Adrià Vilanova, fill de Tito Vilanova: "Mentre passava tot el procés del càncer tenia, en tot moment, el Barça al cap"
Aquest mes d'abril fa deu anys de la mort de Tito Vilanova. El qui va ser entrenador de la lliga dels 100 punts del Barça encara continua present en la memòria dels culers. Per això, a "Planta baixa" hem volgut conversar amb el seu fill, Adrià Vilanova, que, seguint l'estela del seu pare, també és futbolista professional a l'Andorra de Gerard Piqué.
ADN blaugrana
Tito Vilanova es va formar com a futbolista a les categories inferiors del Barça. En aquesta època va ser quan es va forjar la seva amistat amb Pep Guardiola. La temporada 2007-08 el de Santpedor va voler que Vilanova fos el seu ajudant a la banqueta del Barça B, i ja ho va ser fins que va marxar de l'entitat blaugrana la temporada 2011-12. Va ser llavors quan Tito Vilanova es va fer càrrec de l'equip.
Durant l'última temporada al costat de Pep Guardiola, Tito Vilanova va haver de ser intervingut de la glàndula paròtide, i un any després va recaure. Va ser llavors quan va veure's obligat a apartar-se de la banqueta del Barça. Tot i això, el seu fill Adrià relata que sempre va estar pendent del seu Barça.
Quan van marxar amb la meva mare a viure a Nova York, tenia una càmera per poder veure els entrenaments, feien videotrucades, estava en tot moment pendent dels moviments que feien durant els entrenaments i durant els partits. Va seguir en tot moment el que passava, com si estigués dins la ciutat esportiva. Encara que estigués passant per un procés mèdic i de recuperació, va estar en tot moment amb el cap posat en el Barça.
"Era una persona molt senzilla"
Tito Vilanova va recaure en diverses ocasions del càncer que tenia. En una d'aquestes ocasions, l'aleshores president del Barça Sandro Rossell i Andoni Zubizarreta van anunciar que Vilanova deixava la banqueta del Barça. A l'altra banda, dins l'òrbita familiar, la recaiguda "va caure com un got d'aigua freda", diu el seu fill Adrià Vilanova.
Van ser moments molt durs perquè ja creies que s'havia recuperat. Ens vam quedar sols, a Barcelona, la meva germana i jo, i érem bastant petits; però amb el Barça, els amics i la família vam poder portar-ho millor.
Tot plegat va ser un cop dur per a una família que, deu anys després, continua rebent mostres d'afecte pel qui va erigir-se com una llegenda del Barça, i això els enorgulleix. De fet, Adrià Vilanova defineix així el seu pare:
Era una persona molt senzilla, que estava molt pendent de la seva família, dels seus fills... Era molt exigent en el tema acadèmic i a mi m'estava a sobre amb el futbol.
