en els atacs, el president dels Estats Units, George W. Bush, i el vicepresident, Dick Cheney, han fet un minut de silenci als jardins de la Casa Blanca.
Però, a banda de l'acte ja tradicional que es fa cada any a Nova York -aquest any amb la presència dels dos candidats a la presidència dels Estats Units, Barack Obama i John McCain-, la novetat més significativa d'enguany és que el president George W. Bush ha inaugurat al Pentàgon un memorial per a les 184 persones que van perdre la vida quan el vol 77 de l'American Airlines s'hi va estavellar; van morir els 59 passatgers de l'avió i 125 treballadors del Pentàgon.
Retard desmoralitzador a la zona zero
Les víctimes de l'atemptat de l'11 de setembre ja tenen el seu primer memorial, però encara queda molt temps perquè la zona zero torni a lluir com un far econòmic dels Estats Units. Les obres de reconstrucció van força endarrerides i costen milers de milions de dòlars però, sobretot, desmoralitza els nord-americans, que veuen que ja han passat set anys i no han estat capaços d'aixecar els edificis que havien de simbolitzar que el país no s'atemoreix davant dels atacs dels terroristes.
L'alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg, ha qualificat de frustrant la lentitud amb què es fan les obres on s'ha d'ubicar tot el nou complex d'edificis que donaran vida a la zona sud de Manhattan. La culpa la té, segons l'alcalde, la complexitat de l'obra que ha dissenyat l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava per a la terminal de transports, i creu que s'hauria de redissenyar.
