Absolts els 12 CDR que es van encadenar a les portes del TSJC
Seure a les portes de l'Audiència de Barcelona, encadenar-se entre ells i no aixecar-se voluntàriament del lloc, impedint també la circulació dels cotxes, comportava per a la Fiscalia un delicte de desordres públics, resistència greu a l'autoritat i desobediència. Delictes que havien de comportar, segons el ministeri públic, penes de presó per als acusats, que van ser jutjats a principis del mes de febrer.
Aquesta interpretació dels fets que no ha convençut el tribunal, que considera desorbitat sancionar per la via penal el que va passar a les portes del Palau de Justícia ara fa 2 anys. Amb quin argument? Que no hi va haver violència, ni contra les persones, ni contra les coses.
La protesta d'aquell dia no és punible en tant que entra dins de la llibertat d'expressió i crítica, i que la resposta a l'acció de Mossos per neutralitzar-la va ser una resistència passiva sense violència, que no permet ser castigada per l'ordenament.
El tribunal apunta que els CDR "van fer gala, i no en tots els casos, d'una considerable obstinació a ser deslligats, però sense donar cops als agents".
L'Audiència remarca que l'accés al tribunal es va restablir a les 9.05 hores, just quan començava el servei d'atenció al públic, i que els funcionaris van poder-hi entrar per les portes laterals, que no estaven bloquejades pels manifestants. Tampoc no es va haver de suspendre cap judici ni actuació judicial.
La sentència recull que la llibertat d'expressió i el dret de reunió i manifestació estan vinculats amb la democràcia participativa i han de ser especialment protegits.
Eduardo Cáliz, advocat de la defensa, considera que el tribunal ha avalat l'exercici d'un dret fonamental:
Avala la tesi que la desobediència pacífica, la desobediència civil, no pot ser considerada mai un delicte, sinó l'exercici d'un dret fonamental.
. Els 12 acusats es van manifestar el febrer del 2018 contra l'apliació del 155.
