Admi i Alhajajra, Premi Internacional Catalunya: "Les dones hem de poder negociar la pau"
"Després de tants anys d'aquest conflicte, ha arribat l'hora de les dones: sabem com fer-ho." "Per què a les dones no ens donen un rol important? Si ens deixen, podem ser influents."
Aquestes dues frases tan semblants han estat dites en contextos molt diferents. La primera la pronuncia la israeliana Yael Admi des de la seva magnífica casa amb jardí a Savyon, una de les zones més benestants dels afores de Tel-Aviv.
La segona la diu la palestina Reem Alhajajra des de la seva petita casa sense llum natural al camp de refugiats de Dheisheh, prop de Betlem, a Cisjordània.
Són dos mons antagònics, separats per un mur, però connectats per un drama comú: el d'un conflicte etern. Un conflicte que s'ha endut gent pròxima tant de la Yael com de la Reem, i que les ha portat a actuar, fartes de la manca d'un camí clar cap a la pau.
Les dones del sol fan la pau
"Em sentia molt frustrada i plena de ràbia, perquè sempre hem viscut sota el mateix patró d'assassinats i violència, sense esperança ni processos diplomàtics, res de res. Només força i més força", explica la Yael des de la perspectiva israeliana. Aquesta és la llavor d'on va sorgir l'organització Women Wage Peace (Les Dones Fan la Pau).
"Som gent que demanem viure en llibertat i tranquil·litat. Ens neguem que els nostres fills siguin víctimes d'un conflicte del qual no tenen la culpa. El llenguatge polític directe no està funcionant: cal utilitzar el llenguatge de les mares", diu la Reem des de la perspectiva palestina. Sota aquesta premissa va fundar l'organització Women of the Sun (Les Dones del Sol).
Aviat van veure, però, que per si soles no podrien arribar gaire lluny, que per intentar aconseguir la pau necessitaven incorporar veus de l'altra banda del mur. El 4 d'octubre del 2023 van fer una prova pilot: "1.500 dones israelianes i palestines ens vam reunir per dir a les autoritats que estàvem asseguts sobre una bomba de rellotgeria", recorda la Yael. Tres dies després, els atacs de Hamas donaven peu a l'inici de l'enèsima guerra a Gaza.
Lluny de rendir-se, la Yael i la Reem van creure que, després de la fatídica data, calia remar més que mai. D'aquella convicció va néixer Mother's Call (La Crida de les Mares), en què les dues activistes sumen les forces de les seves respectives organitzacions. Una iniciativa que els ha valgut el Premi Internacional Catalunya, ser reconegudes com a 12 de les dones de l'any per la revista Time i fins i tot haver sonat per al Nobel de la Pau.
Per què les dones?
La Yael i la Reem estan decidides a intentar transitar per un camí diferent dels que s'ha intentat fins ara per arribar a la pau. Un camí on les dones, i especialment les mares, tinguin un paper protagonista. En primer lloc, perquè consideren que no caldria ni demanar-ho; en segon lloc, perquè creuen que poden aportar una visió diferent i molt valuosa.
"Les dones sempre prioritzem la seguretat, l'estabilitat. Estimem casa nostra, la nostra família. Forma part de la nostra naturalesa", defensa la Reem. "No conec cap dona que hagi iniciat una guerra", conclou.
"Som especialistes a construir confiança, a escoltar els altres, encara que no hi estiguem d'acord. Som molt bones trobant empatia i veient els diferents punts de vista d'una mateixa realitat. I som molt creatives trobant solucions; és el nostre dia a dia, en tant que mares", assegura la Yael.
Una relació incòmoda i desigual
No va ser gens fàcil per a la Reem relacionar-se amb gent del bàndol que l'oprimeix: "Al principi volia trencar la barrera de la por respecte al cantó israelià. Em vaig assabentar que s'organitzaven trobades conjuntes, entre palestins i israelians, i vaig voler provar l'experiència. Al mateix temps, estava molt preocupada, perquè sabia que bona part de la meva comunitat palestina no m'ho perdonaria."
Malgrat aquesta reticència, va considerar que calia jugar-se-la: "Com pretens que la força ocupant t'entengui si et negues a parlar-hi? El meu deure és explicar la realitat del lloc on visc."
En aquest sentit, la Yael va jugar un paper important: "Ella buscava una dona palestina que no tingués cap problema a parlar. La relació es va anar fent forta: vam discutir molt i vam plorar molt, perquè totes tenim una història, però la nostra fa encara més mal", recorda la Reem.
"És com la meva ànima bessona. El mateix dia que la vaig conèixer, vaig pensar que era especial", explica la Yael de la Reem. "El meu nivell d'anglès és baix, i el seu encara més. Però sempre trobem solucions per comunicar-nos. Moltes vegades ni tan sols necessitem paraules: amb una mirada en tenim prou. Sabem que pensem el mateix, i això és increïble, tenint en compte que la situació és tan asimètrica", admet la Yael.
Acabar amb aquest greuge comparatiu és, segons la Yael, el primer pas necessari per a l'establiment d'una pau duradora: "Aquesta ha de ser la principal missió: donar als palestins la llibertat a través del reconeixement mutu, trobar les solucions que ens permetin viure en llibertat, en igualtat de drets i de seguretat. En resum, en pau."