Adeu al cafè Vernet de Margalef, un bar i una casa que és molt més que un lloc de reunions
El cafè Vernet de Margalef tanca portes després de 120 anys de servei. El va obrir la besàvia del pare de la Mònica Vernet cap al 1906 i està ubicat just a casa dels seus pares.
De fet, aquest és un dels motius pels quals la Mònica ha decidit acabar amb el negoci familiar: assegura que els seus pares necessiten calma, i l'única forma d'aconseguir-ho és aturant-ho tot: "Tot i que no és la seua feina, els agrada veure els clients i parlar amb ells i controlar que no et deixis res per fer, i ja els toca descansar".
És un negoci familiar dins de la casa familiar. Els meus pares necessiten calma i si no parem no en tenen.
Un vida al bar
El Josep Maria Vernet Pascual i la Teresa Miró Nogués han treballat al bar tota la seua vida. El Josep Maria recorda que amb 15 anys, just quan va morir la seua mare, el seu pare i ell van estar a punt de tancar, però el mossèn del poble els va animar a seguir.
Diu que la revolució va arribar amb la Teresa, la seua dona: "Va portar l'alegria i la força de la joventut". Allà s'han fet grans els seus fills i ara els seus nets. Els dol que el cafè s'acabi però també ho entenen.
La seua filla és ara qui portava el negoci. Ha tingut i té molta feina, sovint sobrecàrrega, i a això s'hi sumen les dificultats per trobar treballadors. És un poble menut i costa trobar personal. A més, denuncia l'excés de burocràcia.
Un cafè referent en el món de l'escalada
Tenen clients dels pobles i comarques de la vora però també de tot el món, perquè Margalef és ben popular entre els escaladors.
Cap al 2009 van viure, diuen, el boom de l'escalada, i des de llavors no han parat. Fins i tot els ofereixen servei de dutxa: ens ho van demanar ells perquè com que van pel món amb caravana o furgonetes ho necessitaven, i va ser tot un èxit.
Els escaladors hi van per esmorzar, i a mitja tarda quan acaben l'escalada, i molts s'acaben quedant a sopar. El ritme del restaurant feia que només paressin unes hores després de dinar.
Ara, a més, per aquí hi passen motoristes i ciclistes.
Són populars els plats combinats del cafè Vernet, amb la samfaina que preparava la Teresa i que ara feia la seua filla. La Teresa es treu mèrit i diu que són plats de muntanya, senzills, però que agradaven molt.
Al llarg dels anys i ara que tanca, encara li pregunten quin és el secret de la seua samfaina, perquè molts la trobaran a faltar.
Un cafè que vertebra la vida social del poble
El Josep Maria confessa que tot el que ha passat al poble ha repercutit aquí al cafè, que ha estat més que un lloc de reunions.
Recorda un dels consells que li va donar el seu pare i que diu que ha aplicat des del primer dia:
Tu no expliquis els teus problemes, que la gent ve aquí a distreure's, escolta els seus.
També ens diu que el pare li deia que havia de ser cec i sord.
El seu fill, Eduard Vernet Miró, explica que va créixer en un entorn que era bar i casa tot junt, com una cosa normal. Recorda que de vegades els clients entraven al menjador i s'asseien amb ells.
"Quan vas fora veus que això no és normal, que el normal és separar feina i vida", diu Vernet que afegeix que al bar ha après molt: a jugar a escacs, a la botifarra, a estar amb gent...
Com a anècdota explica que per molt ple que estigués el bar sempre hi ha hagut una taula, la mateixa, reservada a la gent gran del poble, que venien a jugar a cartes i a fer un cafè.
El bar ha estat el nucli del poble, el centre de la vida social i de les relacions humanes. S'hi han creat parelles, s'han fet festes moltes nits a la terrassa, vermuts, ball a l'entrada. I Eduard Vernet conclou, emocionat, que Margalef i Cal Vernet, la història dels dos va lligada: Margalef trobarà a faltar Cal Vernet i Cal Vernet trobarà a faltar Margalef.
