Així va néixer (i morir) el controvertit model sanitari publicoprivat valencià que ha adoptat Madrid
Durant més de dues dècades el model sanitari impulsat pel PP valencià durant el govern d'Eduardo Zaplana, el conegut com a model Alzira, es va instal·lar i estendre arreu del País Valencià. Va arribar a gestionar cinc zones sanitàries. Les veus crítiques li retreien que, amb ell, el dret a la sanitat pública es convertia en negoci. Els defensors, en canvi, el lloaven dient que la gestió permetia estalviar.
Amb l'arribada del govern d'esquerres del Botànic el model es va començar a desmantellar. Es va revertir la gestió privada en quatre de les cinc àrees. Ara, els àudios de Pablo Gallart, el CEO de Ribera Salut a l'Hospital de Torrejón, a Madrid, han tornat a portar la polèmica sobre el model als titulars i també al focus del Ministeri de Sanitat.
Ribera Salut: de València al món
Ribera Salut és un grup sanitari valencià que es va crear a finals dels anys 90 per optar a la gestió del nou Hospital de la Ribera, ubicat a Alzira. Es va constituir una UTE formada, entre altres entitats, per Bancaixa i Adeslas. Aquell seria el primer model de concessió administrativa sanitària de l'Estat, el primer amb la fórmula mixta de gestió privada i titularitat pública.
Durant la primera dècada del 2000 el model Alzira es va anar expandint: primer a Torrevella (2006), després Dénia i Manises (2009), i, finalment, a Elx (2010). També es va implantar fora del País Valencià.
A hores d'ara, Ribera Salut al País Valencià gestiona l'Hospital del Vinalopó (Elx). Una concessió que l'actual conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va prorrogar fins al 2030. I des del 2022 està controlat per un dels grans operadors sanitaris privats de França, el grup Vivalto Santé.
El cervell del model
Si hi ha un nom que està lligat al model Alzira és el d'Alberto de Rosa. En va ser el CEO durant més de dues dècades. Va ser qui va crear, desenvolupar i expandir el model. Ell era el pont entre el negoci i les institucions, i qui en va liderar l'exportació.
El 2002, quan es va rescatar i reformular el model Alzira, s'incorporaria un altre nom, Pablo Gallart. Va ser el director financer fins que el 2025 quan, amb l'eixida de De Rosa, va ascendir a CEO. Va créixer al seu costat, De Rosa mantenia el rol de la figura més institucional i executiva, Gallart, el de cap financer i tècnic.
El 2025, quan Vivalto Santé va reorganitzar Ribera Salut, va destituir Alberto de Rosa. El cervell del model eixia per desavinences entre la direcció francesa sobre l'orientació estratègica del grup. La relació empresarial, i sembla que personal, entre Gallart i De Rosa es trencava.
Alzira, el laboratori d'un model
Perquè el model Alzira poguera nàixer calia una modificació legislativa. Així, la Llei 15/1997, de 25 d'abril, de gestió de serveis sanitaris públics i les modificacions de l'Estatut de la Sanitat del govern de José María Aznar van permetre la col·laboració publicoprivada. Aquella porta legal va ser ràpidament aprofitada pel govern valencià d'Eduardo Zaplana.
La fórmula era senzilla: s'atorgava a l'empresa privada la gestió de l'hospital públic, i se li pagava una quota, o cànon, per habitant. L'administració mantenia el control i la propietat, i l'empresa privada n'assumia la gestió.
Seguint aquest model, el 1999, es va obrir a Alzira el primer hospital públic amb gestió privada de l'Estat, l'hospital de la Ribera. Per cada targeta sanitària que gestionava l'hospital rebia 204 euros, en una comarca d'uns 230.000 habitants.
L'empresa s'encarregava de construir l'hospital i, segons la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de la Ribera, d'"atendre les consultes dels especialistes". Però amb només 4 anys les pèrdues van ser milionàries.
Un rescat públic per perfeccionar el model privat
El 2002, el govern valencià va haver de rescatar Ribera Salut. L'empresa havia acumulat pèrdues i estava en perill la continuïtat del servei i del model, que fallava econòmicament. El govern hi va injectar 69 milions i els va rescindir el contracte per redactar-ne un de nou, amb noves condicions.
Es va ampliar la gestió del sector privat: no només gestionaria l'hospital, sinó també tot el Departament de Salut, incloent-hi els centres d'atenció primària. Dels 204 euros inicials per càpita es va passar a 379, "un 68% més car, sense haver de construir l'hospital i ampliant el negoci de 10 a 15 anys", denuncia la Plataforma.
Al final de la concessió, cap al 2018, el cànon ja havia arribat a 777 euros per habitant.
El model, perfeccionat, es va instal·lar als departaments de Dènia, Manises, Torrevella i el Vinalopó.
El negoci del doble telèfon
Una de les crítiques que es fan a la gestió privada dels hospitals públics és que el model estiga més centrat a buscar beneficis que a cuidar la salut dels pacients. Així, la Plataforma per la Defensa i la Millora de la Sanitat Pública de la Ribera, en un comunicat, ha assenyalat que els pacients van ser víctimes del negoci.
L'hospital construït era menut, asseguren, "un llit per cada 1.000 habitants quan la mitjana és de 3". A més, expliquen que l'empresa fomentava l'atenció de pacients d'altres comarques perquè això augmentava els seus beneficis; es cobraven a part.
Denuncien massificació de les consultes i l'existència dels "dos telèfons de contacte": en un s'atenia els pacients que entraven dins del cànon; en l'altre, un telèfon directe, els pacients d'altres comarques.
Ací es prioritzaven les patologies "més rendibles", com les pròtesis de maluc, de genoll, cataractes o el part amb epidural, que no s'oferia al de gestió pública. Es prioritzaven, afirmen, el benefici de les empreses privades i això afectava la salut de les persones.
Un model sense control i un forat econòmic
El model ha estat criticat i fiscalitzat no només per aquestes plataformes, també per part de l'esquerra valenciana que, quan va arribar al poder, va decidir posar-hi punt final.
D'una banda, la Plataforma de la Ribera explica que cap dels dos mecanismes de control que preveien els plecs de contractacions, les Comissions Mixtes de Seguiment i les Unitats de Comissions, van funcionar. Els primers, diuen, només servien per fer liquidacions; els segons, defensen, com a porta giratòria. No hi havia control ni vigilància dels criteris de qualitat assistencial i bones pràctiques.
De l'altra, el govern del Botànic va decidir revertir el model no allargant les concessions. Quan aquestes caducaven, no es renovaven. Això va dur litigis judicials, sobretot en el cas de l'Hospital d'Alzira, el primer a funcionar, el primer que es va revertir.
Ribera Salut assegurava que l'administració s'estalviava 50 milions a l'any. Els partits polítics de l'esquerra valenciana van denunciar, en canvi, que Ribera Salut devia 75 milions d'euros al govern valencià, en concepte de liquidacions pendents, dels hospitals que van passar a mans públiques.
La polèmica política
El model no ha estat exempt de polèmiques polítiques. La més sonada, la que va protagonitzar Mònica Oltra.
Quan Oltra va dimitir de tots els seus càrrecs amb llàgrimes als sulls i "les dents premudes" va exposar que aquella decisió li havia costat molt perquè, amb ella, "guanyaven els dolents". Afirmava que els interessos polítics o econòmics (com els de la gestió sanitària privada) estaven darrere de les pressions perquè ella abandonara la política.
Va denunciar una cacera política i entre els noms que apuntava hi havia Alberto de Rosa. En un ple de les Corts, Oltra va mostrar una fotografia on apareixien Francisco Camps, Cristina Seguí i Alberto de Rosa. Oltra es preguntava què feien junts un exdirigent del PP, un directiu de Ribera Salut i la fundadora de Vox a València.
Argumentava que "en tota cacera política cal seguir la pista dels diners", i que si unien els punts de la fotografia, trobarien qui estava al darrere de la seva imputació.
