Agafar les armes amb 18 anys per lluitar contra Israel: el fenomen de les milícies joves palestines

Cada cop més joves palestins s'armen i s'organitzen de manera autònoma per lluitar contra Israel. Un exemple és la nova milícia Cau del Lleó de Cisjordània. Un expert en el conflicte, l'historiador nord-americà Rashid Khalidi, considera que aquesta és la resposta de la població davant la inacció política dels dirigents palestins i la bel·ligerància del govern israelià d'extrema dreta. Khalidi, convidat fa poc per l'Institut Europeu de la Mediterrània de Barcelona, ho explica a Catalunya Ràdio:

"És un fenomen nou. Ells representen la frustració de la gent jove. Sembla que són un moviment espontani d'arrel, des de baix, popular, que aplega gent de diversos espais polítics."

Són joves combatents que han crescut sense un horitzó de pau a Cisjordània. No creuen en les milícies i ni en els partits tradicionals, i s'autoorganitzen per atacar soldats israelians durant les incursions militars i colons dels assentaments il·legals. A diferència l'altres moviments, fan servir les xarxes socials per comunicar-se i exhibeixen els seus atemptats a TikTok, perquè diuen que no tenen res a perdre.

L'origen del nom Cau del Lleó es deu al malnom d'Ibrahim Nabulsi, el Lleó de Nablus, un combatent de 18 anys que va morir en una batuda de l'exèrcit israelià. Era conegut a TikTok, i el dia que les tropes israelianes van atrapar-lo va acomiadar-se de la seva mare en una nota de veu de WhatsApp en què anunciava que moriria com un màrtir i demanava als seus companys que mantinguessin la lluita armada.

"L'Autoritat Nacional Palestina i Hamas són dictadures antidemocràtiques"

Rashid Khalidi és un escriptor i historiador nord-americà d'origen palestino-libanès i catedràtic d'Estudis Àrabs de la Universitat Colúmbia. Aquest 2023 ha tret el llibre "Palestina: Cien años de colonialismo y resistencia", publicat per Capitán Swing, en què qualifica d'antidemocràtics els governs de l'Autoritat Nacional Palestina i Hamas. A més, els retreu que no hagin presentat cap pla per a l'alliberament de Palestina:

"Tots dos són dictadures d'estat antidemocràtiques. No hi ha hagut eleccions des del 2006. No tenen legitimitat. Ara cal un renaixement del moviment nacional sota un lideratge democràtic i el desenvolupament d'un pla clar i estratègic, que la gent del món i els israelians puguin entendre."

Lamenta que, ara per ara, sigui improbable una negociació per a la creació d'un estat palestí. Sobretot, en aquest moment, amb el govern d'extrema dreta de Benjamin Netanyahu. De fet, alguns ministres han negat l'existència dels palestins. Però Khalidi també critica la manca de compromís d'Occident:

"Donada la situació al món, en què tothom està pendent de la guerra a Ucraïna --una preocupació que és comprensible-- hi ha poca disposició per parlar de l'ocupació de Cisjordània durant 56 anys amb la mateixa seriositat que l'ocupació de Crimea o d'altres parts d'Ucraïna durant un any o menys d'un any. El món no està preparat."

El paper galdós de la comunitat internacional

Khalidi creu que no és tan sols un conflicte entre dues comunitats, sinó que també ho és entre la comunitat internacional. Retreu als Estats Units, les Nacions Unides i Europa que mai hagin estat neutrals en el conflicte.

"La Gran Bretanya primer, la Lliga de Nacions més tard, i després l'ONU, els Estats Units o la Unió Soviètica: tots han jugat un rol enorme a l'hora d'atacar el poble palestí i donant suport a la creació d'un estat jueu en una terra amb una majoria palestina."

En el llibre, Rashid Khalidi vol desmuntar el mite que Israel només és una democràcia per als ciutadans jueus, però no per als àrabs israelians.

"És una dictadura militar per als 5 milions de palestins que viuen sota les lleis israelianes des de fa tres generacions."

Aquest any, 157 palestins han estat assassinats per l'exèrcit. L'atac de palestins armats ha provocat la mort de 21 jueus.