Ajuts insuficients i a destemps: municipis que ja han viscut catàstrofes alerten de les traves
La declaració d'una zona afectada per una emergència de Protecció Civil obre les portes al territori afectat a rebre ajudes, préstecs i exempcions fiscals per compensar danys personals i materials, tant a particulars com a institucions o empreses.
Els últims territoris que s'han declarat zona catastròfica a Catalunya són les zones dels incendis de la Segarra i de l'Ebre i de les dues danes del juliol.
Tanmateix, el govern espanyol no ha concretat quins són els municipis, ja que cada ajuntament haurà de demanar ser inclòs a la llista i l'executiu ho ha d'aprovar. Un pas que ja augura que els tràmits no seran ràpids.
Tres milions d'euros. És la valoració que fa l'alcalde Francesc Romero dels desperfectes provocats pels aiguats del juliol a Vilafranca del Penedès, on l'hospital va estar tancat tres setmanes i on va resultar força afectada la zona esportiva.
En declaracions a TV3, Romero confia que, amb la declaració de zona catastròfica, el govern espanyol cobreixi la meitat d'aquestes despeses i que la part restant es financi amb les assegurances i el Consorci, l'Ajuntament i la Diputació.
La declaració de zona catastròfica ens dona una seguretat que podrem arribar al 100% del finançament sense posar recursos propis.
Les Cases d'Alcanar: ajudes tardanes i insuficients
Un optimisme que topa amb els casos precedents. De tot el procés de declaració de zona catastròfica en saben força a les Cases d'Alcanar, que han viscut els últims anys tres episodis d'inundacions (2018, 2021 i 2023).
En una entrevista a TV3, l'alcalde de les Cases d'Alcanar, Joan Roig, es queixa que els ajuts arriben tard. Tot just ara els arriben els dels aiguats del 2023.
Si són ajudes per a emergències, no té sentit que arribin dos anys després. Hem d'arreglar les infraestructures amb recursos propis i, llavors, no tenim diners per invertir en centres esportius, transport o serveis socials.
Tard i insuficients. Segons l'alcalde, els tècnics van valorar en vuit milions d'euros les destrosses del 2018, però només van arribar 800.000 euros, és a dir, un 10% de la despesa.
Poblets petits com les Cases d'Alcanar --amb una capacitat d'inversió anual d'entre 300.000 i 400.000 euros-- es veuen abocats a una "situació ingestionable", per la qual cosa el consistori encara arrossega els efectes de les inundacions del 2018 i el 2021, amb infraestructures sense reparar.
Per això, el batlle proposa el concepte de bestreta a compte del que els correspongui, almenys als municipis més petits, amb menys capacitat pressupostària.
Joan Roig critica que les ajudes "actuen en l'àmbit reactiu, no preventiu" i proposa que caldrien altres subvencions perquè els municipis puguin "preparar-se abans que arribi la pluja".
L'alcalde, a més, recorda que, per molt que es declari zona catastròfica, els propietaris no podran reconstruir casa seva si no tenen assegurança.
Artesa de Segre: "Res de res"
L'any 2022 a Artesa de Segre es van cremar 2.700 hectàrees en un incendi amb afectacions importants en zones protegides.
Malgrat declarar-ho zona catastròfica, Josep Galceran, president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Baldomar, explica: "Malgrat que amb la declaració de zona catastròfica sembla que t'incloguin en una cosa important, no ha arribat res, res de res." I és que el decret que regula les ajudes no inclou arreglar camins o senyalització rural.
I precisament, a la zona 0 de l'incendi de la Segarra d'aquest estiu, Torrefeta i Florejacs, el foc, que va arrasar camps de cereals, els camins per on han de passar cada dia els pagesos han quedat plens de sots i petits esvorancs i es fa difícil transitar-hi.
Mentrestant, a les Cases d'Alcanar viuen mirant el cel. Saben --perquè ho han viscut en carn pròpia-- que "el canvi climàtic ha arribat per quedar-se" i temen que aquesta tardor, després de les calorades de l'estiu i amb l'elevada temperatura de l'aigua, tornin a viure greus episodis d'aiguats.
