A la recerca de 268 brigadistes internacionals morts durant la Guerra Civil
Avenç important per poder localitzar i identificar els cossos de brigadistes internacionals morts durant la Guerra Civil, sobretot al front de l'Ebre, on van lluitar contra tropes franquistes.
Dues investigacions inèdites de l'historiador Jordi Martí Rueda documenten els noms, els moviments i el lloc on van desaparèixer 268 combatents antifeixistes de la brigada Garibaldi i del batalló txec balcànic.
Els publica la Direcció General de Memòria Democràtica en el marc el programa Alvah Bessie, que busca voluntaris internacionals morts en combat a Catalunya i les seves famílies.
Qui eren i per què van lluitar aquí
La majoria d'aquests 268 brigadistes internacionals de la brigada Garibaldi i del batalló txec balcànic es van incorporar a la batalla de l'Ebre el setembre del 1938, amb l'objectiu de protegir l'àrea de les Camposines de l'exèrcit franquista.
Segons l'historiador Jordi Martí Rueda, sobretot eren fugitius polítics de la Itàlia feixista de Mussolini. Però també n'hi havia de l'Europa de l'Est i d'Amèrica del Sud, que vivien a França per raons econòmiques. La majoria eren molt joves, de classe treballadora i no tenien cap experiència militar prèvia.
Van entendre que el feixisme era un crim contra la humanitat, una amenaça global que no afectava només un país. I aquí es va presentar la possibilitat de combatre el feixisme a camp obert.
La importància de saber on van morir i com
La Direcció General de Memòria Democràtica els ha posat nom i ha detallat per on es movien, gràcies al creuament de dades d'arxiu, bibliografia històrica i informació militar de l'època.
Una informació que ha permès a l'historiador Jordi Martí Rueda detallar el dia a dia de la brigada Garibaldi i del batalló txec balcànic a Catalunya. I saber la data en què cada persona hauria desaparegut.
D'aquesta manera, segons Rueda, es pot acotar molt el lloc on se li hauria perdut la pista, i això obre la porta a poder localitzar-ne i identificar-ne les restes.
"Això ens serveix molt, perquè si un dia trobem una fossa o trobem unes restes humanes en una zona en una cota concreta, podrem fer una suposició de quina persona podria o quines persones podrien pertànyer a aquelles restes", assegura.
A partir d'aquí, s'obre la porta a excavar en noves ubicacions, tot i que el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, reconeix que no serà ni immediat ni fàcil. I això, perquè ara mateix no hi ha cap estudi que vinculi directament brigadistes amb fosses, sinó amb fronts de guerra o de batalla.
Menéndez admet que és complicat vincular-los a una fossa concreta, però assegura que si això passa els ajudarà a decidir on s'ha d'excavar.
Ens agradaria poder excavar i poder identificar brigadistes. Els ho devem
Més de la meitat dels 268 brigadistes documentats de la brigada Garibaldi i del batalló txec balcànic van morir al front de guerra. Els altres ho van fer en hospitals catalans, durant la retirada republicana del 1939 o en actes de repressió.
El primer pas és trobar les seves restes. El segon, localitzar les seves famílies i poder-los identificar a partir de mostres d'ADN.
Uns 2.000 brigadistes internacionals morts
Fins ara, la Direcció General de Memòria Democràtica ha documentat 1.139 brigadistes antifeixistes morts a Catalunya durant la Guerra Civil. És la meitat dels voluntaris internacionals que es creu que van perdre la vida en combat, sobretot a l'Ebre, a finals dels anys 30.
Tot plegat, a través del programa Alvah Bessie, impulsat per la Generalitat. Bessie va ser un brigadista nord-americà que va combatre al front de l'Ebre, va sobreviure, i anys més tard va retornar a Catalunya per localitzar Aaron Lopoff, company durant la Guerra Civil.
