Albert Casals: "Sé que moriré algun dia i estic content de la vida que he viscut"
Una leucèmia infantil va deixar en cadira de rodes Albert Casals. Tot i això, no va renunciar al seu somni de recórrer el món i amb només quinze anys va emprendre el seu viatge. "Recordo que tothom em deia que em segrestarien, em matarien o em robarien, i a mi el que em feia por és que no em passessin coses", ha explicat Albert Casals. De totes aquelles experiències van sortir diversos llibres i la pel·lícula "Món petit".
Ara, Albert Casals té 34 anys i no ha parat quiet. "Abans viatjava sol, ara acostumo a anar acompanyat. Fa un parell d'anys, 25 amics vam viatjar des dels Estats Units fins a l'Equador fent autoestop i sense diners", ha recordat Casals. També ha dit que ha estat en uns 120 països i que anar en cadira de rodes mai ha sigut un problema: "Em puc moure, puc gatejar, escalar i enfilar-me a coses. He anat per tot arreu amb cadira de rodes".
Els diners no donen la felicitat
Albert Casals ha afirmat alguna vegada que els diners no són necessaris. "Les coses que m'agraden a mi no es poden comprar amb diners", ha explicat i ha afegit: "Tot el que he guanyat amb els llibres i la pel·lícula ho he donat a diverses ONG."
El convidat ha assegurat que per viatjar només necessites "poder dormir, poder-te moure i menjar". Això últim ha explicat que no és tan difícil d'aconseguir, perquè hi ha moltes empreses que cada dia llencen tones d'aliments en bon estat perquè produeixen massa. Sobre les urgències mèdiques, Albert Casals ha recordat alguna mala experiència: "A Botswana vaig passar una malària. Vaig tenir sort dels remeis i herbes que em va donar la gent local."
També ha reconegut: "Soc conscient que la manera que tenim de viure comporta alguns riscos" i ha afegit: "M'agradaria molt no morir-me, m'agrada estar viu, m'ho passo molt bé. Però tampoc em fa gaire por morir-me, sé que moriré algun dia i estic content de la vida que he viscut."
