Adeu a la tanca centenària de Gibraltar: què implica el tractat entre la UE i el Regne Unit
Més d'un segle després del seu aixecament, la tanca que separa Gibraltar de territori espanyol passa a ser història i ja s'ha retirat.
S'ha fet aquest dimecres 15 de juliol, just el dia que entra en vigor l'acord entre la Unió Europea i el Regne Unit després del Brexit, pel qual el territori britànic aplicarà les normes Schengen tot i que no passa formalment a formar part de l'espai.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acompanyat d'altres autoritats espanyoles i britàniques, ha visitat aquest dimecres La Línea de la Concepción, a Cadis, per ser present a l'acte de retirada de les portes de ferro del pas fronterer.
"Cau l'últim mur de l'Europa continental", ha destacat Sánchez, que ha dit que l'eliminació de la barrera de Gibraltar "tanca una ferida de tres segles" en una zona que era "víctima de la història".
Segons el president de l'executiu espanyol, el final del mur obre una etapa de "convivència i futur compartit" a ambdós costats de la frontera. "Hi havia solució, només calia voler trobar-la i tenir la vocació de dur-ho a terme", ha conclòs.
L'acte d'aquest dimecres s'havia de fer dilluns 13 de juliol i es va ajornar per l'incendi d'Almeria, que va deixar 13 morts.
La desaparició del pas fronterer s'ha celebrat a la mitjanit, just el moment en què han finalitzat els controls a la duana, i hi han assistit tant autoritats gibraltarenyes com de La Línea de la Concepción.
Fonts del PP han assegurat que la retirada de la tanca és "un frau" i una "gran oportunitat perduda", i han afirmat que un acord sobre Gibraltar s'hauria de debatre i votar a les Corts "per raons constitucionals".
Els populars consideren que Gibraltar i el Regne Unit aconsegueixen un règim "més favorable" que quan el Regne Unit formava part de la Unió Europea.
Les mateixes fonts critiquen que la "prosperitat compartida" de què parla Sánchez no ve acompanyada d'inversions o transferències que es vulguin fer al territori. I denuncien que no hi ha una "equiparació fiscal".
Què implica a la pràctica l'eliminació de la tanca?
El nou acord no implica cap canvi respecte a la sobirania britànica del penyal. L'article 2 del text recull que la nova situació no afecta "les respectives posicions legals respecte a la sobirania" i no servirà de "base per a cap afirmació o denegació de la sobirania".
El pacte sí que suposa l'eliminació de totes les barreres físiques, controls i revisions sobre les persones i mercaderies que circulin entre Espanya i Gibraltar.
La mesura beneficia els prop 15.000 treballadors transfronterers que l'han de creuar diàriament i, de retruc, els 300.000 ciutadans que viuen en aquesta zona del sud de la península Ibèrica.
Amb la desaparició de la tanca, el penyal sota jurisdicció britànica s'incorpora de facto a la zona Schengen, i aquest fet comporta llibertat de moviment per a les persones i la fi de la necessitat d'utilitzar el passaport per accedir-hi per via terrestre.
Uns controls fronterers que no desapareixen del tot, perquè es traslladen al port i a l'aeroport de Gibraltar.
Les persones i mercaderies que arribin des de l'exterior per una d'aquestes vies al territori britànic seran revisades, primer, per agents gibraltarenys i, posteriorment, per part de la policia espanyola. Pel que fa a la sortida, el control dual es farà en ordre invers.
L'acord també preveu un ús compartit de l'aeroport de Gibraltar i la creació d'una empresa conjunta entre Espanya i el Regne Unit per operar vols amb aerolínies que tant Brussel·les com Londres autoritzin.
A més, la unió duanera permetrà la lliure circulació de mercaderies, l'establiment d'un impost que gravarà els productes importats al penyal, la creació d'un òrgan per supervisar les possibles alteracions fiscals i un protocol específic per prevenir el contraban de tabac.
Aixecada el 1908 i tancada per Franco el 1969
La tanca del penyal de Gibraltar, territori cedit per Espanya al Regne Unit pel Tractat d'Utrech el 1713, té 1,2 quilòmetres de longitud i va ser aixecada per l'exèrcit britànic el 1908 per delimitar l'espai entre l'enclavament i la zona espanyola desmilitaritzada.
La reclamació històrica de la sobirania espanyola sobre el penyal va intensificar-se amb el règim de Franco, que va recórrer a les Nacions Unides per exigir el retorn territorial.
El 1965 l'ONU va instar els governs de Madrid i Londres a iniciar converses per tractar la sobirania de Gibraltar.
Dos anys més tard, el 1967, va dictar que "tota situació colonial que destrueixi parcialment o totalment la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides" i el 1968 va demanar al Regne Unit que posés fi a la situació colonial del penyal.
Tot i les resolucions de Nacions Unides, el 30 de maig de 1969 Gibraltar va deixar clara la seva voluntat de continuar vinculat a la corona britànica, mitjançant l'entrada en vigor d'una Constitució pròpia.
Una decisió que no va agradar gens al dictador Francisco Franco, que el 8 de juny del 1969 va tancar per complet la tanca i es va aïllar de qualsevol comunicació terrestre. Aquesta situació va durar fins al febrer de 1985, quan es va reobrir el trànsit a persones i vehicles.
El Brexit, el punt d'inflexió per arribar a un acord
El 2016, mentre el 52% dels britànics van votar a favor de sortir de la Unió Europea, el 96% dels gibraltarenys van mostrar-se contraris a abandonar l'espai comunitari.
En aquest context, el govern espanyol va proposar una cosobirania del penyal que va acabar traduint-se en un acord signat el 31 de desembre del 2020, que preveia la inclusió de Gibraltar a l'espai Shengen.
El 26 de febrer d'enguany la Comissió Europea va publicar el text jurídic que donava forma a l'acord polític a què van arribar la Unió Europea i el Regne Unit el juny del 2025 i que s'ha segellat aquest dimarts.
Un pacte signat a Brussel·les
Aquest dimarts, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, i el secretari d'estat britànic per a Europa, Stephen Doughty, han signat a Brussel·les el pacte que regirà la relació de Gibraltar amb la Unió Europea després del Brexit.
Ho han fet acompanyats del ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, i el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo.
Albares ha qualificat d'"absolutament històric" l'acord que acabarà amb la tanca de Gibraltar i que, tres segles després, permetrà que el penyal i el Camp de Gibraltar tornin "a donar-se la mà".
Tot i això, el ministre ha deixat clar que Espanya no "canvia una coma" en la reclamació de sobirania sobre Gibraltar després d'aquest acord. En el mateix sentit s'ha expressat Picardo, que ha dit que el pacte "no canvia la sobirania britànica de Gibraltar".
El comissari europeu i negociador per a les relacions amb el Regne Unit, Maros Sefcovic, ha dit que després de quatre anys de negociacions, "veure caure una tanca genera una sensació molt especial".
Sefcovic també ha subratllat que "aquest acord històric brinda certesa als ciutadans i les empreses de Gibraltar, protegeix la sobirania britànica, les instal·lacions militars i té el ple suport del govern i el Parlament".
Per últim, la ministra portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha destacat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la nova "etapa històrica" que s'obre aquest dimecres amb l'eliminació de la tanca de Gibraltar.
Saiz ha subratllat també que "és una bona notícia per a Espanya, per a Europa i per a les més de 15.000 persones que la creuen diàriament en les dues direccions".
