Albert Capelleras: "Recordo el dia que vam anar al refugi perquè va caure una bomba"
L'Albert recorda especialment i amb molta por el dia que va caure una bomba a casa seva i els vidres trencats van ferir una veïna de l'edifici.
1 min
L'Albert Capelleras és el germà bessó del Jordi. A l'acabar la guerra tots dos tenien 8 anys i ara en tenen 78. L'Albert té molt present el pitjor moment per a ell, que és quan va caure una bomba a casa i va passar molta por.
"Per nosaltres dos la guerra es va acabar el 26 de gener de 1939, quan van entrar els nacionals a Barcelona. Recordo aquell dia perfectament, vam sortir del carrer Diputació, on vivíem, i vam anar a passar la tarda a casa d'un tiet", recorda l'Albert. Al passar pel carrer Aragó vam veure de tot: gent que corria, altres que estaven aturats en un racó, etc. "Nosaltres no teníem gaire consciència que la cosa fos greu", afirma.
"Només vaig tenir por el dia que vam haver d'anar al refugi perquè va caure una bomba a casa durant la guerra", explica l'Albert. "Tota l'escala estava plena de vidres i una dona sagnava." Quan sonaven les sirenes, fos l'hora que fos, havien d'anar cap al refugi o als pisos baixos. "En total van caure quatre bombes que només van fer destrosses als vidres. Però al sortir de casa et podies tallar amb les restes, que és el que li va passar a aquesta senyora."
L'Albert recorda del final de la guerra com el seu pare el va enviar a buscar el diari però la quiosquera li va dir que aquells cèntims que portava ja no servien. El que duia eren uns cartronets amb un segell que havia fet la Generalitat que va deixar d'imprimir moneda.
(Escolta aquí el relat de l'Albert sobre la Guerra)
"Per nosaltres dos la guerra es va acabar el 26 de gener de 1939, quan van entrar els nacionals a Barcelona. Recordo aquell dia perfectament, vam sortir del carrer Diputació, on vivíem, i vam anar a passar la tarda a casa d'un tiet", recorda l'Albert. Al passar pel carrer Aragó vam veure de tot: gent que corria, altres que estaven aturats en un racó, etc. "Nosaltres no teníem gaire consciència que la cosa fos greu", afirma.
"Només vaig tenir por el dia que vam haver d'anar al refugi perquè va caure una bomba a casa durant la guerra", explica l'Albert. "Tota l'escala estava plena de vidres i una dona sagnava." Quan sonaven les sirenes, fos l'hora que fos, havien d'anar cap al refugi o als pisos baixos. "En total van caure quatre bombes que només van fer destrosses als vidres. Però al sortir de casa et podies tallar amb les restes, que és el que li va passar a aquesta senyora."
L'Albert recorda del final de la guerra com el seu pare el va enviar a buscar el diari però la quiosquera li va dir que aquells cèntims que portava ja no servien. El que duia eren uns cartronets amb un segell que havia fet la Generalitat que va deixar d'imprimir moneda.
(Escolta aquí el relat de l'Albert sobre la Guerra)
