Acord de mínims del G-8 en la necessitat de reduir l'emissió de gasos contaminants
El president rus, Vladímir Putin, ha proposat al seu homòleg nord-americà, George Bush, en una reunió bilateral, l'ús d'un radar a l'Azerbaidjan com a part d'un escut antimíssils que protegeixi Rússia, Europa i els Estats Units. Washington ha acceptat formar part d'un grup per estudiar la proposta alternativa als primers plans dels EUA de desplegar l'escut a la República Txeca i Polònia. Aquestes intencions havien enfurismat Putin, que va amenaçar fins i tot d'apuntar els seus míssils cap a Europa generant un clima que molts analistes no van dubtar a comparar amb el de la prèvia de la guerra freda. Els EUA van reaccionar a l'amenaça intentant asserenar els ànims garantint que el Kremlin no havia de témer les seves intencions, però va afegir llenya al foc en criticar l'evolució democràtica de Rússia. Ara, després de la reunió entre Bush i Putin, la tensió ha quedat pràcticament diluïda.
Paral·lelament, la cimera del G-8 arribava amb un altre element de discòrdia: les mesures que cal adoptar per frenar el canvi climàtic. Al balneari de Heiligendamm, els Estats Units i també el Japó han posat el fre de mà a les pretensions de l'amfitriona, la cancellera Angela Merkel, que intenta un acord per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En concret, proposa que els vuit grans es comprometin a prendre mesures perquè la temperatura mundial només augmenti dos graus centígrads. Per aconseguir aquest objectiu, el 2050 les emissions dels gasos que provoquen l'escalfament terrestre haurien de ser la meitat del volum registrat el 1990.
Merkel no les tenia totes però a hores d'ara ha arrencat un acord entre totes les parts a l'hora de veure la necessitat de fer alguna cosa per aturar el canvi climàtic. Aquesta cosa passa per reduir gasos i, tot i que tothom hi està disposat, no s'ha concretat la quantitat exacta que caldria retallar-ne. Amb tot, Merkel ha assegurat que les reduccions seran "substancials". La cancellera està contenta i diu, sense embuts, que la decisió és un "gran èxit" després de moltes negociacions i converses.
Una d'aquestes converses la va mantenir aquest dimecres amb George Bush poc abans del sopar informal que va donar el tret de sortida a la cimera. En aquella trobada semblava molt improbable acostar posicions. En declaracions als periodistes, un alt funcionari dels Estats Units va descartar que el seu país, el que més contamina del món, acabés cedint a la insistència d'Alemanya que els membres del G-8 es comprometessin durant aquesta cimera a limitar l'escalfament del planeta mitjançant objectius precisos, com fixar límits a les emissions de CO2.
Però tot i aquesta negativa, la setmana passada, per primera vegada, Bush ja va acceptar posar límit a les emissions mundials, tot i que vol que aquesta fita es marqui després de converses liderades pel seu país amb Europa i les principals economies mundials.
La posició de Washington era ferma, però Alemanya comptava amb el suport de diversos països. El Canadà ha destacat la necessitat de reduir a menys de la meitat les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle entre ara i el 2050. Nicolas Sarkozy ha fet també una crida perquè s'adoptin acords concrets i amb xifres.
Els mandataris del G-8 s'han reunit novament aïllats del món. Milers de manifestants antiglobalització han aconseguit arribar a la tanca de seguretat que els separa del balneari. La policia alemanya ha utilitzat gasos lacrimògens, porres i canons d'aigua contra un grup reduït de persones que ha intentat forçar la barrera. En aquest sentit, la marxa prevista per avui s'ha anul·lat davant les limitacions imposades per les autoritats.
