A la revolució de les dones no s'hi podrà posar murs

Wikileaks ens ha confirmat que els serveis d'intel·ligència nord-americans ens poden espiar els missatges dels mòbils. N'hi enviem un al president dels Estats Units, Donald Trump, en el Dia de la Dona: "A la revolució de les dones, no hi podràs posar murs". Aquest no cal que el pirategin.

Perquè... sabeu què? Va ser una dona treballadora valenta qui va denunciar el cas del 3% a Torredembarra, Montserrat Gasull, i una dona treballadora i valenta qui va resistir-se a les trames del cas Pretòria, Maite Carol. I també ho era qui va denunciar el cas Taula al País Valencià, Rosa Pérez Garijo, i el cas Cooperació: Clara Tirado i Mireia Mollà; i l'exregidora Itziar Gonzàlez en el Cas Palau, i Carme Garcia en el cas Mercuri... Corrupció i patriarcat són estructures de poder encara. I sí, teniu raó, també hi ha dones implicades en casos de corrupció i avui en sentireu una, Gemma Montull, declarant pel cas Palau davant del jutge. I atenció amb la Ciutat de la Justícia aquest matí: serà revelador també que Fèlix Millet i Jordi Montull centrin les seves defenses a posar Gemma Montull davant del carro i després assentir. Després d'haver confessat l'espoli, la covardia els empeny a fer-la servir d'escut.

L'escoltarem, sí, a ella, al seu pare i al soci en la disbauxa, Fèlix Millet, però aquí, en aquest estudi, s'asseuran sis dones treballadores que ens posaran davant del mirall de la desigualtat laboral de dones i homes arreu del món: Fàtima Ahmed, Bea Cantero, Natàlia Lokustova, Tamara Djermanovic, Iolanda Fresnillo i Astrid Barrio. Perquè no només passa aquí -que les dones cobren, segons dades d'ahir de CCOO, una mitjana d'un 26% menys que els homes per fer la mateixa feina-, sinó que passa arreu.

I a les deu anirem al "Racó de pensar" i entendreu per què la lluita de la revolució de la dona no s'ha guanyat encara. El masclisme és un repunt invisible del vestit social... i no acabem d'agafar la tisora per desfer-lo.