Abascal, una dècada dirigint Vox amb mà de ferro

Ara fa tot just deu anys, Vox naixia com una escissió de l'ala més dura del Partit Popular. Aleshores, la cara coneguda era José Antonio Ortega Lara, exfuncionari de presons segrestat per ETA durant un any i mig, però ja s'hi podia veure Iván Espinosa de los Monteros a la dreta de Santiago Abascal, llavors número dos del partit.

Qui el liderava era Aleix Vidal-Quadras, que va posar els diners ajudat per un altre exdiputat del PP en el Parlament, Julio Ariza, aleshores ja president d'Intereconomia.

Després d'un fracàs inicial, i esperonat pel procés independentista, denúncies com les de Quim Torra o Roger Torrent, i les tertúlies, el moment d'Abascal va arribar amb les eleccions andaluses del 2018.

Muntant a cavall amb la música d'"El Senyor dels Anells" de fons, ja ningú l'ha pogut abaixar.

Què ingressa Vox?

Andalusia és l'inici d'una sèrie d'èxits electorals (generals, autonòmiques, europees...) que fan que els ingressos del partit es disparin d'1,5 milions a gairebé 16 milions d'euros.

La majoria són subvencions públiques, malgrat que en aquell primer acte a Madrid, el 2014, Abascal ja proposava "la supressió de les subvencions públiques a partits i sindicats", entre d'altres.

Ingressos que es van estancar, però, perquè el que va començar a Andalusia va acabar a Andalusia: el fracàs de Macarena Olona va obrir una crisi de partit que va evidenciar que hi havia costures molt tibants, gairebé esquinçades.

I Vox s'estripa després de la patacada electoral de les generals del 2023, arran de la qual Abascal no volia ni pujar a saludar els seguidors. Una vegada dalt de l'escenari, alguna cosa ja s'havia trencat.

Vox el dirigeixen Abascal i el govern a l'ombra, que són l'ultradretà Kiko Méndez-Monasterio i Enrique Cabanas.

Però, després, hi ha tres famílies:

? La radical o neofalangista, liderada per Jorge Buxadé, Ignacio Garriga i Javier Ortega Smith

? La ultracatòlica, on figura Rocío Monasterio, influïda per associacions com Hazte Oír

? La ultraliberal, que ha desaparegut, amb Espinosa de los Monteros, Víctor González Coello o Rubén Manso, que han marxat després de no poder tocar poder, perquè es pensaven que governarien amb el PP.

Què busca Abascal en aquest congrés

"Buxadé, juntament amb Garriga i altres representants molt significats, és qui va prenent el control del partit, perquè Abascal l'hi deixa", explica Miguel González, periodista d'El País que ha investigat Vox i tot el que l'envolta, i autor del llibre "Vox S.A.: el negocio del patriotismo español".

González explica també com Abascal ha forçat aquest congrés de reelecció per mantenir-se en el poder i fer gairebé impossible que ningú li pugui fer ombra.

"No sabem quants avals ha tingut Abascal en aquest procés intern, i no serà votat i seguirà al capdavant del partit durant quatre anys."

De moment, i almenys fins al 2028, la quarta planta de la seu de Vox, al carrer Bambú de Madrid, seguirà tenint com a amo Santiago Abascal, que dirigeix el partit amb mà de ferro.

L'última vegada que els militants de Vox van poder votar-lo va ser el 2018.

Abascal no ha estat votat ni el 2020 ni aquest dissabte, sinó que ha estat proclamat per l'aparell del partit en un congrés que, aquesta vegada, s'ha avançat gairebé dos mesos, anticipant-se --diuen les enquestes-- a una possible patacada a les eleccions gallegues.