Adeu a dues carnisseries històriques a Vielha: tanquen per falta de relleu i els supermercats

Es d'Ordóñez i Tossineria Casasnovas abaixen la persiana i Vielha es queda, així, sense dues carnisseries històriques. Totes dues tanquen per manca de relleu i per la competència de les grans superfícies. La capital de la Vall d'Aran passa així de tenir quatre carnisseries a tenir-ne dues.

Són dos negocis familiars i amb una història paral·lela. Es d'Ordóñez, 75 anys d'història i tres generacions. Tossineria Casasnovas, 57 anys i dues generacions darrere el taulell.

Tots dos van ocupar, en els seus inicis, un paper essencial en la cistella de la compra dels aranesos i van créixer gràcies a l'arribada del turisme. Però, ara, amb 3 grans superfícies al municipi, el canvi d'hàbits dels consumidors i la falta de persones que coneguin i vulguin exercir aquest ofici els han conduït a abaixar la persiana.

Manca de relleu

José Ordóñez va aprendre l'ofici a Banhèras de Luishon i va heretar el negoci del seu pare. Obrien la carnisseria el 1951 al cap del Passeig dera Libertat de Vielha i, amb els anys, es traslladaren a l'emplaçament actual, a l'entrada de la capital aranesa.

Ara es jubila el seu fill. Els seus néts ja han emprès altres camins professionals i no han volgut continuar amb l'ofici: "És trist que Vielha es quedi sense carnisseries, però no tenim més alternativa. El meu fill es lleva cada dia a les 6 del matí i, al final, no disfrutes de la vida i aquest és un ofici molt cansat. Després de tants anys, crec que es mereix abaixar la persiana i descansar."

Vielha fins ara tenia 4 carnisseries. Però el que passa aquí no és un cas aïllat. La meitat de les xarcuteries de les comarques de Lleida han tancat o tancaran en la pròxima dècada per falta de relleu.

És el mateix que ha passat amb la Tossineria Casasnovas, que obria portes el 1968 amb el matrimoni Eugenio Casasnovas i Maria Capdevila al capdavant. Quan es van jubilar, la seva filla Carme va agafar el relleu. Abans que li arribés l'edat de jubilació, va estar cercant algú que es volgués quedar amb la carnisseria i no l'ha trobat:

I, en la manca de relleu, l'aparició de les grans superfícies també hi ha tingut a veure. "Els comerços petits tenim una gran competència i molta gent no es planteja aquesta feina perquè és dura. Cal posar-hi moltes hores i molt esforç", assegura Casasnovas. No obstant, no tira la tovallola: "A mi m'agradaria que algú reobrís com a obrador. Penso que en l'elaboració de producte propi el negoci pot tenir camí."

Amb l'adeu d'Es d'Ordóñez i de Tossineria Casasnovas el bull, els patés o les llonganisses de la Vall d'Aran perden dos noms propis.