Acord "in extremis" a Nairobi per revisar abans del final del 2008 el Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic
Hi ha un consens sobre el fet que no es pot deixar un espai buit entre la finalització de l'aplicació dels acords de Kyoto i la d'un nou pla per aturar el procés de canvi climàtic. Però els ministres no han aconseguit arribar a un acord de mínims fins a última hora. "Els ministres no estan reflectint la urgència que la resta del món sent sobre el canvi climàtic", havia advertit Catherine Pearce, portaveu d'una de les ONG.
Les posicions que es contraposen són les dels països més desenvolupats i aquells que estan en vies de desenvolupament. Aquests últims no volen que ara es frenin les seves oportunitats de creixement. D'altra banda, les ONG insten a un calendari de negociacions per al nou tractat per la "urgència" d'aturar el procés.Els països desenvolupats consideren que s'han sotmès a restriccions per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i reclamen que s'hi sumin ara altres estats, perquè sols no poden canviar la situació. Els més pobres consideren que no es poden restringir les seves possibilitats de desenvolupament després que els "rics" hagin provocat el problema contaminant lliurement durant decennis.
La Unió Europea volia aconseguir que se sumessin a la lluita contra l'escalfament global del planeta els Estats Units i les economies emergents: la Xina, l'Índia, el Brasil, Mèxic, Sud-àfrica i Indonèsia. Des d'ahir, una proposta russa per a l'incorporació voluntària dels països al procés de reducció d'emissions està bloquejada. Finalment sembla que s'ha aconseguit fixar com a mínim un calendari de negociacions abans del tancament de la conferència d'aquest vespre.
L'aplicació de les reduccions previstes a Kyoto
Tot i ser un referent, els acords de Kyoto tampoc suposen una restricció absoluta a l'increment de les emissions. Els països que es passen del que fixa la normativa, poden comprar el dret a contaminar el que no fan altres. També en l'àmbit de les empreses hi ha un cert mercadeig. Quedar-se per sota del dret d'emissió assignat permet poder-se vendre la resta de dret que queda a qui n'ha emès en excés. També es pot compensar l'excés d'altres maneres, com invertint en energia neta als països en desenvolupament.