Abús econòmic a gent gran: "El pare cobrava 2.000 euros de pensió i no podia ni comprar menjar"

El pare de la Júlia, el Josep Ramon, --noms ficticis-- va ser diagnosticat amb Alzheimer quan tenia 65 anys, el 2015. Vidu, jubilat amb una bona pensió, amb una casa on no paga lloguer i amb poques activitats més enllà d'esmorzar al bar de sota de casa, tenia poques despeses en el seu dia a dia.  

Per això, quan el banc va trucar a la Júlia per comunicar-li que el seu pare tenia diversos impagaments, no entenia què estava passant. Encara no ho sabia, però el seu pare estava sent víctima d'un abús o maltractament econòmic.

"L'impagament del banc va ser el primer senyal d'alarma, però després en van venir més."

Van veure que "hi havia diversos crèdits a nom seu" i va "deixar de parlar amb els pocs amics que tenia", recorda la Júlia, que explica com va anar empitjorant la situació amb el pas del temps.

El seu pare havia començat una relació amb la cambrera del bar de sota de casa, on anava a esmorzar cada matí, el 2017, dos anys després de ser diagnosticat.

Un any més tard, van anar a viure junts a casa d'ell: "Estàvem tranquils perquè estava en bones mans, era la seva parella".

"No te n'adones ben bé del que està passant fins que es lliguen tots els caps i veus clarament que aquesta persona l'ha estat estafant durant molts anys."

 

En què consisteix el maltractament econòmic?

El maltractament econòmic és l'aprofitament que es fa dels béns o propietats d'una persona gran, habitualment en contra de la seva voluntat o amb engany. Això li suposa un perjudici en l'economia o el patrimoni.

Alguns exemples poden ser modificar el testament, controlar fons econòmics personals, signar documents sense coneixement de la persona, acords poc equitatius respecte al traspàs de béns o l'apropiació indeguda o il·legal de finances.

"Va arribar un moment, quan anàvem a visitar el pare, que vèiem com la nevera estava buida o amb el menjar podrit", recorda. En un moment determinat, el grup d'amics que conservava de l'adolescència van avisar la Júlia i la seva germana que el seu pare els demanava diners també a ells.

"Mai tenia diners per comprar menjar i ens en demanava."

Pel president de l'Associació per a la Investigació del Maltractament a les Persones Grans, EIMA, Jordi Muñoz, aquests senyals són comuns en molts casos d'abús econòmic a gent gran: "Les persones que estan en situació de vulnerabilitat el que busquen és sentir-se acompanyades, i quan algú vol abusar econòmicament d'algú, el que fa és aïllar-les del seu entorn".

La dinàmica, recorda la Júlia, era que el dia 24 cobrava la pensió de viudetat i la de jubilació i el dia 1 ja no tenia diners al compte. Finalment van descobrir com la nova parella del pare feia transferències i retirava diners en efectiu dels caixers quan el pare dormia. "Al principi retirava els diners de 500 euros en 500 euros, era prudent, però al final ja vam detectar com en un únic dia havia sostret fins a 3.500 euros", denuncia.

"Estàvem immerses en una roda de crèdits i deutes i ens va costar mesos poder fer net i començar de zero."

Un dia, en una conversa normal, la dona comunica a les filles que "fa uns mesos" el Josep Ramon i ella havien signat els papers de parella de fet a un notari. És aquí quan elles comencen a reaccionar de manera urgent: "Va ser aleshores quan vam veure com de fàcil era estafar una persona amb Alzheimer o algun tipus de deteriorament cognitiu, però com de difícil és protegir-la".

A través de la ubicació de Google, la Júlia va poder demostrar que el seu pare i la dona van estar menys de 15 minuts al notari. "No hi ha cap tipus de control, el meu pare no recorda ni què ha menjat per esmorzar aquest matí, el notari havia d'haver detectat que el meu pare no estava capacitat per signar", denuncia.

Per Laura Anadón, psicòloga forense d'Alzheimer Catalunya Fundació, sovint els senyals d'alerta arriben "massa tard" i en forma d'ús inhabitual dels diners, un estil de vida inhabitual en la persona o uns poders notarials que no estan justificats.

La dificultat de denunciar

Quan van confrontar amb la dona i li van dir que l'havien descobert, ella es va negar a marxar i a tornar els diners.

Va ser aleshores quan van decidir posar una denúncia als Mossos d'Esquadra. "Només els hi va faltar pixar-se a la meva cara, em van desanimar de fer-ho en tot moment, perquè costaria molt de demostrar, vaig sortir molt enfadada", es queixa la Júlia.

Tot i això, no va tirar la tovallola i va decidir anar a una altra comissaria dels Mossos d'Esquadra, on sí que la van atendre i va poder aportar tota la documentació que demostrava els fets.

Segons dades avançades per El Periódico, el servei de la Fiscalia de Barcelona de Protecció i Tutela de les Víctimes Vulnerables té obertes actualment una vintena d'investigacions contra familiars i cuidadors per apropiació de béns a gent gran. Una xifra que va en augment.

Així ho constata també el president d'EIMA, Jordi Muñoz, que assegura que la detecció d'aquestes situacions econòmiques està creixent de manera "alarmant". "Des de l'àmbit de professionals de la salut i de l'àmbit social, cada cop veuen més situacions d'abús o maltractament", assegura.

"Una altra cosa és si aquest abús o maltractament acaba sent denunciat a la policia, a Mossos d'Esquadra o al jutjat o Fiscalia per part de la persona gran o pel seu entorn", matisa Muñoz, que recorda que costa de denunciar perquè té lloc dins de l'àmbit domèstic, i això fa que sovint costi de demostrar.

Per Laura Anadón, d'Alzheimer Catalunya Fundació, la dificultat de denunciar és, principalment, "perquè en la majoria de casos la persona autora d'aquest maltractament és el fill, i que uns pares denunciïn el seu fill és bastant difícil".

 

La soledat no volguda, un factor clau

De fet, quan una persona gran pateix maltractament econòmic, aquest pot venir de persones molt properes de l'entorn familiar, --com ara fills, germans o nebots--, però també per part de persones cuidadores, que acostumen a estar dins del mateix domicili, o també les que estan en un centre residencial.

Tot i que menys comú, també pot venir de persones conegudes, com el veïnatge o amistats. Aquest abús es comença a donar a partir del 65 anys.

Les víctimes "a vegades són persones que estan soles perquè s'han quedat viudes, perquè han anat perdent l'entorn, perquè ha tingut algun tipus de conflicte familiar o no hi ha relació", explica Muñoz.

Però també hi ha qui té família, però, tot i això, se sent sola. "Aquesta persona, en el moment que no se sent acompanyada, que sent que no la venen a visitar, que no té vincle amb els seus nets o netes, pot tenir el sentiment emocional que algú no té cura d'ella, i aquí és quan apareix el factor oportunitat", remarca Muñoz.

És en aquest moment quan el maltractador es presenta com algú que acompanya, que dona suport i que cuida. El que està fent, però, és que la víctima caigui a la trampa i pugui abusar d'ella econòmicament.

A aquest fet s'hi suma que és un maltractament gairebé invisible, molt més difícil de detectar que d'altres com el físic. Sovint, a més, explica Muñoz, es barreja l'abús econòmic amb el maltractament psicològic.

"Quan una persona està refredada, va al centre de salut i allà es pot detectar que hi ha aquest maltractament físic, però amb l'econòmic, si la persona no manifesta alguna cosa o no veiem alguns canvis en el seu sistema de vida, es fa molt complicat poder detectar aquestes situacions", lamenta Muñoz.

Tot i això, també es troben en casos on la persona gran és conscient del que està passant, però rebutja denunciar per por de perdre aquella persona del seu entorn.

"A vegades ens trobem que la persona gran diu 'ja sé el que m'està passant, però no vull que facis res'. Quin és el límit de la intervenció i de la voluntat de la persona?"

Aquesta situació també es dona quan l'abús ve per part dels mateixos fills, "per por de perdre'ls" o "per por que puguin acabar a la presó", afegeix Muñoz, que lamenta que a vegades s'acaben donant situacions en les quals "es compra amor".