Adeu als Mets de Ribes: tanca un símbol pastisser del Ripollès

La Pastisseria Sant Jaume de Ribes de Freser, al Ripollès, tanca. Per aquest negoci emblemàtic hi han passat sis generacions des del 1882. Ara, però, l'augment dels preus de l'energia i de les matèries primeres, sumat a la falta de continuïtat a l'obrador, els obliga a dir adeu.

Al centre del poble molts veïns hi anaven cada matí a comprar l'esmorzar, però venia molta gent de molts punts de la comarca.

La Mercè Freixas té 87 anys i és de la quarta generació que ha treballat a la botiga:

"Sobretot venia molta gent de segona residència, gent de Barcelona i de Vic, i molta gent de la comarca. De torrons, n'exportàvem a Madrid, al País Basc, i fins i tot al Canadà i a Itàlia. Fèiem molts lots de Nadal per a Barcelona."

Ella hi ha treballat tota la vida, i en aquest cas és literal, com detalla:

"Així que vaig sortir de l'escola, que tenia 13 o 14 anys, ja vaig anar a l'obrador i d'allà ja no me'n vaig moure. Em vaig casar amb un noi de Barcelona, que també era pastisser, i ell va modernitzar, d'alguna manera, l'obrador.

Hi he treballat fins als 86 anys: l'any passat encara hi era. Encara vaig fer les mones de Pasqua."

Vivències personals envoltades de sucre

A Cal Ton del Forn, com es coneix la pastisseria a Ribes, hi han viscut de tot.

"Jo recordo estar fent els panellets posada de costat perquè estava embarassada i no hi cabia, amb la panxa tan grossa."

La seva germana, la Maria Dolors Freixas, està a punt de fer 89 anys. Tenia una màxima:

"Si tu ets agradable, obligues el client a ser agradable. Si tu contestes bé, és impossible que el client et contesti malament."

Tot s'encareix i costa trobar algú a l'obrador

La Maria Àngels Tàpia és la cinquena generació. Explica que l'encariment dels productes i l'energia ho ha fet tot molt complicat:

"Tot s'ha apujat, tot! Anàvem continuant endavant, però no pots apujar molt els preus dels productes. S'ha encarit la llenya, la mantega, l'ametlla, la xocolata, la farina, l'electricitat."

Remarca que no volen renunciar a la qualitat dels seus productes i que sort n'han tingut del personal, vital per tirar el negoci endavant:

"Abans de reduir la qualitat que podríem oferir, hem preferit baixar del tren aquí. Una retirada a temps és una victòria. Hem tingut un bon personal, perquè sense ells potser ja faria temps que hauríem d'haver tancat."

A més, no troben relleu a l'obrador:

"Hem tingut jubilacions molt importants de persones que eren un puntal. Sempre es necessitava un reforç per les diades. I a l'obrador és més difícil de trobar un suport, i cada vegada costava més.

No hem trobat formació d'un oficial de primera. Vam donar veus ja fa 3 anys i no l'hem trobat. I si la persona ve de fora, quin preu li hem de pagar, aquí que la vivenda és tan cara?"

S'ha acabat una galeta llegendària

A Ribes hi ha la llegenda d'un personatge, el Met de Ribes, diminutiu de Jaume. Un home conegut i estimat a qui tothom saludava amb entusiasme.

Quan li preguntaven com estava, ell sempre contestava: "Anar fent". Un dia una riuada el va sorprendre i, mentre se l'enduia riu avall, els veïns li van preguntar com estava i ell, amb cara de calma, va respondre: "Anar fent".

A la Pastisseria Sant Jaume venien la galeta del Met de Ribes, que tenia molta demanda, sobretot entre els turistes. Què passarà ara amb aquest dolç? És una incògnita:  

"Hem de mirar si ens podem vendre la fórmula o la patent. Està tot preparat per fer Mets: el motlle, la màquina."

Ara, a la família, toca pair el tancament. Reconeixen que no serà fàcil, perquè cada vegada que hi hagi alguna festa recordaran la feina que tenien. La Maria Àngels admet que és un "sotrac", una mena "dol" que han de passar, però que han pres la millor decisió possible.