L'acord govern-Estat per a un "finançament singular" no concreta l'ordinalitat ni quan es recaptarà l'IRPF

"Avui s'ha passat d'un acord entre partits a un acord entre institucions". Segons el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, amb l'acord firmat aquest dilluns es veuen reflectides les bases d'una de les qüestions principals de l'acord d'investidura, el finançament de Catalunya. 

I respecte al grau de compliment de l'acord, Dalmau ha assenyalat que ningú va dir que fos fàcil però que l'important ara és haver avançat i haver marcat un camí, per continuar avançant:

"S'ha fixat a l'horitzó, una hisenda catalana que gestioni el conjunt dels tributs fent passes decidides per a la gestió de l'IRPF". 

En la compareixença posterior a la reunió de la Comissió Bilateral sobre finançament singular, ha dit que caldran canvis legislatius i també que l'Agència Tributària de Catalunya vagi guanyant musculatura progressivament per poder assumir la gestió de tots els tributs. 

Ho ha exemplificat amb dues xifres: actualment l'agència catalana té 850 treballadors i l'agència estatal 4.400. Dalmau ha dit que el primer pas, que ja s'ha posat en marxa, és contractar 200 nous empleats, però que el camí serà llarg. I, en aquest sentit, ha dit que abans que acabi el mes, la Generalitat presentarà el pla per desenvolupar la seva hisenda.

 

L'ordinalitat, en l'aire

El principi d'ordinalitat no queda garantit a l'acord entre la Generalitat i l'Estat. Segons aquest principi, si Catalunya és la tercera comunitat que més recursos aporta al sistema, hauria de mantenir aquesta posició un cop es distribueixen els diners. Amb el model actual baixa a la desena posició i autonomies que ingressen molts menys diners en impostos acaben rebent molts més diners per habitant que Catalunya. 

El preàmbul de l'acord recull el plantejament del Govern, en el sentit que "l'aportació ha de ser calculada, de manera transparent, amb criteris objectius i és condició necessària que la seva aplicació no pot desvirtuar l'ordinalitat en el resultat final". 

El problema rau en el fet que el principi no queda recollit als acords de la Comissió. Preguntats per aquesta qüestió, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que "solidaritat i ordinalitat són compatibles". Immediatament després, però, el ministre Víctor Ángel Torres, ha defugit la resposta i s'ha limitat a dir que crearan un grup de treball per concretar aquesta i altres qüestions. 

 

Sistema bilateral i multilateral alhora

A la compareixença, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres ha destacat que l'acord fa compatible la bilateralitat amb la multilateralitat en la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic.

Tant el govern català com l'espanyol reconeixen que el compromís que la Generalitat comenci a recaptar l'IRPF el pròxim 1 de gener és inviable, perquè no té el personal ni els mitjans tècnics necessaris per portar-ho a terme. De manera que l'assumpció d'aquesta recaptació, "s'haurà de fer progressivament". 

En una entrevista al TN Migdia, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha admès que l'Agència Tributària de Catalunya "no està preparada" per recaptar tot l'IRPF l'1 de gener de 2026:

"L'Agència gestiona ara 5.000 milions d'euros i plantegem que en gestioni 30.000. És obvi que no estem preparats. A partir del 2026 seguirem ampliant la capacitat de gestió de l'Agència per assumir aquest repte."

La consellera, que ha negociat amb el govern espanyol, no ha concretat xifres de quants diners recaptarà Catalunya perquè ha dit que això depèn de l'acord sobre el model de finançament amb l'executiu central:

"No vol dir que tinguem més ingressos, anirà en funció de l'acord del model". 

Pel que fa a les modificacions legislatives que caldrà fer al Congrés per fer efectiu el nou model, Romero ha reconegut que la majoria parlamentària "no serà fàcil" però que li costa pensar que "partits catalans votin en contra d'avançar".

Caldrà modificar tres lleis, entre elles, la llei orgànica de finançament de les Comunitats Autònomes. Unes modificacions que el govern espanyol vol portar al Consell de Política Fiscal i Financera i al Consell de Ministres el setembre. 

Respecte a una altra de les preocupacions que ha expressat els últims dies Esquerra, els negociadors han volgut deixar clar que la relació entre l'Agència Tributària de Catalunya i la de l'Estat serà de cooperació i col·laboració, però en cap cas de subordinació ni de tutela. "Autònoma però que comparteixi informació amb la resta d'hisendes", ha dit Dalmau.

La solidaritat

L'acord es marca com a objectiu aprofundir en l'autonomia fiscal. Constata la bilateralitat de la negociació que han portat a terme els dos governs i el lideratge de Catalunya en el nou model de finançament, però aclareix que aquest es podrà generalitzar al conjunt de comunitats, en funció de la voluntat de cadascuna. 

Es preveu que amb el nou sistema, tot el finançament estigui vinculat als tributs, mentre que ara només en són una part, i guanyarà en claredat, perquè desapareixeran els fons de garantia, que compliquen el sistema i donen peu a resultats incoherents. 

En el nou model, Catalunya es compromet a contribuir a la solidaritat amb una aportació a les despeses de l'estat i amb recursos destinats a l'anivellament amb altres comunitats, tot i que no es concreten quantitats.

Igualment, fent èmfasi en la singularitat del model de finançament de Catalunya, es preveu que hi hagi un finançament addicional que permeti finançar les competències específiques de la Generalitat així com les especificitats d'altres comunitats. 

Respecte a la liquiditat de les finances catalanes, el nou model elimina l'actual sistema de bestetres i la substitueix per un mecanisme per a que els diners vagin arribant més d'acord amb l'evolució de la recaptació. De tota manera, si l'Agència Tributària catalana acaba recaptant tots els impostos, els diners ja es quedarien directament aquí, sense necessitat de cap transferència de l'Estat.