Ajuntaments que no volen empadronar veïns vulnerables: denuncien que els aboquen a estafes

Entitats socials com Papers per a Tothom o la Fundació FICAT denuncien que alguns ajuntaments no volen empadronar veïns que viuen en locals o en cases ocupades. Una negativa que vulnera els drets socials d'aquestes persones i que els tanca l'accés a molts serveis bàsics.

El padró és un registre dels habitants que viuen en una localitat i és la porta d'accés als drets més fonamentals de la ciutadania, com l'educació o la sanitat. Els ajuntaments estan obligats a empadronar tothom que viu en el seu municipi, però moltes persones vulnerables o nouvingudes es troben amb molts impediments a l'hora de fixar la residència i entren en un cercle viciós que els acaba abocant a caure en mans d'intermediaris poc fiables, que s'enriqueixen a costa seva o, encara pitjor, de màfies que els estafen.

A algunes parelles els poden arribar a demanar 1.200 euros per una adreça on empadronar-se. No tenir el padró afecta també els seus fills, que sense la documentació en regla no poden escolaritzar-se ni accedir a la sanitat pública.

L'Abdlsalad és una d'aquestes persones a qui gairebé estafen quan intentava empadronar-se, però el van avisar a temps i es va negar a pagar:

"Em vaig trobar un senyor que em deia que em podria fer el padró, però la gent em va dir que era un lladre, que es quedaria els diners i no me'l faria."

Algunes entitats de suport als migrants han decidit mobilitzar-se aquesta setmana en municipis com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat o Martorell, per reivindicar el dret a l'empadronament i ajudar les famílies a empadronar-se legalment.

De fet, a Martorell s'ha creat l'assemblea Papers per a Tothom, per ajudar les persones nouvingudes en situació de vulnerabilitat o emergència habitacional perquè puguin registrar-se com cal, com es pot veure en aquest vídeo: