A dins del B9: un símbol de solidaritat cap als immigrants, però també de rebuig
El B9 s'ha convertit en un símbol de la lluita pels drets dels immigrants sense papers, però també del rebuig que poden generar situacions vinculades a la precarietat i la marginació. Ha estat l'assentament més gran de Catalunya durant més de dos anys, amb unes 400 persones ocupant un antic institut abandonat de Badalona.
Com ha passat en altres municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, on creix el nombre de persones que viuen al carrer, en edificis ocupats o en assentaments de barraques, el B9 també va anar creixent des d'una petita ocupació de desenes de persones fins a convertir-se en el gran refugi dels desallotjats d'altres naus ocupades i dels immigrants nouvinguts que arribaven a la ciutat.
Un equip de "30 minuts" hem entrat al B9 abans del desallotjament per conèixer qui hi vivia, per què havien acabat aquí, a què es dedicaven i com afectava els veïns. El reportatge "B9", que "30 minuts" estrena el 25 de gener, s'ha gravat amb mòbil professional, menys invasiu que una càmera, per salvar les reticències de molts ocupants, la majoria subsaharians. Però molts no han deixat que els gravéssim perquè tenen por que les imatges que mostren com viuen es puguin veure al seu país i també recelen del que en puguin fer les autoritats d'aquí.
Els recels dels veïns
Des de l'Ajuntament de Badalona, s'ha qualificat el B9 com a "poblat de la misèria" i se l'ha vinculat amb la delinqüència. "La immensa majoria dels residents són delinqüents", ha assegurat més d'un cop l'alcalde Xavier Garcia Albiol.
"Allà dins hi ha persones que trafiquen amb drogues i es veu que hi ha prostitució, baralles cada dos per tres i els veïns amb tota la raó estan atemorits."
L'antic institut és a la perifèria de Badalona, entre Sant Roc i el Remei, dos barris amb problemes socials, on es viu amb la meitat d'ingressos que la mitjana de Catalunya. Al davant, hi ha els blocs que van acollir gitanos de les barraques del Somorrostro als anys 60 del segle passat, on també hi ha molts pisos ocupats. Però és la situació del B9 la que generava malestar a molts veïns, que tenen por de parlar-ne.
Només uns pocs expliquen al reportatge la brutícia i la inseguretat que, diuen, generen els ocupants. A l'agost, una baralla entre dos residents va acabar amb la mort d'un d'ells. "La meva dona se'n va a les quatre i mitja de la matinada diu José Suárez, veí del barri del Remei. Què vols que et digui? Si surt i aquesta gent està per allà... Tampoc tenen per què ser mala gent".
"N'hi haurà de bons, dolents, regulars, com aquí. Però ja tens una mica més de por."
Viure de la ferralla per enviar diners a la seva família
"Mira el col·lectiu que hi ha aquí -explica Mamadou Lamine, que ha anat a viure al B9 després de ser desallotjat d'un altre edifici ocupat de Badalona-. "La majoria són treballadors responsables i es guanyen la vida normalment. Som molts, però hi ha uns quants tontos. Però jo no vull dir que tothom és així, clar". "
"Per culpa d'una persona, no pots jutjar a tothom."
El 70 % de les persones que hi ha al B9 no tenen papers, per això molts es guanyen la vida recollint ferralla. El seu objectiu és enviar diners a la família que han deixat a països com el Senegal, Gàmbia o Guinea. "En un mes puc guanyar 500, 200 o 100 euros, depèn del que trobi per vendre", diu Isa Balde, de 48 anys, que va ser capità de vaixell de pesca 27 anys, però va marxar cap a Europa per la crisi del sector al seu país.
"Jo el que no faig és robar. No m'agrada."
I afegeix que "treballar dur no em molesta, faig el que calgui. Si em dius netegem el cotxe, cap problema, em pagues i te'l netejo."
"És evident que si algú entra de forma il·legal en el nostre país, no pot tenir un contracte de treball perquè la llei no ho permet diu Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona-. Per tant, no pot tenir un contracte de lloguer i això moltes vegades el porta que vagi i ocupi immobles, pisos o locals. Si no pot tenir un contracte de treball, o es dedica a recollir ferralla o es dedica a delinquir".
Dificultats per trobar habitatge, tot i treballar i tenir diners
Segons estimacions de la Generalitat, a Catalunya ja hi ha 190.000 persones en situació irregular. La majoria acaben en l'economia submergida, treballant en negre. A poca distància del B9, l'equip de "30 minuts" hem pogut gravar una desena d'immigrants sense papers que cada matí fan cua a les portes d'un magatzem de material de construcció, a l'espera que algú els agafi per a petites feines sense contracte.
Però al B9 també trobem persones que han pogut regularitzar-se, amb permís de residència i de treball des de fa anys, afectats per la crisi immobiliària, per les dificultats de trobar un pis on viure. I també pel racisme.
"Fa anys que tinc feina i des del 2017 que soc soldador professional, amb un bon salari de 1600, 1700 euros" explica Ismael Keita. "No ens deixen tenir pis i viure dignament com tothom".
"Truques a les immobiliàries i quan saben que ets africà no et deixen el pis. Quina solució tenim? No puc dormir al carrer i després anar a treballar."
En Keita té la família al Senegal, on el seu fill de 19 anys estudia Medicina a la Universitat. "Per ells estic matant-me a treballar perquè puguin tenir una vida millor allà. No cal que vinguin a viure aquí; si venen, que sigui de vacances. Però que no tinguin la vida que tinc jo."
El B9 és només una mostra d'una realitat cada cop més present al nostre país. La síndica de greuges estima que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha unes 1.500 persones vivint en assentaments. A Catalunya s'estima que unes 7.000 persones dormen al carrer o en allotjaments d'emergència.